Arquebisbat de Guatemala

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Guatemala
Archidioecesis Sancti Iacobi in Guatemala
CatedralGuatemala.jpg
La catedral de Guatemala

Localització
Guatemala - Arcidiocesi di Santiago.png
 14° 38′ 30″ N, 90° 30′ 44″ O / 14.6416°N,90.5123°O / 14.6416; -90.5123
Guatemala Guatemala

Parròquies 142
Conté la subdivisió
Població
Total 4.807.000
• Densitat 1.855,27 hab/km²
Religió romà
Geografia
Superfície 2.591 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 18 de desembre de 1534
Catedral Sant Jaume de Guatemala
Organització política
• Arquebisme metropolità Óscar Julio Vian Morales, S.D.B.
Altres

Lloc web arzobispadodeguatemala.com
Modifica les dades a Wikidata
L'ex catedral de Sant Josep, Antigua Guatemala
L'església de Sant Francesc, Antigua Guatemala

L'arquebisbat de Guatemala (alemany: Arquidiócesis de Guatemala, llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Guatemala) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Guatemala,. Al 2010 tenia 3.846.000 batejats sobre una població de 4.807.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe cardenal Óscar Julio Vian Morales, S.D.B.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn dos departaments guatemaltencs: Guatemala i Sacatepéquez.

La seu episcopal és la ciutat de Guatemala, on es troba la catedral de Sant Jaume de Guatemala


El territori s'estén sobre 2.591 km², i està dividit en 142 parròquies.

Catedral i basíliques[modifica]

Història[modifica]

La diòcesi de Sant Jaume de Guatemala va ser erigida el 18 de desembre de 1534, prenent el territori de la diòcesi de Santo Domingo (avui arxidiòcesi). Originàriament era sufragània de l'arquebisbat de Sevilla.

El 12 de febrer de 1546 entrà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Ciutat de Mèxic.

El 23 de juny de 1603 s'amplià en incloure el territori de la diòcesi de Verapaz, que va ser suprimida.

El 16 de desembre de 1743 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Ad supremum catholicae del Papa Benet XIV.

Posteriorment cedí noves porcions del seu territori a benefici de l'erecció de noves diòcesis:

Del 16 de setembre de 1956 al 24 de juny de 1986 quedà unida aeque principaliter a la prelatura territorial de Santo Cristo de Esquipulas.

Després del 1743[1] l'arxidiòcesi abreujà el seu nom pel d'arquebisbat de Guatemala, fins al 25 d'abril de 2013, quan va obtenir de la Congregació per als Bisbes, mitjançant el decret d'utilitzar el nom antic de "Sant Jaume a Guatemala", que es troba tant a la butlla d'erecció de la diòcesi com a la butlla d'elevació a seu metropolitana.[2]

Cronologia episcopal[modifica]

  • Francisco Marroquín Hurtado † (1523 - 19 d'abril de 1563 mort)
  • Bernardino de Villalpando, C.R.S.A. † (28 d'abril de 1564 - agost de 1569 mort)
  • Pedro Gómez (Fernández) de Córdoba, O.S.H. † (18 de juny de 1574 - de juliol de 1598 mort)
  • Juan Ramírez de Arellano, O.P. † (12 de maig de 1600 - 24 de març de 1609 mort)
  • Juan de las Cabezas Altamirano † (19 de juliol de 1610 - 16 de setembre de 1615 nomenat bisbe d'Arequipa)
  • Juan de Zapata y Sandoval, O.S.A. † (13 de setembre de 1621 - 9 de gener de 1630 mort)
  • Agustín de Ugarte y Sarabia † (2 de desembre de 1630 - 19 de novembre de 1640 nomenat bisbe d'Arequipa)
  • Bartolomé González Soltero † (1 de juliol de 1641 - 25 de febrer de 1650 mort)
  • Juan Garcilaso de la Vega † (28 d'octubre de 1651 - 5 de maig de 1654 mort)
  • Payo Enríquez de Rivera Manrique, O.S.A. † (9 de juliol de 1657 - 16 de gener de 1668 nomenat bisbe de Michoacán)
  • Juan de Sancto Mathía Sáenz de Mañozca y Murillo † (27 de febrer de 1668 - 13 de febrer de 1675 mort)
  • Juan de Ortega Cano Montañez y Patiño † (9 de setembre de 1675 - 8 de juny de 1682 nomenat bisbe de Michoacán)
  • Andrés de las Navas y Quevedo, O. de M. † (15 de juny de 1682 - 2 de novembre de 1702 mort)
  • Mauro de Larreátegui y Colón, O.S.B. † (17 de setembre de 1703 - 30 de novembre de 1711 mort)
  • Juan Bautista Álvarez de Toledo, O.F.M. † (9 de desembre de 1713 - 2 de juliol de 1723 nomenat bisbe de Guadalajara)
  • Nicolás Carlos Gómez de Cervantes y Velázquez de la Cadena † (1723 - 20 de febrer de 1726 nomenat bisbe de Guadalajara)
  • Juan Leandro Gómez de Parada Valdez y Mendoza † (14 de desembre de 1728 - 2 de desembre de 1735 nomenat bisbe de Guadalajara)
  • Pedro Pardo de Figueroa † (2 de desembre de 1735 - 2 de febrer de 1751 mort)
  • Francisco José de Figueredo y Victoria † (24 de gener de 1752 - 24 de juny de 1765 mort)
  • Pedro Cortez y Larraz † (2 de juny de 1766 - 13 de desembre de 1779 nomenat arquebisbe, a títol personal, de Tortosa)
  • Cayetano Francos y Monroy † (1 de juny de 1778 - 17 de juliol de 1792 mort)
  • Juan Félix de Villegas † (23 de setembre de 1793 - 3 de febrer de 1800 mort)
  • Luis Ignatius Peñalver y Cárdenas † (20 de juliol de 1801 - 9 de maig de 1805 renuncià)
  • Rafael de La Vara † (21 de març de 1806 - 31 de desembre de 1809 mort)
  • Francisco Ramón Valentín de Casaus y Torres, O.P. † (15 de març de 1815 - 10 de novembre de 1845 mort)
  • Francisco de Paul García Peláez † (10 de novembre de 1845 - de gener de 1867 mort)
  • José Bernardo Piñol y Aycinena † (20 de setembre de 1867 - 24 d'abril de 1881 mort)
  • Ricardo Casanova y Estrada † (25 de gener de 1886 - 14 d'abril de 1913 mort)
  • Julio Ramón Riveiro y Jacinto, O.P. † (8 d'abril de 1914 - 1921 renuncià)
  • Luis J. Muñoz y Capurón, S.J. † (30 de juliol de 1921 - 24 de gener de 1927 mort)
  • Luis Durou y Sure, C.M. † (30 de juny de 1928 - 17 de desembre de 1938 mort)
  • Mariano Rossell y Arellano † (8 de gener de 1939 - 10 de desembre de 1964 mort)
  • Mario Casariego y Acevedo, C.R.S. † (12 de desembre de 1964 - 15 de juny de 1983 mort)
  • Próspero Penados del Barrio † (1 de desembre de 1983 - 19 de juny de 2001 jubliat)
  • Rodolfo Quezada Toruño † (19 de juny de 2001 - 2 d'octubre de 2010 jubliat)
  • Óscar Julio Vian Morales, S.D.B., dal 2 d'octubre de 2010

Estadístiques[modifica]

A finals del 2010, la diòcesi tenia 3.846.000 batejats sobre una població de 4.807.000 persones, equivalent al 80,0% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1948 1.922.000 1.980.000 97,1 87 47 40 22.091 39 73 65
1966 1.239.300 1.483.229 83,6 206 76 130 6.016 200 390 64
1970 1.326.892 1.429.761 92,8 220 10 210 6.031 235 406 98
1976 1.395.330 1.403.753 99,4 351 87 264 3.975 494 548 100
1980 1.516.000 1.525.000 99,4 360 88 272 4.211 505 548 103
1990 1.837.000 2.500.000 73,5 361 77 284 5.088 2 586 622 115
1999 3.000.000 3.500.000 85,7 528 118 410 5.681 610 720 150
2000 3.000.000 3.600.000 83,3 546 104 442 5.494 1 658 860 160
2001 2.045.456 2.922.080 70,0 421 96 325 4.858 3 579 1.128 125
2002 2.045.456 2.922.080 70,0 476 102 374 4.297 2 766 1.700 134
2003 2.249.056 3.214.280 70,0 515 116 399 4.367 3 729 1.687 135
2004 2.772.317 3.696.422 75,0 642 147 495 4.318 3 815 1.687 136
2006 3.486.000 4.357.000 80,0 469 186 283 7.432 3 510 719 138
2010 3.846.000 4.807.000 80,0 531 211 320 7.242 3 646 869 142

Notes[modifica]

  1. Com a exemple, a la butlla Suprema, publicada el 1928 es menciona l'arxidiòcesi Guatimalensis. Vegeu Butlla Suprema, AAS 20 (1928), p. 297
  2. Decret Quia in principio, AAS 105 (2013), pp. 643-644.

Fonts[modifica]