Arquebisbat de Chicago

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Chicago
Archidioecesis Chicagiensis
Flag of the Roman Catholic Archdiocese of Chicago.svg Archdiocese of Chicago Coat of Arms.svg
Gerald Farinas Holy Name Cathedral from Street.jpg
La catedral de Chicago

Localització
Archdiocese of Chicago map 1.png
 41° 53′ 52″ N, 87° 37′ 33″ O / 41.897759°N,87.625857°O / 41.897759; -87.625857
Estats Units Estats Units
Bandera d'Illinois Illinois (comtats de Cook i Lake)

Parròquies 357
Conté la subdivisió
Població
Total 6.111.000
• Densitat 1.672,41 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de VII (IL, IN, WI)
Superfície 3.654 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 28 de novembre de 1843
Patrocini Immaculada Concepció
Catedral Sant Nom
Organització política
• Arquebisbe metropolità Blase Joseph Cupich [1]
Altres

Lloc web archchicago.org
Facebook: archchicago Twitter: archchicago Instagram: archdioceseofchicago Youtube: UC_O9o9CFrwBwTFWEYjRiWgg
Modifica les dades a Wikidata

L'arquebisbat de Chicago (anglès: Archdiocese of Chicago; llatí: Archidioecesis Chicagiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertant a la Regió eclesiàstica VII (IL, IN, WI) a l'estat d'Illinois, als Estats Units. El 2010 tenia 2.383.000 batejats sobre 6.111.000 habitants dels comtats de Cook i Lake). Actualment està regida per l'arquebisbe Blase Joseph Cupich, assistit per sis vicaris episcopals, cadascun d'ells responsable d'un vicariat. El cardenal Francis George, qui serví entre 1997 i a 2014, va ser l'arquebisbe emèrit fins a la seva mort, el 17 d'abril de 2015.

Territori[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn els Comtats de Cook i Lake, a l'estat estatunidenc d'Illinois.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Chicago, on es troba la catedral del Sant Nom de Jesús i les basíliques menors del santuari de Nostra Senyora dels Dolors, de Sant Jacint i de la Reina de Tots els Sants.

El territori s'estén sobre i està dividit en 357 parròquies, agrupades en 6 vicariats i en 31 deganats.[3]

La província eclesiàstica[modifica]

La província eclesiàstica de Chicago, instituïda el 1880, s'estén sobre tot l'estat d'Illinois, i comprèn les següents sufragànies:

Història[modifica]

L'arrivada de missioners[modifica]

El Pare Marquette

Un missioner jesuïta francès, el reverend Jacques Marquette, SJ primer va explorar l'àrea que ara és Chicago en el segle xvii. El 4 de desembre de 1674, el Pare Marquette va arribar a la desembocadura del riu Chicago, on va construir una cabana per recuperar-se dels seus viatges. La seva cabina va esdevenir el primer assentament europeu en l'àrea ara coneguda com a Chicago. Marquette va publicar el seu estudi dels nous territoris i aviat més missioners francesos i colons va arribar.[4]

El primer prevere[modifica]

En 1795, la tribu dels Potawatomi va signar el Tractat de Greenville que va cedir als Estats Units una zona de terra a la desembocadura del riu Chicago. Allà, en 1804, es va erigir Fort Dearborn i protegí els nouvinguts pioners catòlics. En 1822, Alexander Beaubien va esdevenir la primera persona a ser batejada a Chicago. En 1833, els missioners jesuïtes van escriure una carta al Reverendíssim Joseph Rosati, Bisbe de Saint Louis i Vicari General de Bardstown, demanant el nomenament d'un pastor resident de servir als més de cent catòlics que vivien a Chicago. Rosati va nomenar a un sacerdot diocesà, el reverend John Mary Irenaeus Saint Cyr. El pare Saint Cyr va celebrar la seva primera missa en una cabana de fusta propietat de la família Beaubien al carrer Lake, prop de Market Street, en 1833.[5]

La primera parròquia[modifica]

Amb un cost de quatre-cents dòlars, el Pare Saint Cyr va comprar una parcel·la de terreny en el que avui és la intersecció de Lake i State Streets i va construir una església, de 7,6 per 10,7 m. Es va dedicar a l'octubre de 1833. A l'any següent, el bisbe de Vincennes va visitar Chicago, on va trobar més de 400 catòlics amb només un sacerdot per servir-los a tots. El bisbe va demanar permís al bisbe Rosati enviar els Pares Fischer, Shaefer, Sant Palais, Dupontavice, i Joliet deVincennes per atendre les necessitats de la regió de Chicago. En 1837, al Pare Saint Cyr se li va permetre retirar-se i va ser reemplaçat pel primer sacerdot de parla anglesa de Chicago, el reverend James Timothy O'Meara. El Pare O'Meara va traslladar l'església construïda pel P. Saint Cyr al que avui és la intersecció de l'avinguda Wabash i Madison Street. Quan el Pare O'Meara va deixar Chicago, Saint Palais va enderrocar l'església i va reemplaçar-la amb una nova estructura de maó.[6]

L'establiment diocesà[modifica]

La catedral de Santa Maria

El Primer Concili Plenari de Baltimore va arribar a la conclusió que la població catòlica de Chicago estava creixent de manera exponencial i es trobava en extrema necessitat d'una seu episcopal pròpia. Amb el consentiment del Papa Gregori XVI, la diòcesi de Chicago va ser erigida canònicament el 28 de novembre de 1843. En 1844, William Quarter d'Irlanda va ser nomenat primer bisbe de Chicago. A la seva arribada, Quarter va convocar un sínode de 32 sacerdots de Chicago per començar l'organització de la diòcesi.[5] Un dels èxits més importants de Quarter va ser l'èxit en la petició per a l'aprovació d'una llei de l'estat d'Illinois en 1845 que va declarar el bisbe de Chicago una entitat incorporada, una única empresa, amb poder per posseir béns immobles i una altra en fideïcomís per a propòsits religiosos.[7] Això va permetre que el bisbe es dediqués a la construcció massiva de noves esglésies, col·legis i universitats per atendre les necessitats dels fidels catòlics de Chicago.[8] Després de quatre anys de servei com a bisbe de Chicago, monsenyor Quarter va morir el 10 d'abril de 1848.[8]

L'incendi de 1871[modifica]

L'Església va perdre gairebé un milió de dòlars en propietats en l'incendi de 1871 a Chicago, que la portà a la inestabilitat administrativa durant dècades.[9]

Establiment de l'arxidiòcesi[modifica]

La part sud de l'estat d'Illinois es va separar de la diòcesi de Chicago en 1853, convertint-se en la Diòcesi de Quincy. La diòcesi de Quincy va passar a anomenar-se diòcesi d'Alton en 1857, i amb el temps va esdevenir la diòcesi de Springfield. La diòcesi de Peoria va ser establerta el 1877 a partir d'una altra divisió territorial de la diòcesi de Chicago.[10]

Entre 1844 i 1879, el bisbe diocesà de la diòcesi de Chicago va ostentar el títol de bisbe de Chicago. Amb l'elevació de la diòcesi a arxidiòcesi el 1880, el bisbe de la diòcesi assumí el títol d'Arquebisbe de Chicago. Des de 1915, tots els arquebisbes de Chicago han estat honrats al consistori amb el títol de cardenal prevere i la pertinença al Col·legi de Cardenals. Els arquebisbes també tenen responsabilitats en els dicasteris de la Cúria Romana. Tots menys dos bisbes diocesans eren sacerdots diocesans abans d'assumir l'episcopat a Chicago. Dos procedien d'instituts religiosos: la Companyia de Jesús (James Van de Velde) i el Missioners Oblats de Maria Immaculada (Francis George).[5]

L'incendi de l'escola de Nostra Senyora dels Àngels[modifica]

Monument a l'Incendi de l'escola de Nostra Senyora dels Àngels al cementiri Reina dels Cels

L'incendi de l'escola de Nostra Senyora dels Àngels va tenir lloc l'1 de desembre de 1958 a l'escola de Nostra Senyora dels Àngels, a la zona de Humboldt Park, a l'oest de Chicago. L'escola, que estava dirigida per l'arxiciòcesi, va perdre 92 alumnes i 3 monges en cinc classes del segon pis.

Cronologia episcopal[modifica]

Escut d'armes de la diòcesi

Bisbes coadjutors (que no esdevingueren bisbe diocesà)[modifica]

Bisbes auxiliars[modifica]

Bisbes auxiliars jubilats[modifica]

Bisbes auxiliars morts[modifica]

Bisbes que van ser preveres de l'arxidiòcesi[modifica]

Els següents bisbes començaren el seu servei com a preveres de Chicago abans de ser nomenats bisbes arreu:

Vius
Morts

|

|}

Estadístiques[modifica]

A finals del 2010, la diòcesi tenia 2.383.000 batejats sobre una població de 6.111.000 persones, equivalent al 39,0% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 1.706.000 4.276.000 39,9 2.193 1.199 994 777 994 387 393
1959 2.027.243 4.687.889 43,2 2.702 1.240 1.462 750 1.867 8.603 439
1966 2.340.000 5.717.800 40,9 2.926 1.344 1.582 799 2.231 9.606 453
1970 2.424.591 5.757.000 42,1 2.684 1.549 1.135 903 1.460 8.331 461
1976 2.420.950 5.936.200 40,8 2.449 1.313 1.136 988 228 1.689 5.847 452
1980 2.406.728 5.750.405 41,9 2.363 1.213 1.150 1.018 400 1.740 5.040 449
1990 2.350.000 5.779.000 40,7 2.173 1.196 977 1.081 537 1.542 4.561 416
1999 2.358.000 5.682.000 41,5 1.727 928 799 1.365 612 1.366 3.176 378
2000 2.384.000 5.676.000 42,0 1.708 908 800 1.395 611 1.316 3.223 378
2001 2.394.000 5.803.000 41,3 1.693 876 817 1.414 618 1.333 3.340 378
2002 2.442.000 6.052.000 40,4 1.788 870 918 1.365 621 1.423 2.967 378
2003 ? 6.047.000 ? 1.737 851 886 ? 624 1.410 2.806 374
2004 2.442.000 6.104.000 40,0 1.781 944 837 1.371 632 1.335 2.618 373
2006 2.348.000 6.021.000 39,0 1.682 895 787 1.395 632 1.272 2.397 366
2009 2.364.000 6.062.000 39,0 1.698 909 789 1.392 646 1.186 2.067 359
2010 2.383.000 6.111.000 39,0 1.692 905 787 1.408 643 1.162 1.966 357

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Chicago Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Joshua J. McElwee «Exclusive: Chicago's new archbishop talks about 'stepping into the unknown'». National Catholic Reporter, 21-09-2014 [Consulta: 22 setembre 2014].
  2. http://www.archchicago.org/news_releases/news_2014/news_141121.html
  3. De la pàgina web de l'arxidiòcesi.
  4. «Dictionary of Canadian Biography Online». [Consulta: 29 abril 2006].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Archdiocese of Chicago». [Consulta: 29 abril 2006].
  6. «Father O'Meara biography». [Consulta: 29 abril 2006].
  7. «Arquebisbat de Chicago». [Consulta: 29 abril 2006].
  8. 8,0 8,1 «Bishop William Quarter (1806-1848)». [Consulta: 29 abril 2006].
  9. «Chicago Encyclopedia». [Consulta: 29 abril 2006].
  10. «Arquebisbat de Chicago history». [Consulta: 29 abril 2006].

Fonts[modifica]

Per llegir més[modifica]

  • Coughlin, Roger J. Charitable Care in the Archdiocese of Chicago (Chicago: The Catholic Charities, 2009)
  • Dahm, Charles W. Power and Authority in the Catholic Church: Cardinal Cody in Chicago (University of Notre Dame Press, 1981)
  • Faraone, Dominic E. "Urban Rifts and Religious Reciprocity: Chicago and the Catholic Church, 1965-1996." (2013, PhD, Marquette University); Bibliography pages 359-86. online
  • Garrathan, Gilbert J. The Catholic Church in Chicago, 1673-1871 (Loyola University Press, 1921)
  • Greeley, Andrew M. Chicago Catholics and the struggles within their Church (Transaction Publishers, 2011)
  • Hoy, Suellen. Good Hearts: Catholic Sisters in Chicago’s Past (University of Illinois Press, 2006)
  • Kantowicz, Edward R. Corporation Sole: Cardinal Mundelein and Chicago Catholicism (University of Notre Dame Press, 1983)
  • Kantowicz, Edward R. The Archdiocese of Chicago: A Journey of Faith (Ireland: Booklink, 2006)
  • Kelliher, Thomas G. Hispanic Catholics and the Archidiocese of Chicago, 1923-1970 (PhD Diss. UMI, Dissertation Services, 1998)
  • Kennedy, Eugene. This Man Bernardin (Loyola U. Press, 1996)
  • Koenig, Rev. Msgr. Harry C., S.T.D., ed. Caritas Christi Urget Nos: A History of the Offices, Agencies, and Institutions of the Archdiocese of Chicago (2 vols. Catholic Bishop of Chicago, 1981)
  • Koenig, Rev. Msgr. Harry C., S.T.D., ed. A History of the Parishes of the Archdiocese of Chicago. (2 vols. Catholic Bishop of Chicago, 1980)
  • McMahon, Eileen M. What Parish Are You From?: A Chicago Irish Community and Race Relations (University Press of Kentucky, 1995)
  • Neary, Timothy B. "Black-Belt Catholic Space: African-American Parishes in Interwar Chicago." US Catholic Historian (2000): 76-91. in JSTOR
  • Parot, Joseph John. Polish Catholics in Chicago: 1850-1920: a Religious History (Northern Illinois University Press, 1981.)
  • Reiff, Janice L. et al, eds. The Encyclopedia of Chicago (University of Chicago Press, 2004) online
  • Sanders, James W. The education of an urban minority: Catholics in Chicago, 1833-1965 (Oxford University Press, 1977)
  • Shanabruch, Charles. Chicago's Catholics: The evolution of an American identity (Univ of Notre Dame Press, 1981)
  • Skerrett, Ellen. "The Catholic Dimension.” in Lawrence J. McCaffrey et al. eds. The Irish in Chicago (University of Illinois Press, 1987)
  • Skerrett, Ellen. Chicago’s Neighborhoods and the Eclipse of Sacred Space (University of Notre Dame Press, 1994)
  • Skerrett, Ellen. et al. eds., Catholicism, Chicago Style (Loyola University Press, 1993)
  • Skok, Deborah A. More Than Neighbors: Catholic Settlements and Day Nurseries in Chicago, 1893-1930 (Northern Illinois University Press, 2007)
  • Wall, A.E.P. The Spirit of Cardinal Bernardin (Chicago: Thomas More Press, 1983)