Arpella pàl·lida comuna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuArpella pàl·lida comuna
Circus cyaneus Modifica el valor a Wikidata
Henharrier.jpg
Exemplars de diferent sexe i maduresa.
Dades
Pes346 g (pes adult, mascle)
527 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura1,1 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22727733 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereCircus
EspècieCircus cyaneus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766
Distribució
Circus cyaneus distribution map.png
Distribució geogràfica: tot l'any (verd fosc), àrea d'hivernada (blau) i àrea de cria (verd clar).
Endèmic deTal Chhapar Sanctuary (en) Tradueix, Pani Dihing Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Namdapha National Park (en) Tradueix, Nameri National Park (en) Tradueix, Gajoldoba (en) Tradueix, Mahananda Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Dzuluk (en) Tradueix, Khecheopalri Lake (en) Tradueix, Fakim Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Loktak Lake (en) Tradueix, Parc Nacional de Keibul Lamjao, Selva humida de Dehing-Patkai, Parc Nacional de Kaziranga, Maguri Motapung Beel (en) Tradueix, Parc Nacional de Manas, Orang National Park (en) Tradueix, Dipor Bil (en) Tradueix, Dibru-Saikhowa National Park (en) Tradueix, Pobitora Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Digholi Beel (en) Tradueix, Panbari Reserve Forest (en) Tradueix, Mehao Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Sela Pass (en) Tradueix i Pakhui Tiger Reserve (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Exemplar adult femella.
Exemplar amb un any d'edat fotografiat a l'Ankeny National Wildlife Refuge (Oregon, Estats Units).

L'arpella pàl·lida o arpellot pàl·lid al País Valencià (Circus cyaneus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids i molt semblant a l'esparver cendrós.

Morfologia[modifica]

  • Dimorfisme sexual molt accentuat.
  • Fa 45-55 cm de llargada total i 97-118 cm d'envergadura alar.
  • Els mascles pesen una mitjana de 350 g mentre que el pes de les femelles és al voltant de 530 g.
  • El mascle és gris, té el ventre blanc, i li manca la franja alar negra.
  • La femella és molt semblant a la de l'esparver cendrós però té el carpó blanc un xic més gran.

Reproducció[modifica]

Sovint nidifiquen en colònies de 15-20 individus. El niu és construït per la femella a terra amb branques i folrat d'herba.[1] Hi pon 4-6 ous blanquinosos de mitjan maig fins a començaments de juny, fan una mida aproximada de 47 x 36 mm i són covats exclusivament per la femella.[2] Els ous es desclouen al cap de 31-32 dies i, durant dues setmanes, els mascles ajudaran en l'alimentació dels petits, així com en la vigilància de la niuada mentre la femella n'és absent.[3]

Als Països Catalans nidifica a la zona pirinenca i prepirinenca. El 1997, per primer cop, va criar en un secà cerealista de la plana de Lleida.

Alimentació[modifica]

Mengen serps, granotes i petits mamífers. De vegades, emmagatzemen la presa capturada per menjar-la després.

Hàbitat[modifica]

Es pot observar en migració als Aiguamolls de l'Empordà, als deltes del Llobregat i de l'Ebre, a l'Albufera de València, a Mallorca i a Menorca, ja que els terrenys humits i les salines solen ésser els llocs que ocupa durant l'època hivernal.[4]

Distribució territorial[modifica]

Cria a les regions septentrionals de l'Hemisferi nord.[5] Les poblacions euroasiàtiques hivernen a l'Euràsia meridional mentre que les poblacions nord-americanes ho fan al sud dels Estats Units, Mèxic i Amèrica Central, si bé la població nord-americana, es considera avui una espècie diferent: Circus hudsonius. A les regions de clima suau de França, Regne Unit i del sud dels Estats Units n'hi ha poblacions sedentàries.

Estat de conservació[modifica]

Sembla que la població catalana d'aquesta espècie ha patit una davallada en les últimes dècades (n'hi ha 5-10 parelles i es troba en perill d'extinció a nivell nacional) mentre que, a nivell europeu, es calcula que n'hi ha entre 32.000 i 59.000 parelles (el 5-24% de la població mundial d'aquest ocell que arriba a 1,3 milions d'exemplars).[6]

Referències[modifica]

  1. Baicich, P., C. Harrison. 1997: A Guide to the Nests, Eggs, and Nestlings of North American Birds. Nova York, Estats Units: Academic Press.
  2. Terres, J.: The Audubon Society Encyclopedia of North American Birds. Nova York: Alfred A.Knoph Inc. Any 1980, plana 483.
  3. Wheeler, B., W. Clark: The Peterson Field Guide Series- A Field Guide to Hawks of North America. Boston: Houghton Mifflin Company. Any 1987.
  4. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 99. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  5. del Hoyo, J., Elliott, A., & Sargatal, J., eds. (1994): Handbook of the Birds of the World Vol. 2. Lynx Edicions, Barcelona, ISBN 84-87334-15-6
  6. Estudi de la població de l'arpella pàl·lida al Principat de Catalunya.

Enllaços externs[modifica]