Armenis de Rússia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàArmenis de Rússia
Armenis
Tipus ètnia
Població total 1.182.388 (Cens de 2010)[1]
2.000.000[2]—2.500.000 (estimacions)[3]
0,8%-1,7% de la població russa
Llengua armeni, rus
Religió Cristians (predonminantment apostòlica armènia), no religiosos.
Part de Russians Tradueix
Regions amb poblacions significatives
Moscou, Territori de Krasnodar, Territori de Stàvropol, Província de Rostov
Modifica les dades a Wikidata

Els armenis de Rússia o armenis russos ([n 1] són una de les minories ètniques més grans del país i la comunitat més gran de la diàspora armènia fora de la República d'Armènia. El cens rus de 2010 va reportar 1.182.388 armenis al país. Hi ha altres estimacions que diuen que la població ètnica armènia a Rússia és en realitat més gran que 2 milions. Els armenis viuen en diverses regions, incloent-hi Moscou, Sant Petersburg, el Territori de Krasnodar i el Caucas del Nord, arribant tan lluny com fins a Vladivostok a l'est.

Història[modifica]

Període antic[modifica]

Hi ha hagut presència armènia a Rússia des del final de l'edat mitjana, quan molts artesans, comerciants i mercaders es van aventurar al nord de la Península de Crimea i el Caucas del Nord per crear vincles comercials i comerciar.

Federació russa[modifica]

D'acord amb la Unió d'Armenis Russos, hi ha 2,5 milions d'armenis vivint a Rússia avui en dia. D'acord amb la mateixa font, al voltant de 850.000 són immigrants d'Armènia, 350.000 de l'Azerbaidjan i 250.000 de Geòrgia, incloent-hi 100.000 d'Abkhàzia i 180.000 d'Àsia central, principalment de Tadjikistan i Turkmenistan.[4]

El govern rus està encoratjant als armenis a immigrar i instal·lar-se a Rússia i està proveint incentius financers i de residència.[5]

Distribució[modifica]

Distribució dels armenis a Rússia, 2010

La distribució dels armenis a la Federació Russa és la següent:

ordre Subjectes federals de Rússia 1897 1959[6] 1970[7] 1979[8] 1989[9] 2002[10] 2010[1]
1 Territori de Krasnodar 13.926[11] 78.176 98.589 120.797 182.217 274.566 281.680
2 Territori de Stàvropol 5.385[12] 25.618 31.096 40.504 72.530 149.249 161.324
3 Moscou 1.604[13] 18.379 25.584 31.414 43.989 124.425 106.466
4 Província de Rostov 27.234[14] 49.305 53.620 56.902 62.603 109.994 110.727
5 Província de Moscou N/S 5.353 5.683 7.549 9.245 39.660 63.306
6 Província de Volgograd N/S N/S 2.898 4.229 6.784 26.974 27.846
7 Província de Saràtov 168[15] 1.046 1.815 3.531 6.404 24.976 23.841
8 Província de Samara N/S 1.027 1.629 2.216 4.162 21.566 22.981
9 Sant Petersburg 753[16] 4.897 6.628 7.995 12.070 19.164 19.971
10 Ossètia del Nord 2.093[17] 12.012 13.355 12.912 13.619 17.147 16.235
11 Adiguèsia N/S 3.013 5.217 6.359 10.460 15.268 15.561

Moscou[modifica]

El cens de 2010 de Rússia estima el nombre d'armenis a Moscou en 106.466. Uns altres 63.306 armenis vivien a la província de Moscou en aquell moment. Hi ha diverses estimacions sobre el nombre d'armenis a Moscou: 400.000,[18] 600.000,[19] 1.000.000.[20][21] Es considera amb freqüència a Moscou com la comunitat armènia més gran a fora d'Armènia.

Sant Petersburg[modifica]

El 1708 van arribar els primers armenis a Sant Petersburg, i el 1710 ja existien a la ciutat «oficines armènies» El 1730, sota el lideratge del mossèn Ivan Sheristanova es va crear la primera parròquia armènia de l'Església Apostòlica Armènia. Durant tot el segle xx la població armènia de Sant Petersburg ha anat creixent de forma contínua. El nombre d'armenis a Sant Petersburg va créixer de 1.759 el 1926 a 19.164[10] el 2002.

D'acord amb el cens soviètic de 1989 el 47% dels armenis parlen l'armeni com a llengua nativa, mentre que el 52% parlen el rus. Al mateix temps la major part dels armenis parlen de forma fluida el rus. Aproximadament la meitat dels armenis tenen educació superior i, consegüentment, un estatus social alt.[22]

Krasnodar[modifica]

Vegeu també: Cherkesogai i Hamshenis

La diàspora armènia del territori de Krasnodar[23] és una de les comunitats més grans d'armenis al món. D'acord amb el cens rus de 2002 hi ha 274.566 armenis i 211.397 d'ells parlen l'armeni com a llengua nativa i 6.948 tenen la ciutadania armènia.

A un cens anterior de 1989, el territori de Kranodar era la llar de més de 182.000 armenis (un 34,2% del total d'armenis a l'URSS). Durant el període entre els censos de 1989 i 2002, els armenis es van convertir en el segon grup ètnic després dels russos a Krasnodar.

Rostov[modifica]

Històricament, la regió del Don era la llar de la comunitat més gran d'armeni al territori del que és avui en dia la Federació Russa. El armenis van ser relocalitzats des del Khanat de Crimea sota les ordres de Caterina la Gran i van fundar diversos assentaments al voltant del territori de l'actual Rostov del Don (sent el més gran Nakhitxevan del Don, fusionat amb la ciutat de Rostov del 1928). Els armenis encara constitueixen la majoria de la població al districte de Myasnikovsky. El 2010 Rostov del Don tenia la tercera població més gran de totes les ciutats russes (després de Moscou i Sotxi al territori de Krasnodar).

Armenis russos notables[modifica]

Ordenats per ordre cronològic

Arts and entertainment[modifica]

Política i exèrcit[modifica]

  • Valerian Madatov (1782–1829), príncep, un tinent-general de l'Imperi Rus
  • Vassili Bebutov (1791–1858), Ajudant general, general de la infanteria
  • Ivan Làzarev (1820–1879), general
  • Movses Silikyan (1862–1937), General major de l'Exèrcit Imperial Rus
  • Mikhaïl Loris-Melikov (1825–1888), General de Cavalleria, Ministre de l'interior a Rússia (1880-1881)
  • Anastas Mikoian (1895–1978), Home d'estat i diplomàtic, primer cap de diputats al Consell de Ministres de la Unió Soviètica (segon càrrec més important a la Unió Soviètica) des de 1955 a 1964
  • Ivan Bagramian (1897–1982),Mariscal de la Unió Soviètica
  • Hamazasp Babajanian (1906–1977), Mariscal en Cap de les forces mecanitzades de l'URSS, Heroi de la Unió Soviètica
  • Nelson Stepanian (1913–1944), dues vegades Heroi de la Unió Soviètica, pilot bombarder en picat durant la Segona Guerra Mundial
  • Ivan Issakov (1894–1967), comandant militar, cap de l'Estat Major de l'Armada Soviètica, ministre adjunt de la Marina de la URSS i va ocupar el rang d'Almirall de la Flota de la Unió Soviètica
  • Serguei Khudiakov (1902–1950), mariscal d'aviació
  • Artiom Mikoian (1905–1970), germà d'Anastàs, dissenyador aeronàutic, va dissenar molts dels famosos avions militars MiG.
  • Serguei Lavrov (b. 1950), Ministre de l'exterior de Rússia des de 2004 (armeni per part de pare)

Científics[modifica]

  • Leon Orbeli (1882–1958), fundador de la fisiologia evolucionària
  • Andronik Iósifian (1905–1993), científic i inventor, pare de l'electromecànica a la Unió Soviètica
  • Norair Sisakian (1907–1966), un dels fundadors de la biologia espacial, pioner de la bioquímica d'estructures subcel·lulars i de la bioquímica tècnica
  • Abram Alikhànov (1904–1970), físic soviètic, un dels fundadors de la física nuclear a la Unió Soviètica
  • Semion Kirlian (1898–1978), fundador de la Fotografia Kirlian, va descobrir que la matèria viva emet camps d'energia
  • Ivan Knuniants (1906–1990), químic, un dels desenvolupadors del programa soviètica d'armes químiques
  • Mikhaïl Txailakhian (1902–1991), fundador de la teoria hormonal del desenvolupament de les plantes
  • Gurguen Askarian (1928–1997), físic, inventor de l'autoenfocament de la llum
  • Aleksandr Kemurdjian (1921–2003), dissenyador dels primers vehicles d'exploració de la lluna i de Mart
  • Tateos Aguekian (1913–2006), astrofísic, un dels pioners de la dinàmica estelar
  • Serguei Adian (b. 1931), un dels matemàtics soviètics més prominents[25]
  • Borís Babaian (b. 1933), pare de la supercomputació a la Unió Soviètica i Rússia
  • Artur Txilingarov (b. 1939), explorador polar, membre de la Duma estatal de 1993 a 2011

Esports[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Referències[modifica]

Notes
  1. Noteu que aquest article és sobre els armenis que viuen dins dels límits actuals de Rússia. Durant els segles XIX i XX, part de la pàtria armènia (coneguda com a Armènia russa o Armènia oriental, estava sota domini rus i més tard soviètic. Per a informació sobre els armenis a països que van ser part de Rússia en el passat, vegeu Armenis d'Azerbaidjan, Armenis de Geòrgia, Armenis d'Ucraïna, Armenis de Belarús, Armenis de Moldàvia, Armenis dels estats bàltics, Armenis d'Àsia central i Armenis de Polònia.
Referències
  1. 1,0 1,1 Национальный состав населения по субъектам Российской Федерации
  2. Harutyunyan, 2010, p. 129.
  3. «В России проживает более 2,5 млн армян (2.5 milions d'armenis viuen a Rússia» (en rus). RIA Novosti, 16-12-2002 [Consulta: Gener 2013].
  4. «В России проживает более 2,5 млн армян» (en rus). РИА "Новости", Desembre 2002. [Consulta: juliol 2012].
  5. Armènia demana a Rússia a no incentivar l'emigració d'armenis
  6. Демоскоп Weekly - Всесоюзная перепись населения 1959 года.Национальный состав населения по регионам России
  7. Демоскоп Weekly - Всесоюзная перепись населения 1970 года.Национальный состав населения по регионам России
  8. Демоскоп Weekly - Всесоюзная перепись населения 1979 года.Национальный состав населения по регионам России
  9. Демоскоп Weekly - Всесоюзная перепись населения 1979 года.Национальный состав населения по регионам России
  10. 10,0 10,1 Composició nacional de la població per regions a la Federació Russa
  11. Кубанская область
  12. Ставропольская губерния
  13. Московская губерния
  14. Облась Войска Донского
  15. Саратовская губерния
  16. г. Санкт-Петербург
  17. Терская область - Владикавказский округ
  18. В России армян "обласкали и дали им охоту"
  19. В России проживает более 2,5 млн армян
  20. Сколько русских осталось в Москве?
  21. Població armènia al món
  22. Бизнес Санкт-Петербурга
  23. АРМЯНЕ КРАСНОДАРСКОГО КРАЯ В КОНТЕКСТЕ СОВРЕМЕННОЙ МИГРАЦИОННОЙ СИТУАЦИИ. по Михаил Савва, "Нораванк"
  24. «Philipp Kirkorov». Last.fm. [Consulta: Juny 2013].
  25. http://people.cs.uchicago.edu/~razborov/files/adian75.pdf

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]