Arquebisbat de Lima

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Lima
Archidioecesis Limana
Cathedral of Lima (7521858506).jpg
La catedral de Lima

Localització
Arquidiócesis de Lima.svg
 12° 02′ 48″ S, 77° 01′ 47″ O / 12.0466°S,77.0298°O / -12.0466; -77.0298
Perú Perú

Parròquies 113
Conté la subdivisió
Població
Total 3.169.175
• Densitat 4.956,56 hab/km²
Religió romà
Geografia
Superfície 639,39 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 14 de maig de 1541
Patrocini Toribio de Mogrovejo
i la Mare de Déu de l'Evangelització
Catedral San Joan Apòstol i Evangelista
Organització política
• Arquebisbe metropolità i Primat cardenal Juan Luis Cipriani Thorne
Altres

Lloc web arzobispadodelima.org
Modifica les dades a Wikidata

L'arquebisbat de Lima (castellà: Arquidiócesis de Lima; llatí: Archidioecesis Limana) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església catòlica al Perú, seu metropolitana i primada del Perú. És una de les esglésies particulars més antigues d'Amèrica, establerta el 1541 com a diòcesi i el 1547 com a arxidiòcesi. El 2004 tenia 2.852.257 batejats d'un total de 3.169.175 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe cardenal Juan Luis Cipriani,[1]

Els patrons de l'arxidiòcesi són sant Toribio de Mogrovejo i la Mare de Déu de l'Evangelització. La patrona de la seu episcopal és santa Rosa de Lima.

Territori[modifica]

L'arxidiòcesi està situada a la costa central del país, davant l'oceà Pacífic, flanquejada pel desert costaner i ocupant les valls dels rius Chillón, Rímac i Lurín. La seva jurisdicció abraça uns 639 km², i comprèn els districtes de la zona central de la província de Lima (Magdalena, San Miguel, Barranco, Chorrillos, Lima, Victoria, El Agustino, Surco, Surquillo, La Molina i Ceneguilla).

Limita al nord amb la diòcesi de Huacho, a nord-est amb les diòcesis de Chosica i Carabaillo, a sud-est amb el bisbat de Lurin, al sud amb la Prelatura de Yauyos-Cañete i a oest amb la diòcesi de Callao.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Lima, on es troba la basílica catedral de Sant Joan Apòstol i Evangelista.

El territori està dividit en 113 parròquies, agrupades en 9 vicariats.

La província eclesiàstica[modifica]

La província eclesiàstica de Lima està formada per l'arxidiòcesi metropolitana de Lima[2] i les següents diòcesis sufragànies:[3]

Anteriorment, també havien format part de la província les diòcesis de:

Seu Primada[modifica]

El 1572 va rebre el títol de Seu Primada, sent ratificat pels Papes Gregori XVI el 1834 i per Pius XII el 1943.

Història[modifica]

La diòcesi de Lima va ser erigida el 14 de maig de 1541 mitjançant la butlla Illius fulciti praesidio del Papa Pau III, prenent el territori a partir de la diòcesi de Cusco (avui arxidiòcesi). Originàriament era sufragània de l'arquebisbat de Sevilla. El 1535 s'havia iniciat la construcció de la catedral de Lima com a Església Major. Es convertí en catedral el 1541, sent posada sota l'advocació de sant Joan Evangelista.

El 8 de gener de 1546 cedí part del seu territori per tal que s'erigís la diòcesi de Quito (avui arxidiòcesi).

El 12 de febrer de 1546 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana, conjuntament amb les de Mèxic i de Santo Domingo. El primer arquebisbe va ser el dominic Fra Jerónimo de Loayza.

Originàriament, l'arquebisbe de Lima tenia al seu càrrec les diverses diòcesis del Virregnat del Perú; Cusco, Quito, Popayán, Tierra Firme, Nicaragua, Asunción, La Imperial, Santiago de Xile i Charcas. En algun moment de la seva història va ser la més extensa del món.

El 27 de juny de 1561 cedí una nova porció de territori per tal que s'erigís la diòcesi de Santiago de Xile (avui arxidiòcesi).

El 1572 el Papa Pius V concedí als arquebisbes de Lima el títol de Primat del Perú, títol que seria confirmat pel Papa Gregori XVI el 1834 i per Pius XII el 1943, aquest amb el decret Cum ecclesiastica de la Sacra Congregació Consistorial.

El 15 d'abril de 1577 cedí una nova porció de territori per tal que s'erigissin les diòcesi d'Arequipa i de Trujillo (avui ambdues són arxidiòcesis).

El 7 de desembre de 1590 el bisbe Turibio de Mogrovejo instituí a Lima el primer seminari del continent americà, que avui porta el seu nom.

El 19 d'octubre de 1625 l'arquebisbe Gonzalo del Campo consagrà l'actual catedral. El terratrèmol del 28 d'octubre de 1746 causà greus danys a la catedral, que va ser restaurada i novament inaugurada el 29 de maig de 1755 per l'arquebisbe Pedro Antonio Barroeta y Ángel.

Successivament, cedí noves porcions de territori per tal que s'erigissin les següents circumscripcions eclesiàstiques:

Finalment, el 14 de desembre de 1996 cedí noves porcions de territori per tal que s'erigissin els bisbats de Carabayllo, de Chosica i de Lurín.

Cronologia episcopal[modifica]

  • Jerónimo de Loayza, O.P. † (13 de maig de 1541 - 25 d'octubre de 1575 mort)
  • Diego Gómez de Lamadrid, O.SS.T. † (27 de març de 1577 - 13 de juny de 1578 nomenat arquebisbe, a títol personal, de Badajoz)
  • Sant Toribio de Mogrovejo † (16 de març de 1579 - 23 de maig de 1606 mort)
  • Bartolomé Lobo Guerrero † (19 de novembre de 1607 - 12 de gener de 1622 mort)
  • Gonzalo López de Ocampo † (2 d'octubre de 1623 - 15 d'octubre de 1627 mort)
  • Hernando de Arias y Ugarte † (29 de maig de 1628 - 27 de gener de 1638 mort)
  • Pedro de Villagómez Vivanco † (16 de juliol de 1640 - 12 de maig de 1671 mort)
  • Juan de Almoguera, O.SS.T. † (27 de novembre de 1673 - 2 de març de 1676 mort)
  • Melchor Liñán y Cisneros † (14 de juny de 1677 - 28 de juny de 1708 mort)
  • Antonio de Zuloaga † (11 de desembre de 1713 - 21 de gener de 1722 mort)
  • Diego Morcillo Rubio de Suñón de Robledo, O.SS.T. † (12 de maig de 1723 - 12 de març de 1730 mort)
  • Juan Francisco Antonio de Escandón, C.R. † (18 de juny de 1731 - 28 d'abril de 1739 mort)
  • José Antonio Gutiérrez y Ceballos † (11 de novembre de 1740 - 16 de gener de 1745 mort)
  • Agustín Rodríguez Delgado † (14 de juny de 1746 - 18 de desembre de 1746 mort)
  • Pedro Antonio de Barroeta Ángel † (16 de setembre de 1748 - 19 de desembre de 1757 nomenat arquebisbe de Granada)
  • Diego del Corro † (13 de març de 1758 - 28 de gener de 1761 mort)
  • Diego Antonio de Parada † (25 de gener de 1762 - 23 d'abril de 1779 mort)
  • Juan Domingo González de la Reguera † (18 de setembre de 1780 - 8 de març de 1805 mort)
  • Bartolomé María de las Heras Navarro † (31 de març de 1806 - 6 de setembre de 1823 mort)
    • Sede vacante (1823-1834)
  • Jorge de Benavente † (23 de juny de 1834 - 10 de març de 1839 mort)
  • Francisco de Sales Arrieta † (13 de juliol de 1840 - 4 de maig de 1843 mort)
  • Francisco Javier de Luna Pizzarro † (24 d'abril de 1845 - 9 de febrer de 1855 mort)
  • José Manuel Pasquel † (28 de setembre de 1855 - 15 d'octubre de 1857 mort)
  • José Sebastian Goyeneche Barreda † (26 de setembre de 1859 - 19 de febrer de 1872 mort)
    • Manuel Teodoro del Valle † (4 de juny de 1872 - 15 de novembre de 1872 nomenat arquebisbe titular de Berito) (arquebisbe electe)
  • Francisco Orueta y Castrillón, C.O. † (21 de març de 1873 - 25 d'agost de 1886)
    • Sede vacante (1886-1889)
  • Manuel Antonio Bandini † (27 de maig de 1889 - 11 d'abril de 1898 mort)
  • Manuel Tovar y Chamorro † (22 d'agost de 1898 - 25 de maig de 1907 mort)
  • Pietro Emmanuele García Naranjó † (19 de desembre de 1907 - 10 de setembre de 1917 mort)
  • Emilio Francisco Lisson Chaves, C.M. † (25 de febrer de 1918 - 3 de març de 1931 renuncià)
  • Pedro Pascual Francesco Farfán † (18 de setembre de 1933 - 17 de setembre de 1945 mort)
  • Juan Gualberto Guevara † (16 de desembre de 1945 - 27 de novembre de 1954 mort)
  • Juan Landázuri Ricketts, O.F.M. † (2 de maig de 1955 - 30 de desembre de 1989 jubilat)
  • Augusto Vargas Alzamora, S.J. † (30 de desembre de 1989 - 9 de gener de 1999 jubilat)
  • Juan Luis Cipriani Thorne, des del 9 de gener de 1999

Estadístiques[modifica]

A finals del 2004, la diòcesi tenia 2.852.257 batejats sobre una població de 3.169.175 persones, equivalent al 90,0% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 842.000 1.031.000 81,7 462 131 331 1.822 469 1.331 94
1966 2.037.120 2.122.000 96,0 731 148 583 2.786 922 1.920 117
1970 2.460.379 2.523.466 97,5 817 162 655 3.011 933 2.435 121
1976 3.459.912 3.594.775 96,2 851 200 651 4.065 7 987 2.194 131
1980 4.306.500 4.500.000 95,7 834 189 645 5.163 23 1.023 2.215 135
1990 5.396.000 5.638.000 95,7 869 155 714 6.209 43 1.133 2.271 148
1999 2.880.720 3.200.800 90,0 731 166 565 3.940 13 1.310 1.280 112
2000 2.260.801 2.457.393 92,0 701 136 565 3.225 13 865 1.480 112
2001 2.260.801 2.457.393 92,0 431 146 285 5.245 5 856 1.295 112
2002 3.164.246 3.425.250 92,4 617 139 478 5.128 4 1.073 1.388 112
2003 2.804.166 3.155.740 88,9 610 140 470 4.596 4 1.213 1.443 113
2004 2.852.257 3.169.175 90,0 613 143 470 4.652 4 1.146 1.755 113

Notes[modifica]

  1. Cheney, David M. «Lima (Archdiocese) [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 18 febrer 2016].
  2. Catholic.net. «Organización y Gobierno de la Iglesia. Sección: Arzobispos.». [Consulta: 18 febrer 2016].
  3. «::: Bienvenidos al sitio web de la Conferencia Episcopal Peruana». [Consulta: 18 febrer 2016].

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Lima Modifica l'enllaç a Wikidata