Vés al contingut

Arpa irlandesa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'instrument musicalArpa irlandesa
Tipusframe harps with manual action (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs322.221 Modifica el valor a Wikidata
Originari deIrlanda Modifica el valor a Wikidata
L' arpa de Bunworth (1734), un exemple posterior d'una " arpa irlandesa " més característica del comtat de Cork

L'arpa irlandesa (Cláirseach en gaèlic) és un instrument musical d'origen celta que apareix a l'escut del país, a les monedes, al logotip de la companyia aèria Ryanair i a les etiquetes i a les gerres de cervesa Guiness, que és l'altra gran icona del país. De fet, és l'únic país del món que té un instrument musical reconegut com a símbol nacional.

A totes les cultures occidentals les tradicions més antigues són les que més representen al poble i les més importants socialment parlant. En el cas d'aquest instrument, l'anomenada Brian Boru és la que es representa com el símbol d'Irlanda. Es conserva al Trinity College de Dublín, data del segle xv i és l'arpa celta més antiga que es coneix.

Història

[modifica]

El primer instrument associat amb la tradició de les arpes al món Gaèlic es coneixia com a cruit, paraula que descrivia els diferents instruments de corda. Posteriorment, es va proposar anomenar-la Cláirseach i és el nom que perdura actualment.[1]

A l' illa de Skye es va descobrir un tros de fusta amb osques que alguns han interpretat com a part del pont d'una lira de l'edat del ferro que data del voltant de l'any 300 aC, i que, si realment era un pont, el convertiria en el fragment més antic que es conserva d'un instrument de corda de l'Europa occidental[2][3] (tot i que les imatges de lires gregues són molt més antigues). Les primeres descripcions d'una arpa europea amb marc triangular, és a dir, arpes amb un pilar davanter, es troben en pedres pictes tallades del segle VIII.[4][5][6][7][8][9] Les arpes pictes es feien amb crinera de cavall. Pel que sembla, els instruments es van estendre cap al sud fins als anglosaxons, que utilitzaven habitualment cordes de budell, i després cap a l'oest fins als gaèlics de les Terres Altes i a Irlanda.[10][11][12][13] Existeixen exactament tretze representacions de qualsevol instrument cordòfon triangular de l'Europa anterior al segle XI i dotze d'elles provenen d'Escòcia.

Les primeres referències irlandeses a instruments de corda daten del segle VI, i els intèrprets d'aquests instruments eren molt apreciats per la noblesa de l'època. La llei irlandesa primitiva de l'any 700 dC estipula que els bards i els intèrprets de "cruit" haurien de seure amb la noblesa als banquets i no amb els artistes comuns. Un altre instrument de corda d'aquesta època va ser el tiompán, probablement una mena de lira. Tot i proporcionar la primera evidència d'instruments de corda a Irlanda, cap registre descrivia quin aspecte tenien aquests instruments, o com es diferenciaven el cruit i el tiompán entre si.[14]

A Europa és conegut el triangular frame harp. Es diu que són les tres arpes més antigues que varen sobreviure de procedència Gaèlica: l'arpa del Trinity College, de Dublín i les arpes de Queen Mary i de Lamont conservades al National Museum Of Scotland d'Edinburgh.

Segons un escrit del 1786, l'arpa Irlandesa va pertànyer a Brian Boru, el gran rei d'Irlanda. Encara que posteriorment aquesta afirmació s'ha anat desmentint repetidament. Tot i això, l'arpa encara conserva el nom de Brian Boru.

Una anècdota és que l'arpa que es representa com el símbol nacional no apareix mai en la seva posició natural, sempre apareix girada. Això és degut al fet que, quan es va proclamar l'arpa com a símbol nacional, la marca de cervesa Guiness ja havia registrat aquesta mateixa arpa com el seu logotip d'identitat, de manera que la que es representa com a símbol nacional s'ha de representar girada.

Característiques

[modifica]

Dos experts en aquest camp, John Bannerman i Michael Newton, coincideixen que, cap al segle XVI, les cordes d'arpa celta més comunes eren de llautó.[15][16] Les fonts històriques no semblen esmentar el calibre ni els materials de les cordes, més enllà de referències a un llautó de molt baixa qualitat i de fabricació senzilla, sovint anomenat contemporàniament "llautó vermell". Els experiments moderns sobre l'encordat d'una arpa celta inclouen proves de materials més exòtics i personalitzats, com ara aliatges de coure, plata i or. Altres experiments inclouen materials més fàcils d'obtenir, com ara ferro més tou, així com llautó groc i vermell.[17] Les cordes s'uneixen a una caixa de ressonància, normalment tallada a partir d'un sol tronc, comunament de salze, tot i que s'han identificat altres fustes, com ara el vern i el pollancre, en arpes existents. L'arpa celta també tenia un pilar corbat reforçat i un coll substancial, flanquejat amb gruixudes bandes de llautó. Les cordes es polsen amb ungles llargues.[18] Aquest tipus d'arpa també és únic entre les arpes triangulars d'una sola filera, ja que les dues primeres cordes afinades al mig de la gamma estaven ajustades a la mateixa altura.

Parts de l'instrument

[modifica]

Els noms de les diferents parts de l'instrument es designen en llengua gaèlic escocès, aquestes són: amhach (coll), cnagan (agulla), corr (taula d'agulles), com (caixa de ressonància), làmh-chrann (arbre), teudan (cordes), cruidhean nan teud (sabates de corda) i urshnaim (significat desconegut).[19][20]

El corr tenia una corretja de llautó clavada a cada costat, perforada amb clavilles afilades de bronze. A l'extrem tenia una espiga que encaixava a la part superior de la com (caixa de ressonància). Aquests elements podien variar depenent de la magnitud de l'instrument.

El cruidhean nan teud (sabates de corda) generalment es construïen de llautó i impedien que les cordes metàl·liques tallessin la fusta de la caixa de ressonància.

La tècnica per tocar aquest instrument sempre ha resultat molt difícil d'executar, a causa de la llarga duració de la ressonància. L'intèrpret ha d'anar apagant el so de la corda que acaba de tocar mentre toca la següent corda i se sol tocar a un ritme ràpid.

Al contrari de la pràctica convencional moderna, la mà dreta era l'encarregada de tocar la part aguda de l'instrument i l'esquerra la greu.

Funció social

[modifica]

Durant l'edat mitjana, l'arpa amb cordes de ferro era molt sol·licitada a tots els territoris gaèlics, que s'estenien des de les terres altes del nord i les illes occidentals d'Escòcia fins al sud d'Irlanda. Així i tot, els mons gaèlics d'Escòcia i Irlanda, encara que mantenien alguns vincles, ja mostraven signes de divergència al segle xvi amb el llenguatge, l'estructura social i la música.

La funció del clàrsach a les famílies nobles d'Hèbrides (Escòcia), tant per entreteniment com a metàfora literària, s'il·lustra a cançons de Màiri Nic Leòid (Mary MacLeod), un poeta gaèlic molt reconegut a l'època.

Hi ha moltes evidències que la tradició musical de l'arpa pot haver influït a l'ús i el repertori de la gaita.

L'arpa era l'instrument aristocràtic de la Irlanda gaèlica, i els arpistes gaudien d'un alt estatus social que va ser codificat a la Llei Brehon.[21] El mecenatge dels arpistes va ser adoptat pels colons normands i britànics a Irlanda fins a finals del segle XVIII, tot i que la seva posició a la societat va disminuir considerablement amb la introducció del sistema de classes anglès. A la seva biografia de Turlough O'Carolan, l'historiador Donal O'Sullivan escriu:

« Podem assenyalar com a fet remarcable que els descendents dels colons protestants, que havien estat com a màxim durant tres generacions al país, semblen haver estat tan devots a la música irlandesa de l'arpa com ho eren les antigues famílies gaèliques. »
— Donal O'Sullivan, [22]

Es registren els noms d'alguns dels darrers arpistes. El cec Duncan McIndeor, que va morir el 1694, era arpista de Campbell d'Auchinbreck, però també freqüentava Edimburg. Existeix un rebut de "dues càpsules de farina", datat el 1683, d'un altre arpista, també cec, anomenat Patrick McErnace, que aparentment tocava per a Lord Neill Campbell. L'arpista Manus McShire s'esmenta en un llibre de comptes que cobreix el període 1688-1704. Un arpista anomenat Neill Baine s'esmenta en una carta datada el 1702 d'un servent d'Allan MacDonald de Clanranald. Angus McDonald, arpista, va rebre el pagament per instruccions de Menzies de Culdares el 19 de juny de 1713, i els comptes del marquès de Huntly registren un pagament a dos arpistes el 1714. Altres arpistes inclouen Rory Dall Morison (que va morir c. 1714), Lachlan Dall (que va morir c. 1721–1727), i Murdoch MacDonald (que va morir c. 1740).[23]

A mitjans del segle XVIII, el "violer" (violínista) havia substituït l'arpista, potser una conseqüència de la creixent influència en el món gaèlic de la cultura escocesa de les terres baixes.[24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ John Bannerman, 'The Clàrsach and the Clàsair' in Scottish Studies 30, 1991, pp. 3–4.
  2. ↑ «'Europe's oldest stringed instrument' discovered on Scots island | Highlands & Islands». News, 28-03-2012. Arxivat de l'original el 14 July 2012. [Consulta: 1r agost 2015].
  3. ↑ , 28-03-2012.
  4. ↑ «Harp». A: Alison Latham. . Oxford University Press, p. 564. ISBN 978-0-19-866212-9. OCLC 59376677. 
  5. ↑ The Anglo Saxon Harp, Spectrum, Vol. 71, No. 2 (Apr. 1996), pp. 290–320.
  6. ↑ The Origins of the Clairsach or Irish Harp. Musical Times, Vol. 53, No. 828 (February 1912), pp. 89–92.
  7. ↑ Scotland, Insight Guides. Josephine Buchanan 2003, pp94 Published 2003 Langenscheidt Publishing Group.
  8. ↑ John T. Koch Celtic Culture: A Historical Encyclopedia 2006. Published ABC-CLIO, pp1276.
  9. ↑ Scotland's Music: A History of the Traditional and Classical Music of Scotland from Early Times to the Present Day. John Purser (2007) Mainstream Publishing Group.
  10. ↑ A New History of Ireland, prehistoric and early history. Daibhi OCoinin (2005). Oxford University Press.
  11. ↑ J. Keay & Julia Keay. (2000): Collins Encyclopaedia of Scotland, Clarsach, p. 171. Harper Collins publishers.
  12. ↑ History Literature and music in Scotland 1700-1560 Russell Andrew McDonald 2002 University of Toronto Press, Arts Medieval Recent introduction from Scotland to Ireland of the triangular harp.
  13. ↑ Celtic Music History and Criticism Kenneth Mathieson 2001 Backbeat books p192
  14. ↑ «Early Gaelic Harp». earlygaelicharp.info. Arxivat de l'original el 21 September 2021. [Consulta: 21 setembre 2021].
  15. ↑ Dwelly 1901–11, 1977, p. 206: clàrsach.
  16. ↑ John Bannerman, 'The Clàrsach and the Clàsair' in Scottish Studies 30, 1991, pp. 3–4.
  17. ↑ «Irish Terms». Early Gaelic Harp Info, 21-10-2002. Arxivat de l'original el 19 April 2013. [Consulta: 9 octubre 2013].
  18. ↑ «Harp». A: Alison Latham. . Oxford University Press, p. 564. ISBN 978-0-19-866212-9. OCLC 59376677. 
  19. ↑ Dwelly 1901–11, 1977, p. 206: clàrsach.
  20. ↑ «Irish Terms». Early Gaelic Harp Info, 21-10-2002. Arxivat de l'original el 19 April 2013. [Consulta: 9 octubre 2013].
  21. ↑ «Early Gaelic Harp». earlygaelicharp.info. Arxivat de l'original el 21 September 2021. [Consulta: 21 setembre 2021].
  22. ↑ Wall, Maureen «Carolan: the life, times and music of an Irish harper. 2 vols. i: pp. xv, 285; ii: pp. xiii, 200. London: Routledge and Kegan Paul. 1958. 84s.». Donal O'Sullivan, vol. 11, 44, 9-1959, pàg. 341–343. DOI: 10.1017/S0021121400007847.
  23. ↑ «The final chords». WireStrungHarp. Arxivat de l'original el 31 October 2014. [Consulta: 13 maig 2013].
  24. ↑ «The final chords». WireStrungHarp. Arxivat de l'original el 31 October 2014. [Consulta: 13 maig 2013].

Enllaços extrens

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arpa_irlandesa&oldid=36592943»