Arnold Jackson

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArnold Jackson
Arnold Jackson.jpg
Biografia
Naixement 5 abril 1891
Addlestone Tradueix
Mort 13 novembre 1972 (81 anys)
Oxford
Educació Brasenose College
Alçària 176 centimetres (1,76 m)
Pes 67 kg
Activitat
Ocupació Migfondista, barrister, atleta i militar
Branca militar Exèrcit britànic
Rang militar brigadier Tradueix
Conflicte Primera Guerra Mundial
Nacionalitat esportiva Regne Unit
Esport atletisme
Trajectòria
Durada Equip Vehicle utilitzat
-Universitat d'Oxford
Participà en
1912Jocs Olímpics d'estiu de 1912
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Medaller
Atletisme
Jocs Olímpics Anells olímpics
Competint per Regne Unit Regne Unit
Or Estocolm 1912 1.500 metres

Arnold Nugent Strode Strode-Jackson CBE, DSO & Three Bars (Addlestone, Surrey, 5 d'abril de 1891 – Oxford, Oxfordshire, 13 de novembre de 1972) va ser un atleta, barrister i oficial de l'Exèrcit britànic anglès. En el seu palmarès destaca la medalla d'or en la cursa dels 1.500 metres als Jocs Olímpics de 1912. Va ser general de brigada i un dels oficials britànics més condecorats de la Primera Guerra Mundial.[1]

Primers anys[modifica]

Va néixer com a Arnold Nugent Strode Jackson a Addlestone, Surrey, canviant el seu cognom per Strode-Jackson el 31 de març de 1919 (tal com indicava The London Gazette de l'1 d'abril de 1919).[1] Era fill de Morton Strode Jackson i Edith Rosine Martin, i nét del tinent general George Jackson.

El seu oncle era Clement Jackson, atleta, acadèmic i tresorer del Hertford College de la Universitat d'Oxford, alhora que cofundador de l'Amateur Athletic Association.[1] La seva germana era l'escriptora Myrtle Beatrice Strode Strode-Jackson.[2]

Estudià al Malvern College, on era cap de l'equip d'atletisme, i on va adquirir el sobrenom de "Jackers". El 1910 entrà a estudiar al Brasenose College de la Universitat d'Oxford, on es llicencià en dret.[1]

Carrera esportiva[modifica]

Jackson practicà el rem i jugà a futbol i hoquei sobre herba amb el Brasenose College, arribant a ser capità de l'equip d'hoquei.[1] Guanyà la cursa de la milla entre Oxford i Cambridge tres vegades i fou president de l'Oxford University Athletic Club.

El 1912, mentre encara era una estudiant, Jackson va haver de retallar les seves vacances a Noruega per viatjar en tren fins a Estocolm, ciutat on es van disputar els Jocs Olímpics. A Estocolm va prendre part en la cursa dels 1.500 metres del programa d'atletisme.

A Estocolm els estatunidencs eren els favorits per aconseguir la victòria en la cursa dels 1.500 metres, ja que eren els grans dominadors de la distància i fins a set dels 14 participants en la final eren estatunidencs. La cursa va ser molt disputada i per primera vegada s'hagué d'emprar la photo finish per decidir el vencedor final. Jackson es va imposar sobre Abel Kiviat i Norman Taber per tan sols una dècima. El seu temps, 3:56.8 va suposar un rècord olímpic. En aquells moments la cursa va ser qualificada com "la carrera més gran mai disputada".[3] Amb 21 anys, Jackson va ser el medallista d'or olímpic de 1500 metres més jove fins al 2008, quan Asbel Kiprop guanyà l'or amb 19 anys. Borsa

Carrera militar[modifica]

Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, l'agost de 1914, Jackson fou comissionat al Loyal North Lancashire Regiment i el setembre de 1914 va ser adscrit al 13è Batalló, The Rifle Brigade, com a segon tinent. Marxà a França amb aquest batalló, amb qui lluità fins que fou ascendit a tinent coronel el maig de 1918 i agafà el comandament del 13è Batalló, el King's Royal Rifle Corps.

El desembre de 1914 fou ascendit a tinent. L'1 de juliol de 1916 fou nomenat capità. El 14 de juliol de 1917 fou nomenat major i poc després, l'agost d'aquell mateix any, tinent coronel en exercici . El maig de 1918 fou nomenat tinent coronel de ple i l'octubre de 1918 brigada.

Jackson va serví al King's Royal Rifle Corps, arribant al grau de general de brigada de l'Exèrcit britànic i sent condecorat amb l'Orde del Servei Distingit amb tres Barres. La guerra posà punt-i-final a la seva carrera esportiva, ja que fou ferit en tres ocasions i això l'obligà a retirar-se.

Va ser nomenat major actor en el moment del seu primer DSO el 4 de juny de 1917, i l'agost de 1917, el tinent coronel en exercici. Va ser nomenat tinent coronel al maig de 1918 i brigadier actiu a l'octubre de 1918.

Darrers anys[modifica]

Va ser membre de la delegació britànica a la Conferència de Pau de París de 1919 i fou reconegut amb l'Orde de l'Imperi Britànic pels serveis que hi prestà.[1] El 1920 passà a ser membre del British Olympic Council.

El 1921 emigrà als Estats Units,[1] on treballà en la indústria i com a Jutge de pau a Connecticut. Dirigí el primer Kentucky Derby Festival el 1935. Durant la Segona Guerra Mundial fou coronel de l'equip del Governador de Kentucky i administrador de la Junta d'Inspecció del Regne Unit i el Canadà a Nova York i Ottawa, a càrrec d'inspectors i les precaucions antisabotatge.

Va escriure Kentucky Heyday: 1787–1827; the life and times of Kentucky's foremost portrait painter, publicat el 1956, un llibre sobre l'artista Matthew Jouett[4]

El 1945 es nacionalitzà estatunidenc.[1] El 1963, després de la mort de la seva dona Dora, va tornar a Oxford on va viure fins a la seva mort, el 13 de novembre de 1972.

Vida personal[modifica]

El 1918 es casà amb Dora Mooney, filla de William Allen Mooney de Silver Hills, New Albany, Indiana.

Llegat[modifica]

Una obra sobre la seva vida, "Strode-Jackson", va ser escrita per Mike Hodd i Jack Thorington, i es va estrenar al King's Head Theatre de Londres el 1979.

Una gran pintura a l'oli de Jackson destaca al Vincent's Club d'Oxford, havent estat rescatada i reparada després d'haver passat molts anys en un magatzem del Brasenose College.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Arnold Jackson Olympic Results». sports-reference.com. [Consulta: 18 juliol 2017].
  2. M. B. S. Strode-Jackson's Elizabethan Romance Tansy Taniard. violetbooks.com
  3. Athletics at the 1912 Stockholm Summer Games: Men's 1,500 metres. sports-reference.com
  4. Strode-Jackson, Arnold. Kentucky heyday, 1787–1827; the life and times of Kentucky's foremost portrait painter.. Nova York: Vantage Press, 1956 [Consulta: 15 novembre 2015]. 
  5. Vincent's Club A Happy Breed of Man. vincents.org

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnold Jackson Modifica l'enllaç a Wikidata