Arquebisbat de Brindisi-Ostuni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Brindisi-Ostuni
Archidioecesis Brundusina-Ostunensis
Cathédrale de Brindisi.JPG
La catedral de Brindisi

Localització
Roman Catholic Diocese of Brindisi in Italy.jpg
 40° 38′ 18″ N, 17° 56′ 45″ E / 40.6383°N,17.9458°E / 40.6383; 17.9458
Itàlia Itàlia
Flag of Apulia.svg Pulla
Parròquies 60
Població
Total 284.593
• Densitat 228,22 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Regió eclesiàstica Pulla, Arquebisbat de Lecce
Superfície 1.247 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació Segle IV (Brindisi)
Segle XI (Ostuni)
Patrocini Leucio d'Alessandria
Catedral San Giovanni Battista , Santa Maria dell'Assunzione (cocatedral)
Organització política
• Arquebisbe Domenico Caliandro
Altres

Lloc web brindisiostuni.chiesacattolica.it
Modifica les dades a Wikidata


La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni
Cripta de la Madonna della Favana, Veglie
La Chiesa Madre, Guagnano
El Papa Benet XVI durant la Celebració eucarística a Brindisi amb els paraments donats per l'arxidiòcesi

L'arquebisbat de Brindisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla. El 2012 tenia 281.593 batejats d'un total de 284.593 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Domenico Caliandro.

Territori[modifica]

Parròquies[modifica]

La diòcesi s'estén sobre el territori administratiu de tres províncies Bari, Brindisi i Lecce, mentre que canònicament està dividida en 60 parròquies, reagrupades en 6 arxiprestats, 4 forans i 2 urbans:[1]

Província de Bari
Província de Brindisi
Província de Lecce

Arxiprestats[modifica]

L'arxdiòcesi comprèn 2 arxiprestats urbans, les ciutats de Brindisi e Ostuni, i 4 arxiprestats forans:

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Brindisi, on es troba la catedral de San Giovanni Battista. A Ostuni hi ha la cocatedral de Santa Maria dell'Assunzione.

Santuaris[modifica]

Brindisi:

  • Santa Maria degli Angeli;
  • Maria nascente;
  • Santa Maria Madre della Chiesa, Contrada Jaddico;

Carovigno:

  • Maria Santissima de Belvedere;

Ostuni:

  • Madonna della Grata;
  • Sant'Oronzo;
  • San Biagio;

San Pancrazio Salentino:

  • Sant'Antonio alla Macchia.

Història[modifica]

Brindisi[modifica]

Brindisi, el primer port d'escala per als vaixells procedents d'Orient, va rebre el cristianisme probablement des del començament de l'era cristiana. Segons la tradició, la diòcesi de Brindisi va ser construït al segle IV. El primer bisbe va ser sant Leuci d'Alessandria.

Al voltant de 670, la ciutat va ser destruïda pels longobards, que va fer d'Oria el seu bastió. Els bisbes de Brindisi van traslladar-hi allà la seva seu: el primer bisbe de Brindisi i Oria va ser Magelpoto. Posteriorment la diòcesi cau sota la influència de l'Imperi Romà d'Orient i l'Església grega.

Amb bisbe Teodosi (segona meitat del segle IX) es va iniciar el procés de repoblació de la ciutat de Brindisi. Va ser el responsable de la construcció de la basílica de Sant Leuci (destruïda el 1720), que va ser fins al final del segle XI la catedral de la renascuda diòcesi de Brindisi. Cap al final del segle X, en l'època de l'emperador Basili II (976-1025), la seu de Brindisi va ser elevat al rang d'arxidiòcesi metropolitana. És de suposar que Joan II va ser el primer arquebisbe de Brindisi. Ja en la primera meitat del segle XI a Brindisi es reconeixen dos sufragànies: Ostuni i Monopoli.

El 1071 els normands es van fer amos de Brindisi, derrotant als grecs. Això va comportar el retorn a la seu del ritu llatí i l'obediència romana. Als normands es deu la finalització de la reconstrucció i repoblació de Brindisi: Godino va ser el primer arquebisbe que va moure la seva seu d'Oria a Brindisi. Segons Eubel, fins al segle xvi, la seu tenia el títol de Brindisi i Oria. El 1089 el Papa Urbà II va anar-hi per consagrar el perímetre de la nova catedral normanda, que es completà el 1143. El mateix Papa va prendre a la metròpoli de Brindisi la seu de Monopoli, que es va convertir immediatament subjecta a la Santa Seu.

El 10 de maig de 1591 Oria va convertir-se en la seu d'una nova diòcesi, el territori de la qual va sorgir de l'arxidiòcesi de Brindisi, i contextualment va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Tàrent.

Amb la butlla De utiliori del 27 de juny de 1818, el Papa Pius VII va suprimir la diòcesi d'Ostuni unint així el territori al de Brindisi, pel qual va perdre la seva única seu sufragània. No obstant això, la diòcesi d'Ostuni va ser restaurada el 14 de maig de 1821 i concedida a l'administració perpètua de Brindisi.

Ostuni[modifica]

Alguns autors han atribuït a una suposada seu d'Hostunensium el bisbe Melazio, esmentat en una carta del Papa Gregori el Gran del 596 o del 601, el bisbe que no pertany a la seu de Histonium, és a dir Vasto.[2]

La diòcesi d'Ostuni data del segle X, unida a la diòcesi de Monopoli, que era hereva de l'antiga diòcesi d'Egnazia. Quan Bríndisi va ser elevada al rang de seu metropolitana, Ostuni va tenir el seu propi bisbe, sufragani de Brindisi; el primer conegut és Datto, qui en 1071 va estar present en la consagració de l'església de Montecassino.

Entre els bisbes ostuneses es distingeixen: Bartolomeo Mezzavacca, creat cardenal; Nicola d'Arpono, que va promoure la construcció de la catedral; Giovanni Carlo Bovio, protagonista al Concili de Trento.

Al final del segle XVIII Ostuni es ressentí de les tensions entre la Santa Seu i el Regne de Nàpols, que acabarà amb un acord de 1791 pel qual el bisbe d'Ostuni era nomenat pel Rei. No obstant això, la seu d'Ostuni estava vacant des 1794 i el 27 de juny 1818 va ser suprimida amb la butlla De utiliori del Papa Pius VII i el seu territori quedà unit amb el de l'arxidiòcesi de Brindisi. El 14 de maig de 1821, però, va ser restaurada pel mateix Papa amb la butlla Si qua prae i la seva administració perpètua va ser concedida als arquebisbes de Brindisi. La diòcesi inclou les ciutats d'Ostuni, Carovigno, San Vito dei Normanni, San Michele Salentino i Locorotondo.[3]

Brindisi-Ostuni[modifica]

El 20 d'octubre de 1980, en virtut de la butlla Conferentia Episcopalis Apuliae del Papa Joan Pau II, l'arxidiòcesi de Brindisi, tot i que mantenia la dignitat d'arquebisbat, va perdre el rang de metropolitana; i juntament amb la diòcesi d'Ostuni va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Lecce.

El 30 de setembre de 1986 amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, l'arxidiòcesi de Bríndisi i la diòcesi d'Ostuni es van unir en plena unione i la nova circumscripció eclesiàstica ha assumit el seu nom actual.[4]

L'arxidiòcesi ha acollir la visita pastoral de Benet XVI el 14 i 15 de juny de 2008.

Cronologia episcopal[modifica]

Seu de Brindisi[modifica]

Bisbes de Brindisi
San Leuci, primer bisbe de Brindisi
El Papa Pau IV, nat Gian Pietro Carafa, arquebisbe de Brindisi i Oria (1518-1524)
L'arquebisbe de Brindisi e Oria Girolamo Aleandro (1524-1541)
L'arquebisbe Raffaele Ferrigno, arquebisbe de Brindisi (1856-1875); foto f.lli D'Alessandri
Rocco Talucci, arquebisbe de Brindisi-Ostuni (2000-2012)
Domenico Caliandro, actual arquebisbe de Brindisi-Ostuni
  • San Leucio
  • Marco † (citat el 325)
  • Proculo † (350 - 362)
  • San Pelino † (362)
  • Ciprio † (363)
  • Leone †
  • Sabino †
  • Eusebio †
  • Dionisio †
  • Giuliano I † (citat el 493)
  • Prezioso † (680)
Bisbes i arquebisbes d'Oria i Brindisi
Arquebisbes de Brindisi i Oria
  • Badovino † (? - 1100 mort)
  • Nicola † (vers 1101 - vers 1105 mort)
  • Guglielmo II † (1105 - vers 1118 mort)
  • Bailardo † (1122 - 1143)
  • Lupo † (1144 - 1172 mort)
  • Guglielmo III † (29 de juliol de 1173 - vers 1181 mort)
  • Pietro † (2 de gener de 1182 - vers 1196 mort)
  • Gerardo † (1196 - 1212)
  • Pellegrino I † (1216 - 1224 mort)
  • Giovanni III † (1224 - 1224)
  • Giovanni Santo † (1225 - 1226)
  • Pietro Paparone † (inicis de 1231 - finals de 1248)
  • Pellegrino II † (23 d'octubre de 1254 - 1288 mort)
  • Adenolfo † (23 de maig de 1288 - 1 d'octubre de 1295 nomenat arquebisbe de Conza)
  • Andrea Pandone † (5 de febrer de 1296 - 5 de juny de 1304 nomenat arquebisbe de Càpua)
    • Rodolfo † (5 de juny de 1304 - 1305 dimití) (administrador apostòlic)
  • Bartolomeo † (22 de gener de 1306 - 1319 mort)
  • Bertrando † (18 de desembre de 1319 - 1333 mort)
  • Guglielmo Isnardi, O.F.M. † (6 de desembre de 1333 - 3 de març de 1344 nomenat arquebisbe de Benevent)
  • Guglielmo de Rosières, O.S.B. † (28 de febrer de 1344 - 7 d'abril de 1346 nomenat bisbe de Cassino)
  • Galhard de Carceribus † 19 de juliol de 1346 - 1348 mort)
  • Giovanni della Porta † (30 de maig de 1348 - 18 de gener de 1353 nomenat arquebisbe de Càpua)
  • Pietro Gisio, O.P. † (2 de novembre de 1352 - 1378 mort)
    • Gurello † (7 de febrer de 1379 - 1382) (antibisbe)
  • Marino del Giudice † (vers 1379 - inicis de 4 de juny de 1380 nomenat arquebisbe de Tàrent)
  • Riccardo de Rogeriis † (11 de juny de 1382 - vers 1409 mort)
  • Vittore † (15 de setembre de 1409 - 1411)
  • Paolo Romano † (1411 - 1412 deposat)
  • Pandullo, O.S.B. † (28 de novembre de 1412 - 1414 mort)
  • Aragonio Malaspina † (9 de febrer de 1415 - 23 de febrer de 1418 nomenat arquebisbe d'Otranto)
  • Paolo Romano † (23 de febrer de 1418 - abril o desembre de 1423 mort) (per segon cop)
  • Pietro Gattula † (17 de maig de 1423 - 1437 mort)
  • Pietro Sambiasi, O.P. † (15 d'abril de 1437 - 1452 mort)
  • Goffredo Caruso (19 de desembre de 1453 - inicis de 28 de juliol de 1471 mort)
    • Sede vacante (1471-1477)
  • Francesco de Arenis † (14 d'octubre de 1477 - d'agost de 1483 mort)
  • Roberto Piscicelli † (7 d'abril de 1484 - 1513 mort)
  • Domingo Idiocáiz (Domenico Idiaches) † (8 de juny de 1513 - 25 de setembre de 1518 mort)
  • Gian Pietro Carafa † (20 de desembre de 1518 - 8 d'agost de 1524 dimití, posteriorment elegit Papa amb el nom de Pau IV)
  • Girolamo Aleandro † (8 d'agost de 1524 - 30 de gener de 1541 dimití)
  • Francesco Aleandro † (30 de gener de 1541 - 3 de novembre de 1560 mort)
  • Giovanni Carlo Bovio † (21 de juny de 1564 - de setembre de 1570 mort)
  • Bernardino Figueroa † (26 de novembre de 1571 - de novembre de 1586 mort)
    • Sede vacante (1586-1591)
Arquebisbes de Brindisi
  • Andrés de Ayardis † (10 de maig de 1591 - 4 de setembre de 1595 mort)
  • Juan Pedrosa, O.S.B. † (25 de maig de 1598 - 24 de gener de 1604 mort)
  • Giovanni Falces, O.S.H. † (4 de juliol de 1605 - 15 d'octubre de 1636 mort)
  • Francesco Sorgente, C.R. † (1 de març de 1638 - 9 de gener de 1640 nomenat arquebisbe, títol personal, de Monopoli)
  • Dionisio O'Driscol, O.F.M.Obs. † (5 de març de 1640 - 9 d'agost de 1650 mort)
  • Lorenzo Raynos † (19 de febrer de 1652 - 17 de març de 1656 mort)
  • Francesco de Estrada † (28 de juliol de 1659 - 23 de novembre de 1671 mort)
  • Alfonso Álvarez Barba Ossorio, O.C.D. † (29 de maig de 1673 - 22 de juny de 1676 nomenat arquebisbe de Salern)
  • Emanuele Torres † (24 de maig de 1677 - 3 de desembre de 1679 mort)
  • Giovanni de Torrecilla y Cardenas † (17 de març de 1681 - 24 de juny de 1688 mort)
  • Francisco Ramírez, O.P. † (28 de febrer de 1689 - 26 d'agost de 1697 nomenat bisbe d'Agrigent)
  • Agostino Arellano, O.S.A. † (15 de setembre de 1698 - 11 de novembre de 1699 mort)
  • Barnaba de Castro, O.S.A. † (15 de desembre de 1700 - 11 de desembre de 1707 mort)
    • Sede vacante (1707-1715)
  • Pablo Vilana Perlas † (16 de desembre de 1715 - 12 de maig de 1723 nomenat arquebisbe de Salern)
  • Andrea Maddalena, C.R.M. † (27 de setembre de 1724 - 11 de juliol de 1743 mort)
  • Antonino Sersale † (9 de setembre de 1743 - 16 de novembre de 1750 nomenat arquebisbe de Tàrent)
  • Giovanni Angelo Ciocchi del Monte † (1 de febrer de 1751 - 9 de febrer de 1759 dimití)
  • Domenico Rovegno † (28 de maig de 1759 - 25 d'octubre de 1763 mort)
  • Giuseppe de Rossi † (9 d'abril de 1764 - 16 de febrer de 1778 mort)
  • Battista Rivellini † (14 de desembre de 1778 - 23 de desembre de 1795 mort)
  • Annibale de Leo † (29 de gener de 1798 - 13 de febrer de 1814 mort)
  • Antonio Barretta, C.R. † (26 de juny de 1818 - 7 de juny de 1819 dimití)
  • Giuseppe Maria Tedeschi, O.P. † (17 de desembre de 1819 - 18 de març de 1825 mort)
  • Pietro Consiglio † (13 de març de 1826 - 23 de novembre de 1839 mort)
  • Diego Planeta † (15 de juliol de 1841 - 22 de desembre de 1849 dimití)[5]
  • Giuseppe Rotondo † (20 de maig de 1850 - 17 de desembre de 1855 nomenat arquebisbe de Tàrent)
  • Raffaele Ferrigno † (16 de juny de 1856 - 20 d'abril de 1875 mort)
  • Luigi Maria Aguilar, B. † (17 de setembre de 1875 - 21 de gener de 1892 mort)
  • Salvatore Palmieri † (16 de gener de 1893 - 7 d'agost de 1905 mort)
  • Luigi Morando † (3 de gener de 1906 - 20 d'agost de 1909 mort)
  • Tommaso Valeri, O.F.M. † (22 d'abril de 1910 - 14 d'agost de 1942 jubilat)[6]
  • Francesco de Filippis † (26 de novembre de 1942 - 1 de setembre de 1953 jubilat)[7]
  • Nicola Margiotta † (25 de setembre de 1953 - 24 de maig de 1975 jubilat)
  • Settimio Todisco (24 de maig de 1975 - 30 de setembre de 1986 nomenat arquebisbe de Brindisi-Ostuni)

Seu d'Ostuni[modifica]

  • Datto † (citat el 1071)
  • Mansoldo † (citat el 1082)
  • Antonio Gionata † (1099 - 1101)
  • Roberto † (1102 - 1137)
  • Giovanni Mammuni † (1140 - 1160)
  • Pietro † (1163 - 1169)
  • Maroldo † (1182 - 1185)
  • Ursileone † (1188 - 1208)
  • Rinaldo † (1217 - 1219)
  • Taddeo † (1220 - 1225)
  • Pietro de Sebastiano † (1236 - 1267)
  • Roberto † (1275 - 1297)
  • Nicola † (1306 - 1310)
  • Filippo † (vers 1320 - 1329 mort)
  • Egidio de Altrachia, O.P. † (19 de juliol de 1329 - 1336 mort)
  • Francesco Cavalerio † (24 de març de 1337 - 1361 mort)
  • Pietro Calice, O.P. † (1 d'abril de 1362 - 12 de juliol de 1370 nomenat arquebisbe de Dubrovnik)
  • Ugo de Scuria, O.F.M. † (12 de juliol de 1370 - 1374 mort)
  • Bartolomeo Mezzavacca † (16 de juny de 1374 - 1378 nomenat bisbe de Rieti)
  • Gabriele † (vers 1378 - 1380)
    • Nicola de Severola, O.F.M. † (18 de juny de 1380 - ?) (antibisbe)
  • Giovanni Piccolpasso † (1380 - 1383 mort)
  • Giovanni de Andria † (vers 1383 - 1412 mort)
  • Antonio Paluci, O.F.M. † (13 de febrer de 1413 - 1423 mort)
  • Giovanni de Pede † (25 d'octubre de 1423 - 25 de febrer de 1437 nomenat bisbe de Zante i Cefalònia)
  • Nicola de Arpono † (25 de febrer de 1437 - 1470 mort)
  • Bartolomeo Antonio de Salmen † (24 de setembre de 1470 - 1474 mort)
  • Francesco Spallucci † (29 d'abril de 1478 - 1484 mort)
  • Carlo de Gualandi † (5 de juliol de 1484 - 1498 mort)
  • Francesco de Rizzardis † (24 de gener de 1499 - 1504 mort)
  • Corrado Caracciolo † (5 de desembre de 1509 - 1516 mort)
  • Giovanni Antonio de Rogeriis † (11 de maig de 1517 - 1530 mort)
  • Pietro Bovio † (21 d'octubre de 1530 - 1557 mort)
  • Giovanni Carlo Bovio † (1557 - 21 de juny de 1564 nomenat arquebisbe de Brindisi i Oria)
  • Vincenzo Cornelio † (25 d'octubre de 1564 - 1578 mort)
  • Giulio Cesare Carafa † (5 de novembre de 1578 - 1603 mort)
  • Giovanni Domenico d'Ettore † (28 de gener de 1604 - 1605 mort)
  • Vincenzo Meligne † (17 de maig de 1606 - 1639 mort)
  • Fabio Magnesio † (9 de gener de 1640 - d'agost de 1659 mort)
  • Carlo Personè † (26 de gener de 1660 - 22 d'agost de 1678 mort)
  • Benedetto Milazzi † (10 d'abril de 1679 - de novembre de 1706 mort)
  • Bisanzio Fili † (11 d'abril de 1707 - d'abril de 1720 mort)
  • Conone Luchini dal Verme † (16 de desembre de 1720 - 12 d'abril de 1747 mort)
  • Francesco Antonio Scoppa † (15 de maig de 1747 - 25 de febrer de 1782 mort)
    • Sede vacante (1782-1792)
  • Giovan Battista Brancaccio † (27 de febrer de 1792 - 15 d'octubre de 1794 mort)
    • Sede vacante (1794-1818)
    • Seu suprimida (1818-1821)
    • Seu en adminsitració perpètua dels arquebisbes de Brindisi (1821-1986)

Seu de Brindisi-Ostuni[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2012, la diòcesi tenia 281.593 batejats sobre una població de 284.593 persones, equivalent al 98,9% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1948 187.000 188.000 99,5 146 120 26 1.280 34 175 33
1959 226.065 226.065 100,0 147 112 35 1.537 40 284 37
1970 331.466 332.016 99,8 171 135 36 1.938 44 407 48
1980 269.790 270.943 99,6 165 132 33 1.635 37 364 57
1990 274.584 276.184 99,4 159 128 31 1.726 3 35 278 60
1999 180.000 281.149 64,0 152 120 32 1.184 8 38 228 61
2000 227.841 279.841 81,4 158 121 37 1.442 9 38 211 61
2001 283.836 285.836 99,3 164 125 39 1.730 10 45 145 61
2002 290.000 293.849 98,7 163 120 43 1.779 10 47 200 62
2003 274.000 276.727 99,0 154 119 35 1.779 10 45 200 61
2004 291.000 294.220 98,9 161 121 40 1.807 9 44 200 59
2006 272.000 274.326 99,2 154 118 36 1.766 13 43 230 59
2012 281.593 284.593 98,9 156 126 30 1.805 11 36 180 60

Notes[modifica]

  1. «DECRETO TITOLO, dal sito ufficiale». [Consulta: 13 juny 2013].
  2. Francesco Lanzoni, Le diocesi d'Italia dalle origini al principio del secolo VII (an. 604), vol. I, Faenza 1927, p. 318.
  3. D'Avino, op. cit., p. 517.
  4. Va ser reconeguda civilment el 20 d'octubre de 1986, amb decret del Ministeri de l'Interior.
  5. El 7 de gener de 1850 va ser nomenat arquebisbe titular de Damiata. Vedi L'Ami de la Religion, t. 145, Parigi 1850
  6. Nomenat arquebisbe titular de Gerapoli de Siria
  7. Nomenat arquebisbe titular de Gangra

Fonts[modifica]

Per la seu de Brindisi[modifica]

Per la seu d'Ostuni[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Arquebisbat de Brindisi-Ostuni