Vés al contingut

Arquebisbat de Ljubljana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Ljubljana
Archidioecesis Labacensis
Imatge
La catedral de Ljubljana

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 46° 03′ 02″ N, 14° 30′ 27″ E / 46.050631°N,14.507622°E / 46.050631; 14.507622
EstatEslovènia
MunicipalitatMunicipalitat de Ljubljana
CiutatLjubljana Modifica el valor a Wikidata
Parròquies234
Conté la subdivisió
Població humana
Població800.585 (2019) Modifica el valor a Wikidata (130,52 hab./km²)
Llengua utilitzadaeslovè Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície6.134 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació6 de desembre de 1461
PatrociniCiril i Metodi Modifica el valor a Wikidata
CatedralSant Nicolau
Organització política
• Arquebisbe metropolitàStanislav Zore, O.F.M.

Lloc webnadskofija-ljubljana.si


El palau episcopal de Ljubljana

L'arquebisbat de Ljubljana (eslovè: Nadškofija Ljubljana; llatí: Archidioecesis Labacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Eslovènia. Al 2016 tenia 553.661 batejats d'un total de 791.351 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Stanislav Zore, O.F.M.

Territori

[modifica]

L'arxidiòcesi es troba a la part central d'Eslovènia.,La seu arxiepiscopal és la ciutat de Ljubljana, on es troba la catedral de Sant Nicolau. El territori s'estén sobre 5.608km² i està dividit en 234 parròquies.

La província eclesiàstica de Ljubljana, instituïda el 1968, comprèn le següents sufragànies:

Història

[modifica]

La diòcesi de Ljubljana va ser erigida el 6 de desembre de 1461. Originàriament era sufragània del patriarcat d'Aquileia, però la subordinació del bisbe de Ljubljana al metropolità aquileìès, prevista a la butlla de fundació de l'emperador Frederic III mai no va ser respectada. Els bisbes de Ljubljana mai no van ser confirmats pel patriarca d'Aquileia, sinó pel Papa. El papa Pius II confirmà l'erecció de la diòcesi el 9 de setembre de 1462.

El 8 de març de 1788 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla In universa gregis del papa Pius VI, però el 19 d'agost de 1807 va ser declarada diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu per la butlla Quaedam tenebrosa del papa Pius VII.

El 27 de juliol de 1830, per mitjà de la butlla Insuper eminenti del papa Pius VIII esdevé sufragània de l'arquebisbat de Gorizia.

El 20 de febrer de 1932, després de la publicació de la butlla Quo Christi fideles del papa Pius XI, cedí la parròquia de Fusine in Valromana a l'arquebisbat d'Udine, els decanats d'Ídria i Vipacco i a l'arquebisbat de Gorizia i el decanat de Postumia al bisbat de Trieste.

El 13 de desembre de 1961, mitjançant la carta apostòlica Clarissimae tamquam, el papa Joan XXIII proclamà els sants Ciril i Metodi patrons principals de la diòcesi, i sants Hermàgores i Fortunat patrons secundaris.[1]

El 22 de desembre de 1961 va ser elevada novament al rang d'arxidiòcesi per mitjà de la butlla Quandoquidem del papa Joan XXIII.

El 22 de novembre de 1968 l'arxidiòcesi tornà a ser seu metropolitana per efecte de la butlla Quisquis cum animo del papa Pau VI.

El 7 d'abril de 2006 cedí una porció del seu territori a benefici de l'erecció del bisbat de Novo mesto.

En la mateixa data, la diòcesi de Maribor, que ser sufragània de Ljubljana, va ser elevada a arxidiòcesi metropolitana.

Cronologia episcopal

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2016, l'arxidiòcesi tenia 553.661 batejats sobre una població de 791.351 persones, equivalent al 70,0% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 520.000 521.571 99,7 790 614 176 658 326 1.310 285
1970 650.584 697.000 93,3 450 315 135 1.445 1 293 723 290
1980 700.000 808.000 86,6 522 363 159 1.340 271 720 288
1990 718.966 884.172 81,3 528 359 169 1.361 6 266 610 300
1999 703.450 883.175 79,7 541 365 176 1.300 5 251 553 305
2000 707.417 885.628 79,9 559 384 175 1.265 5 248 557 306
2001 710.877 892.686 79,6 551 378 173 1.290 6 232 566 306
2002 733.394 905.829 81,0 562 388 174 1.304 5 231 582 306
2003 715.084 906.430 78,9 563 388 175 1.270 4 231 540 306
2004 715.000 914.684 78,2 576 398 178 1.241 4 234 525 306
2012 561.600 772.106 72,7 431 288 143 1.303 21 179 380 234
2013 554.417 776.336 71,4 428 288 140 1.295 21 189 357 234
2016 553.661 791.351 70,0 418 280 138 1.324 20 176 315 234

Notes

[modifica]
  1. (llatí) Lettera apostolica Clarissimae tamquam, AAS 54 (1962), pp. 157-158.

Bibliografia

[modifica]

Fonts

[modifica]

Vegeu també

[modifica]