Arquebisbat d'Asunción

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaArquebisbat d'Asunción
Archidioecesis Sanctissimae Assumptionis
Asuncion Cathedral.JPG
La catedral d'Asunción

Localització
Diócesis de Asunción Paraguay.svg
 25° 16′ 54″ S, 57° 37′ 57″ O / 25.2816°S,57.6325°O / -25.2816; -57.6325
Paraguai Paraguai
Departament Central i el Distrite capital de Paraguai

Parròquies 76
Conté la subdivisió
Població
Total 1.750.000
• Densitat 677,77 hab/km²
Religió romà
Geografia
Superfície 2.582 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 1 de juliol de 1547
Catedral Assumpció de la Mare de Déu
Organització política
• Arquebisbe metropolità Edmundo Ponziano Valenzuela Mellid, S.D.B.
Altres

Lloc web arzobispado.org.py
Modifica les dades a Wikidata


L'arquebisbat d'Asunción (espanyol: Arquidiócesis de Asunción; llatí: Archidioecesis Sanctissimae Assumptionis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica. Al 2012 tenia 1.585.000 batejats d'un total de 1.750.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Edmundo Ponziano Valenzuela Mellid, S.D.B.

Territori[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn el Departament Central i el Distrite capital de Paraguai.

La seu arxiepiscopal és la ciutat d'Asunción, capital de Paraguai, on es troba la catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu.

El territori s'estén sobre 2.582 km² i està dividit en 76 parròquies.

La província eclesiàstica d'Asunción, instituïda el 1929, té com a sufragànies totes les diòcesis del Paraguai.

Història[modifica]

La diòcesi del Paraguai va ser erigida l'1 de juliol de 1547, prenent el territori del bisbat de Cusco (avui arxidiòcesi). Originàriament era sufragània de l'arquebisbat de Lima.

El 20 de juliol de 1609 passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de La Plata o Charcas (avui arquebisbat de Sucre)

El 6 d'abril de 1620 cedí una porció del seu territori per tal que s'erigís el bisbat de Buenos Aires (avui arxidiòcesi).

El 5 de març de 1865 esdevingué sufragània de l'arquebisbat de Buenos Aires.

El 21 de desembre de 1868 el bisbe Manuel Antonio Palacios va ser afusellat acusat d'alta traïció contra el president Francisco Solano López sobre la base de les confessions extretes sota tortura d'alguns conspiradors.[1]

L'1 de maig de 1929, en virtut de la butlla Universi Dominici del papa Pius XI, cedí noves porcions de territori per tal que s'erigissin els bisbatts de Concepción i Chaco (avui Bisbat de Concepción en Paraguay) i de Villarica (avui Bisbat de Villarrica del Espíritu Santo), sent elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana amb el nom actual.

El 19 de gener de 1957, el 2 d'agost de 1960 i el 18 de maig de 2000 cedí noves porcions de territori per tal que s'erigissin, respectivament, del bisbat de San Juan Bautista de las Misiones, de la prelatura territorial de Caacupé (avui diòcesi) i del bisbat de San Lorenzo.

El maig de 1988 va rebre la visita del Papa Joan Pau II; i el juliol de 2015 del Papa Francesc.

Cronologia episcopal[modifica]

  • Juan de los Barrios, O.F.M. † (1 de juliol de 1547 - 2 d'abril de 1552 nomenat bisbe de Santa Marta)
  • Pedro de la Torre, O.F.M. † (27 d'agost de 1554 - 1573 mort)
  • Alfonso Guerra, O.P. † (6 de febrer de 1579 - 17 de març de 1592 nomenat bisbe de Michoacán)
  • Baltasar de Cobarrubias y Muñoz, O.S.A. † (10 de setembre de 1601 - 13 de gener de 1603 nomenat bisbe de Nueva Caceres) [2]
  • Martín Ignacio de Loyola † (19 de novembre de 1601 - 1605 mort)
  • Reginaldo de Lizárraga, O.P. † (20 de juliol de 1609 - 10 de novembre de 1609 mort)
  • Lorenzo Pérez de Grado † (16 de setembre de 1615 - 18 de març de 1619 nomenat bisbe de Cusco)
  • Tomás de la Torre Gibaja, O.P. † (30 de març de 1620 - 11 de desembre de 1628 nomenat bisbe de Córdoba)
  • Cristóbal de Aresti Martínez de Aguilar, O.S.B. † (12 de febrer de 1629 - 3 de desembre de 1635 nomenat bisbe de Buenos Aires)
    • Francisco de la Serna, O.S.A. † (17 de desembre de 1635 - 25 d'agost de 1637 nomenat bisbe de Popayán) (bisbe electe)[3]
    • Sede vacante (1637-1640)
  • Bernardino de Cárdenas Ponce, O.F.M. † (10 d'agost de 1640 - 1666 nomenat bisbe de La Paz)
  • Gabriel de Guillestegui, O.F.M. † (1669 - 1671 nomenat bisbe de La Paz)
    • Sede vacante (1671-1676)
  • Faustino de Casas, O. de M. † (1676 - 3 d'agost de 1686 mort)
    • Sebastián de Pastrana, O. de M. † (25 de juny de 1687 - 4 de novembre de 1700 mort) (bisbe electe)
    • Pedro Díaz Durana y Uriarte † (1702 - 1718 mort) (bisbe electe)
    • Martín de Sarricolea y Olea † (1718 - 1723 ? mort) (bisbe electe)
  • José de Palos, O.F.M. † (1724 - 7 d'abril de 1738 mort)
  • José Cayetano Paravicino, O.F.M. † (16 de novembre de 1738 - 4 de setembre de 1747 nomenat bisbe de Trujillo)
  • Manuel Antonio de la Torre † (23 de març de 1756 - 14 de juny de 1762 nomenat bisbe de Buenos Aires)
  • Manuel López de Espinosa † (20 de desembre de 1762 - 1772 mort)
  • Juan José de Priego y Caro, O.P. † (14 de desembre de 1772 - 1779 mort)
  • Luis Velasco y Maeda, O.F.M. † (12 de juliol de 1779 - 15 de juny de 1792 mort)
    • Sede vacante (1792-1802)
  • Nicolás Videla del Pino † (9 d'agost de 1802 - 23 de març de 1807 nomenat bisbe de Salta)
  • Pedro García Panés, O.F.M. † (23 de març de 1807 - 13 d'octubre de 1838 mort)
    • Sede vacante (1838-1845)
  • Basilio Antonio López, O.F.M. † (22 de juliol de 1844 - 16 de gener de 1859 mort)
  • Gregorio Urbieta † (23 de març de 1860 - 17 de gener de 1865 mort)
  • Manuel Antonio Palacios † (31 de gener de 1865 - 21 de desembre de 1868 mort)
    • Sede vacante (1868-1879)
  • Pedro Juan Aponte † (24 de juliol de 1879 - 14 de setembre de 1891 mort)
    • Sede vacante (1891-1894)
  • Sinforiano Bogarín † (21 de setembre de 1894 - 25 de febrer de 1949 mort)
  • Juan José Aníbal Mena Porta † (25 de febrer de 1949 - 16 de juny de 1970 jubilat)
  • Ismael Blas Rolón Silvero, S.D.B. † (16 de juny de 1970 - 20 de maig de 1989 jubilat)
  • Felipe Santiago Benítez Ávalos † (20 de maig de 1989 - 15 de juny de 2002 jubilat)
  • Eustaquio Pastor Cuquejo Verga, C.SS.R. (15 de juny de 2002 - 6 de novembre de 2014 jubilat)
  • Edmundo Ponziano Valenzuela Mellid, S.D.B., des del 6 de novembre de 2014

Estadístiques[modifica]

A finals del 2012, la diòcesi tenia 1.585.000 batejats sobre una població de 1.750.000 persones, equivalent al 90,6% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 695.000 700.000 99,3 114 44 70 6.096 70 180 44
1959 686.000 712.000 96,3 148 73 75 4.635 112 293 48
1966 501.880 550.880 91,1 205 77 128 2.448 125 310 49
1968 501.880 550.880 91,1 86 86 5.835 48
1976 672.165 746.850 90,0 185 71 114 3.633 212 409 69
1980 735.764 817.516 90,0 203 63 140 3.624 209 460 66
1990 1.164.318 1.293.687 90,0 239 74 165 4.871 332 572 79
1999 919.000 1.483.000 62,0 101 71 30 9.099 45 213 568 73
2000 1.100.000 1.348.951 81,5 120 53 67 9.166 34 398 647 60
2001 774.000 1.602.173 48,3 354 136 218 2.186 51 456 1.386 73
2002 1.365.000 2.825.000 48,3 359 141 218 3.802 51 465 1.438 83
2003 1.350.000 1.500.000 90,0 676 139 537 1.997 51 726 1.423 72
2004 1.350.000 1.500.000 90,0 661 124 537 2.042 57 679 1.423 72
2006 1.419.000 1.577.000 90,0 665 128 537 2.133 64 782 1.447 64
2012 1.585.000 1.750.000 90,6 231 61 170 6.861 65 408 485 76

Notes[modifica]

  1. Homenajes y “homenajes”, ABC, 2 de novembre de 2008
  2. Rafael Lazcano, Episcopologio agustiniano. Agustiniana, Guadarrama (Madrid), 2014, vol. I, 554-558.
  3. Lazcano, o.c, vol. I, p. 558-561.

Fonts[modifica]