Arnau d'Erill i de Mur

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArnau d'Erill i de Mur
Biografia
Mort1355 (Gregorià) modifica
Activitat
OcupacióMilitar modifica

Arnau d'Erill i de Mur (?-1355), militar català i governador general del Regne de Mallorca.

Fill de Guillem (IV) d'Erill i de Castellví. Baró d'Erill. Casat amb Beatriu de Pallars. Va ser present a l'acte de donació del comtat de Ribagorça a l'infant Pere (1322). Participà en la conquesta de Sardenya, on comandà les tropes que assetjaren la vila d'Esglésies (1323). Fou conseller de l’infant Pere (Pere III). Va ser veguer de Barcelona i del Vallès (1338-1341). Actuà com a procurador de la Corona d'Aragó en el procés instruït contra Jaume III de Mallorca, declarà contumaç el rei Jaume III de Mallorca i li incoà procés (1343). Participà en les campanyes de Pere el Cerimoniós per annexionar-se el Regne de Mallorca. Durant la guerra assetjà i prengué Pollença i Vinçà (Cerdanya), on Jaume III s’havia establert. Un cop conquerit el regne (1343) Erill en fou nomenat governador general (1343-1345) i de Rosselló i Cerdanya (1344?). De tota manera va ser acusat d'afavorir els partidaris de Jaume III i per aquest motiu fou processat (1345). Tornà a Sardenya quan es rebel·là el jutge d’Arborea.[1]

Escriví Stili curiarum civitatis Majoricensis (1344), publicat en les Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del Regne de Mallorca d'Antoni Moll (1663).[2]

Referències[modifica]

  1. «Arnau d'Erill i de Mur». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Erill i de Mur, Arnau d'». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 4. Palma: Promomallorca, p. 408. ISBN 84-8661702-2.