Arnold Scholz
 Arnold Scholz amb el seu nebot Nikola Korrodi  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 desembre 1904 Charlottenburg |
| Mort | 1r febrer 1942 (37 anys) Flensburg |
| Sepultura | Cementiri Friedenshügel 54° 46′ 26″ N, 9° 24′ 22″ E / 54.773819°N,9.406102°E |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín (1923–1928) Kaiserin-Augusta-Gymnasium (1915–1923) |
| Tesi acadèmica | Über die Bildung algebraischer Zahlkörper mit auflösbarer Galoisscher Gruppe (1928 ) |
| Director de tesi | Issai Schur i Erhard Schmidt |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Lloc de treball | Flensburg |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Acadèmia Naval de Mürwik (1941–1942) Wehrmacht (1940–1941) Universitat Christian Albrecht de Kiel (1935–1940) Universitat de Friburg de Brisgòvia (1930–1935) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1928–1930) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Gunter Hannink |
| Família | |
| Pares | Reinhold Scholz i Johanna Diesfeld |
Arnold Scholz (Charlottenburg, 24 de desembre de 1904 - Flensburg, 1 de febrer de 1942) va ser un matemàtic alemany.
Scholz va estudiar a la universitat de Berlín, on a més de fer matemàtiques, va estudiar musicologia i filosofia, excepte un semestre que va estar a la universitat de Viena estudiant amb el professor Philipp Furtwängler. El 1928 va obtenir el doctorat a Berlín amb una tesi dirigida per Issai Schur.[1] Després de dos anys com docent assistent a Berlín, va ser nomenat professor de la universitat de Friburg de Brisgòvia, on va establir una forta amistat amb Ernst Zermelo[2] i on va romandre fins al 1935 en que es va traslladar a la universitat de Kiel. Després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va ser reclutat el 1940 i primer enviat a l'est com a operador de ràdio i després el 1941 com a professor de matemàtiques a l'Escola Naval de Flensburg-Mürwik, on va morir de pneumònia l'1 de febrer de 1942.[3]
Scholz va sr un especialista molt avançat al seu temps en teoria de nombres i teoria de grups.[4] En la seva curta vida va publicar uns vint-i-sis articles científics i un llibre fonamental: Einführung in die Zahlentheorie (Introducció a la teoria de nombres) (1939).[5] Va ser el descobridor de la conjectura i de la llei de reciprocitat que porten el seu nom.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Taussky-Todd, 1952, p. 379.
- ↑ Ebbinghaus, 2015, p. 260.
- ↑ Lemmermeyer, 2016, p. 3.
- ↑ Taussky, 1989, p. 496 i 504.
- ↑ Lemmermeyer, 2016, p. 45-46.
- ↑ Williams, 1977, p. 45-46.
Bibliografia[modifica]
- Ebbinghaus, Heinz-Dieter. Ernst Zermelo: An Approach to His Life and Work (en anglès). Springer, 2015. ISBN 978-3-662-47996-4.
- Lemmermeyer, Hans. «Arnold Scholz: Zwischen Mathematik und Politik». A: Peter Roquette, Franz Lemmermeyer (eds.). Der Briefwechsel Hasse - Scholz - Taussky (en alemany). Universitätsverlag Göttingen, 2016, p. 3-46. ISBN 978-3-863-95253-2.
- Taussky-Todd, Olga «Arnold Scholz zum Gedächtnis» (en alemany). Mathematische Nachrichten, Vol. 7, Num. 6, 1952, pàg. 379-386. DOI: 10.1002/mana.19520070606. ISSN: 1522-2616.
- Taussky, Olga. «Some Nonconmmutativity Methods in Algebraic Number Theory». A: Peter Duren (ed.). A Century of Mathematics in America, Part 2 (en anglès). American Mathematical Society, 1989. ISBN 0-8218-0130-9.
- Williams, Kenneth S. «On Scholz’s reciprocity law» (en anglès). Proceedings of the American Mathematical Society, Vol. 64, 1977, pàg. 45-46. DOI: 10.1090/S0002-9939-1977-0453618-1. ISSN: 0002-9939.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arnold Scholz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Centennial 2004: Dem Genius Arnold Scholz zum Gedächtnis». FWF Der Wissenchaftsfonds, 2004. [Consulta: 29 juliol 2021]. (alemany)