Arnau Albertí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 setembre 1504  Mallorca (Balears) |
| Mort | 7 octubre 1544 (40 anys) Palerm (Sicília) |
| Bisbe catòlic | |
| 27 desembre 1535 – | |
| Bisbe diocesà | |
| 12 setembre 1534 – ← Francesc d'Urries – Girolamo Sigismondi (en)  → Diòcesi: bisbat de Patti | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica Romana |
| Formació | Universitat de Lleida (1499–1504) |
| Activitat | |
| Ocupació | Lul·lista, teòleg, inquisidor, inquisidor i inquisidor |
| Consagració | Pere Pont |
Premis
| |
 | |
Arnau Albertí (Muro, Mallorca 1480 - Patti, Sicília, 1545), fou un teòleg, lul·lista i inquisidor mallorquí.[1][2]
Estudià dret civil a la Universitat de Lleida (1499- 1504) i de dret canònic a Pavia on es va graduar el 1509.[1][2] Fou canonge de la Catedral de Mallorca des del 1510[1][2] i va ésser inquisidor de la mateixa ciutat entre 1517 i 1523, de València entre 1521 i 1527[1][2] i de Patti, Sicília, de 1534 a 1543.[2] El seu pensament eclèctic el portà a moderar la persecució contra la família de Joan Lluís Vives.[1]
La seva política d'acumular privilegis per al Sant Ofici li va valdre l'enemistat de Ferrante Gonzaga, virrei de l'illa de Sicília, que va aconseguir desposseir-lo del càrrec d'inquisidor. Com a tal, hi va actuar amb fermesa, tot lluitant contra l'entrada de la doctrina luterana a l'illa i excercint una fèrria censura sobre les publicacions editades o introduïdes a Sicília.[2]
Fou un lul·lià que, en alguna de les seves obres, defensà fermament la doctrina de Ramon Llull.[2] Se li atribueixen uns comentaris sobre l'Ars Magna de Llull. (Commentaria super artem Magistri Raymundi Lulli, ca. 1533).[2]
Altres obres seves són la Repetitio nova siue commentaria rubicae De haereticis, de 1526, publicada a València per Francesc Romaní el 1534, i reeditada a Venècia el 1587, en la que reivindicava l’ortodòxia de Ramon Llull; [1] el Directorium inquisitorium, elaborat contra el de Nicolau Eimeric;[1] el Tractatus seu quaestio de Secreto, editat a València, Joan Jofre 1528, i novament portat a la impremta a València, Francesc Romaní 1534; i el Tractatus de agnoscendis assertionibus catholicis et haereticis, publicat a Palermo, Joan Mathei de Mayda 1554 i reeditat a Venècia el 1571 i a Roma el 1572. Aquesta obra va aparèixer entre les prohibides de l’Índex de la Inquisició, juntament amb De propositionibus haereticis corrigendis.[1] Sembla que una part de la seva obra mansucrita es va perdre en un naufragi.[2]
Referències
Bibliografia
- Vilallonga, Mariàngela «Arnau Albertí. Biografia». Studia Humanitatis. Biblioteca Digital. Universitat de Girona [Girona] [Consulta: 31 desembre 2015].
- Càtedra Màrius Torres «Albertí, Arnau». Directori Literari de Ponent. Autors Segles XVI-XVIII. Espai Màrius Torres. Universitat de Lleida [Consulta: 31 desembre 2015].