Arnau Albertí

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:24, 2 maig 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArnau Albertí
Biografia
Naixement12 setembre 1504 Modifica el valor a Wikidata
Mallorca (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 octubre 1544 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe catòlic
27 desembre 1535 –
Bisbe diocesà
12 setembre 1534 –
← Francesc d'UrriesGirolamo Sigismondi (en) Tradueix →
Diòcesi: bisbat de Patti
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Lleida (1499–1504) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióLul·lista, teòleg, inquisidor, inquisidor i inquisidor Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióPere Pont Modifica el valor a Wikidata
Premis

Stemma Albertin.jpg Modifica el valor a Wikidata
Ferrante I Gonzaga, virrei de Sicília, amb qui Arnau Albertí es va enemistar

Arnau Albertí (Muro, Mallorca 1480 - Patti, Sicília, 1545), fou un teòleg, lul·lista i inquisidor mallorquí.[1][2]

Estudià dret civil a la Universitat de Lleida (1499- 1504) i de dret canònic a Pavia on es va graduar el 1509.[1][2] Fou canonge de la Catedral de Mallorca des del 1510[1][2] i va ésser inquisidor de la mateixa ciutat entre 1517 i 1523, de València entre 1521 i 1527[1][2] i de Patti, Sicília, de 1534 a 1543.[2] El seu pensament eclèctic el portà a moderar la persecució contra la família de Joan Lluís Vives.[1]

La seva política d'acumular privilegis per al Sant Ofici li va valdre l'enemistat de Ferrante Gonzaga, virrei de l'illa de Sicília, que va aconseguir desposseir-lo del càrrec d'inquisidor. Com a tal, hi va actuar amb fermesa, tot lluitant contra l'entrada de la doctrina luterana a l'illa i excercint una fèrria censura sobre les publicacions editades o introduïdes a Sicília.[2]

Fou un lul·lià que, en alguna de les seves obres, defensà fermament la doctrina de Ramon Llull.[2] Se li atribueixen uns comentaris sobre l'Ars Magna de Llull. (Commentaria super artem Magistri Raymundi Lulli, ca. 1533).[2]

Altres obres seves són la Repetitio nova siue commentaria rubicae De haereticis, de 1526, publicada a València per Francesc Romaní el 1534, i reeditada a Venècia el 1587, en la que reivindicava l’ortodòxia de Ramon Llull; [1] el Directorium inquisitorium, elaborat contra el de Nicolau Eimeric;[1] el Tractatus seu quaestio de Secreto, editat a València, Joan Jofre 1528, i novament portat a la impremta a València, Francesc Romaní 1534; i el Tractatus de agnoscendis assertionibus catholicis et haereticis, publicat a Palermo, Joan Mathei de Mayda 1554 i reeditat a Venècia el 1571 i a Roma el 1572. Aquesta obra va aparèixer entre les prohibides de l’Índex de la Inquisició, juntament amb De propositionibus haereticis corrigendis.[1] Sembla que una part de la seva obra mansucrita es va perdre en un naufragi.[2]

Referències

Bibliografia