Arnau de Leveson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaArnau de Leveson
Nom original(fr) Arnaud de Lévézou Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 1149 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Narbona
16 abril 1121 – 30 setembre 1149
← Ricard de MilhauPierre d'Anduze (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata

Arnau de Leveson (Arnaud de Lévézou, † 30 de setembre de 1149) fou un eclesiàstic occità, bisbe de Besiers (1095-1121) i arquebisbe de Narbona (1121-1149) i legat pontifici permanent des de vers 1128.

Va néixer al castell de Leveson (Lévézou). Era fill d'Acfred, senyor de Leveson o Lévézou a Rouergue, i d'Arsinda, filla del vescomte Ricard II de Milhau i de Rixindis de Narbona. Es va beneficiar en la seva carrera de la influència del seu oncle Ricard de Milhau, abat de Sant Víctor de Marsella (1079-1106), arquebisbe de Narbona (1106-1121), cardenal i diverses vegades legat papal a França i altres estats. Fou prior de l'abàdia de Cassan fins que fou escollit bisbe de Besiers el 1095 o 1096. El 1114 Guillem IX de Poitou duc d'Aquitània es va apoderar de Tolosa en virtut dels drets de la seva esposa Filipa, en perjudici del jove comte Alfons I Jordà, que estava absent. El 1119 els tolosans es van revoltar contra l'ocupació aquitana i van massacrar al castellà del duc, reconeixent a Alfons I com a comte; aquest va confiar el govern de Tolosa al bisbe de Besiers Arnau de Leveson.

A la mort del seu oncle Ricar de Milhau el 15 de febrer de 1121, fou elegit al seu lloc el 16 d'abril següent com a arquebisbe de Narbona. Vers el 1128 fou nomenat llegat permanent del Papa Honori II. Durant la minoria de la vescomtessa Ermengarda de Narbona el 1134, Arnau va donar suport com a regent al comte Alfons I Jordà que va conquerir Narbona el 1139 amb el suport de l'arquebisbe.

Va morir el 30 de setembre de 1149 i el va succeir Pere d'Andusa (Pierre d'Anduze) fill del senyor d'Andusa, que era abat de Sant Geli.

Referències[modifica]

  • Jérôme Belmon, Les vicomtes de Rouergue-Millau (Xe-XIe siècles, a Positions des thèses soutenues par les élèves de la promotion 1992, École nationale des chartes, París, 1992, pàgines 21-30, resum a «Enllaç».
  • Jérôme Belmon, Aux sources du pouvoir des vicomtes de Millau (XIe siècle), a Vicomtes et vicomtés dans l'Occident médiéval, Presses universitaires du Mirail, Toulouse, 2008, pàgines 189-202, CD annex i pàgines 167-185. (ISBN 978-2-85816-942-9)
  • Jacqueline Caille, Les seigneurs de Narbonne dans le conflit Toulouse-Barcelone au XIIe siècle, a Annales du Midi, volum 97, nº 171, juliol-setembre de 1985, pàgines 227-244. (ISSN 0003-4398)
  • Laurent Macé, Les comtes de Toulouse et leur entourage, XIIe-XIIIe siècles : rivalités, alliances et jeux de pouvoir, Privat, Tolosa, 2000 (reimprés el 2003), 445 pàgines (ISBN 2708956000).