Arnoldo Schering

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArnoldo Schering
Nom original (de) Arnold Schering
Biografia
Naixement 2 abril 1877
Breslau
Mort 7 març 1941 (63 anys)
Berlín
Lloc d'enterrament Friedhof Heerstraße (Charlottenburg - Berlín)
Educació Kreuzschule
Activitat
Ocupació Musicòleg, professor d'universitat, escriptor i músic
Ocupador Universitat de Leipzig
Universitat de Halle
Universitat Humboldt de Berlín
Instrument Violí

Musicbrainz: 7c6e4fa3-962a-488b-aa66-a602116f55f7
Modifica les dades a Wikidata

Arnold Schering (Wroclaw, 2 d'abril de 1877 - Berlín, 7 de març de 1941), fou un musicòleg alemany.

Estudià música a Dresden amb Tt. Blummer i H. Petri; més tard perfeccionà els seus estudis de violí a Berlín amb Joseph Joachim i de composició amb R. Succo i ciències de la Música amb Oskar Fleischer i filosofia amb Carl Stumpf. S'especialitzà en musicologia en la Universitat de Munic amb Sandberger i el 1902 en la de Leipzig amb Kretzschmar. I el 1907 s'habilità en la Universitat de Leipzig per història de la música i estètica musical tenint entre els seus alumnes a Wilibald Gurlitt[1] i al polonès Mateusz Glinski.[2] El 1920 aconseguí la càtedra d'història de la Música de la Universitat d'Halle.

Fou estudiós del Barroc, deixà treballs sobre l'oratori, l'evolució del concert instrumental, la producció de música per a orgue i coral i sobre Bach (1936): Simbolisme en la música (1941) i Cantates de Bach (1942). Revisà composicions de Hasse, Schütz, Pergolesi, etc...Va escriure música escènica per el Faust (Goethe).

Se li deuen:

  • Geschichte d. Instrumentalkonz. bis auf d. Gegen w. (1905);
  • Geschichte d. Oratoriums (1911);
  • D. niederl, Orgelmesse. Mus. Bildg. u. Erziehg (1912);
  • Stud. z. Musikgesch. d. Frührenaiss. (1914).

A més se li deuen, una refosa de la Història de la Música, d'A. van Dommers (1914); Tab. z. Musikgesch (3.ª ed., 1920), i un gran nombre d'articles de revistes i edicions d'obres de música antigues, entre elles l'oratori Nadal de Pchütz, que es considerava perduda i que Schering trobà a Uppsala.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]