Arquebisbat de Split-Makarska

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Split-Makarska
Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis
Coat of arms of Marin Barišić.svg
Cathedral of Split1.jpg

Localització
 43° 30′ 29″ N, 16° 26′ 25″ E / 43.508132°N,16.440194°E / 43.508132; 16.440194Coord.: 43° 30′ 29″ N, 16° 26′ 25″ E / 43.508132°N,16.440194°E / 43.508132; 16.440194
EstatCroàcia
ŽupanijaComtat de Split-Dalmàcia
Gran ciutatSplit Modifica el valor a Wikidata

Parròquies187
Conté la subdivisió
Població
Total475.000
• Densitat118,51 hab/km²
Religióromà
Geografia
Part deEcclesiastical Province of Split - Makarska (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Superfície4.008 km²
Limita amb
Dades històriques
AnteriorQ98603245 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle iii
PatrociniSant Domnió, Sant Marc, Sant Rainrier de Cagli
CatedralSant Domnió (Split) , Sant Marc (Macarsca) i Sant Pere (Split) (cocatedral)
Organització política
• Arquebisbe metropolitàMarin Barišić
Altres

Lloc websmn.hr
Twitter: smnadbiskupija Modifica el valor a Wikidata

L'arquebisbat de Split-Makarska - Splitsko-makarska nadbiskupija en croat; Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis (llatí) - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia. Al 2017 tenia 446.000 batejats d'un total de 475.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità Marin Barišić.

Territori[modifica]

L'antiga catedral de Macarsca dedicada a Sant Marc

La seu episcopal és la ciutat de Split, on es troba la catedral de catedral de sant Domnió i la cocatedral Sant Pere; i a Makarska es troba l'antiga catedral de Sant Marc. També a Skradin i a Trogir hi ha antigues catedrals, dedicades respectivament a Sant Jaume i a sant Llorenç. El territori s'estén sobre 4.008km² i està dividit en 187 parròquies.

Història[modifica]

La diòcesi de Solin va ser erigida al segle iii. El primer bisbe conegut és el màrtir sant Venanci, que va morir sota el regnat de Valerià I el 257.

Al segle V va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana; inicialment la metròpoli es va estendre a tota la Dalmàcia, des de la regió d'Ístria fins a Epir i a l'interior fins al Danubi.

Als sínodes de Solin del 530 i del 533 es dedueix que 9 diòcesis sufragànies depenien de la metròpoli de Solin , a la qual s'afegien tres noves seus establertes en aquests dos sínodes. Les diòcesis eren: Rab, Zadar, Skradin, Narona, Epidauro, Martar o Ad Matrices, Bistue, Sisak, Baloe o Baroe, a més de les tres noves de Ludrum, Sarsenterum i Makarska.[1]

Al segle vii la ciutat de Solin va caure en runes (636). Després de catorze anys de seu vacant, la seu arquebisbal es traslladà a Split. Protagonista del renaixement de l'arxidiòcesi va ser el bisbe Giovanni de Ravenna.

Al Concili de Split del 925 es va definir la província eclesiàstica de Split, que incloïa les diòcesis de Krk, Osor, Rab, Zadar, Dubrovnik, Kotor, Nona i Ston. Al segle X s'hi va afegir la diòcesi de Trogir. A les actes del sínode del 925, l'arquebisbe de Split compta amb el títol de Dalmatiae ac totius Croatiae primas. El papa Lleó VI va confirmar les actes del sínode.

Als segles xi i xii, la metròpoli de Split es va reduir a causa de l'elevació al rang metropolità primer de Dubrovnik el 999], després de Bar el 1034 i finalment a Zadar el 1145, mentre que alguns bisbats d'Eslavònia i Bòsnia es van convertir en sufragànies d'arxidiòcesis hongareses. El 1155 Zadar va reconèixer la jurisdicció primatòria del patriarcat de Grado: quan la seu patriarcal va ser traslladada a Venècia, els patriarques continuaran presumint del títol de primat de Dalmàcia, tot i que mai no han exercit cap jurisdicció real.

El 1636 la Sacra Rota va resoldre la qüestió primatòria assignant a Venècia els drets sobre la metròpoli de Zadar i per dividir-los sobre la metròpoli de Dubrovnik. Tanmateix, el 1690 el papa Alexandre VIII va concedir al Senat venecià el dret a nomenar bisbes i arquebisbes de Dalmàcia.

Amb la butlla Locum beati Petri del papa Lleó XII el 30 de juny de 1828, posat en marxa el 1830, la diòcesi de Makaska es va unir amb l'arxidiòcesi: a Makaska hi vivia un bisbe auxiliar amb la posició de vicari general i l'església principal de Makaska es va convertir en cocatedral. Split, però, va perdre els seus drets metropolitans i el títol arxiepiscopal, prenent el nom de la diòcesi de Split i Makaska, sufragània de l'arxidiòcesi de Zadar. Amb la mateixa butlla també es van suprimir les diòcesis de Korcula, Ston, Novigrad, Trogir, Nona, Skradin, Rab i Osor.

El 27 de juliol de 1969, sota la butlla Qui vicariam del papa Pau VI, la diòcesi de Makaska es va unir amb la de Split amb una unió extinta; al mateix temps, Split va canviar el seu nom per Split-Makaska i va ser novament elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana amb les actuals diòcesis sufragànies.

Episcopologi[modifica]

Seu de Solin[modifica]

Seu de Split[modifica]

Seu de Split i Makarska (posteriorment Split-Makarska)[modifica]

  • Pavao Klement Miošić † (15 de març de 1830 - 10 d'octubre de 1837 mort)
  • Benigno Albertini † (23 de juny de 1838 - 24 d'agost de 1838 mort)
  • Giuseppe Godeassi † (27 d'abril de 1840 - 22 de juny de 1843 nomenat arquebisbe de Zadar)
  • Luigi Pini † (17 de juny de 1844 - 11 de gener de 1865 mort)
  • Marco Calogerà † (29 d'octubre de 1866 - 4 de desembre de 1888 mort)
  • Filip Frane Nakić † (30 de desembre de 1889 - 26 de desembre de 1910 mort)
  • Antun Gjivoje † (11 de juliol de 1911 - 27 de febrer de 1917 mort)
  • Juraj Carić † (8 de juny de 1918 - 17 de maig de 1921 mort)
  • Kvirin Klement Bonefačić † (6 de juny de 1923 - 9 de maig de 1954 jubilat)
    • Sede vacante (1954-1960)
  • Frane Franić † (24 de desembre de 1960 - 10 de setembre de 1988 jubilat)
  • Ante Jurić † (10 de setembre de 1988 - 21 de juny de 2000 jubilat)
  • Marin Barišić, dal 21 de juny de 2000

Demografia[modifica]

A finals del 2017, l'arxidiòcesi tenia 446.000 batejats sobre una població de 475.000 persones, equivalent al 93,9% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 260.000 236 143 93 1.101 107 350 149
1970 313.000 365.000 85,8 284 150 134 1.102 184 517 165
1980 349.450 432.860 80,7 320 172 148 1.092 216 514 191
1990 473.726 495.350 95,6 334 188 146 1.418 201 526 177
1999 412.261 472.088 87,3 360 200 160 1.145 182 534 185
2000 415.000 475.000 87,4 357 199 158 1.162 189 535 186
2001 409.584 473.887 86,4 366 203 163 1.119 198 531 186
2002 409.584 473.887 86,4 369 204 165 1.109 190 517 186
2003 427.420 473.887 90,2 369 199 170 1.158 201 505 186
2004 428.382 464.329 92,3 353 199 154 1.213 182 497 186
2010 437.989 468.801 93,4 380 201 179 1.152 209 460 186
2014 441.036 456.029 96,7 350 189 161 1.260 186 481 187
2017 446.000 475.000 93,9 359 204 155 1.242 181 374 187

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]