Vés al contingut

Arquebisbat de Split-Makarska

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaSplit-Makarska
Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis
Imatge
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 30′ 29″ N, 16° 26′ 25″ E / 43.508132°N,16.440194°E / 43.508132; 16.440194
EstatCroàcia
Entitat territorial administrativaCroàcia Adriàtica
ŽupanijaComtat de Split-Dalmàcia
CiutatSplit Modifica el valor a Wikidata
Parròquies187
Conté la subdivisió
Població humana
Població475.000 (2017) Modifica el valor a Wikidata (116,19 hab./km²)
Llengua utilitzadacroat Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície4.088 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Šibenik, nord-oest
bisbat de Dubrovnik, sud-est
bisbat de Mostar-Duvno, est
bisbat de Banja Luka, nord-est
bisbat de Hvar-Brač-Vis, sud Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle iii
PatrociniSant Domnió, Marc (evangelista), Sant Rainrier de Cagli
CatedralSant Domnió (Split) , Sant Marc (Macarsca) i Sant Pere (Split) (cocatedral)
Organització política
• Arquebisbe metropolitàMarin Barišić
Lloc websmn.hr
X: smnadbiskupija Modifica el valor a Wikidata

Split-Makarska ―Splitsko-makarska nadbiskupija en croat; Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis (llatí)— és un bisbat de l'església catòlica a Croàcia. Al 2017 tenia 446.000 batejats d'un total de 475.000 habitants. Des del 2000 està regida per l'arquebisbe metropolità Marin Barišić.

Territori

[modifica]
L'antiga catedral de Macarsca dedicada a Sant Marc

La seu episcopal és la ciutat de Split, on es troba la catedral de catedral de sant Domnió i la cocatedral Sant Pere; i a Makarska es troba l'antiga catedral de Sant Marc. També a Skradin i a Trogir hi ha antigues catedrals, dedicades respectivament a Sant Jaume i a sant Llorenç. El territori s'estén sobre 4.008km² i està dividit en 187 parròquies.

Història

[modifica]

La diòcesi de Solin va ser erigida al segle iii. El primer bisbe conegut és el màrtir sant Venanci, que va morir sota el regnat de Valerià I el 257.

Al segle v va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana; inicialment la metròpoli es va estendre a tota la Dalmàcia, des de la regió d'Ístria fins a Epir i a l'interior fins al Danubi.

Als sínodes de Solin del 530 i del 533 es dedueix que 9 diòcesis sufragànies depenien de la metròpoli de Solin, a la qual s'afegien tres noves seus establertes en aquests dos sínodes. Les diòcesis eren: Rab, Zadar, Skradin, Narona, Epidauro, Martar o Ad Matrices, Bistue, Sisak, Baloe o Baroe, a més de les tres noves de Ludrum, Sarsenterum i Makarska.[1]

Al segle vii la ciutat de Solin va caure en runes (636). Després de catorze anys de seu vacant, la seu arquebisbal es traslladà a Split. Protagonista del renaixement de l'arxidiòcesi va ser el bisbe Giovanni de Ravenna.

Al Concili de Split del 925 es va definir la província eclesiàstica de Split, que incloïa les diòcesis de Krk, Osor, Rab, Zadar, Dubrovnik, Kotor, Nona i Ston. Al segle x s'hi va afegir la diòcesi de Trogir. A les actes del sínode del 925, l'arquebisbe de Split compta amb el títol de Dalmatiae ac totius Croatiae primas. El papa Lleó VI va confirmar les actes del sínode.

Als segles xi i xii, la metròpoli de Split es va reduir a causa de l'elevació al rang metropolità primer de Dubrovnik el 999], després de Bar el 1034 i finalment a Zadar el 1145, mentre que alguns bisbats d'Eslavònia i Bòsnia es van convertir en sufragànies d'arxidiòcesis hongareses. El 1155 Zadar va reconèixer la jurisdicció primatòria del patriarcat de Grado: quan la seu patriarcal va ser traslladada a Venècia, els patriarques continuaran presumint del títol de primat de Dalmàcia, tot i que mai no han exercit cap jurisdicció real.

El 1636 la Sacra Rota va resoldre la qüestió primatòria assignant a Venècia els drets sobre la metròpoli de Zadar i per dividir-los sobre la metròpoli de Dubrovnik. Tanmateix, el 1690 el papa Alexandre VIII va concedir al Senat venecià el dret a nomenar bisbes i arquebisbes de Dalmàcia.

Amb la butlla Locum beati Petri del papa Lleó XII el 30 de juny de 1828, posat en marxa el 1830, la diòcesi de Makaska es va unir amb l'arxidiòcesi: a Makaska hi vivia un bisbe auxiliar amb la posició de vicari general i l'església principal de Makaska es va convertir en cocatedral. Split, però, va perdre els seus drets metropolitans i el títol arxiepiscopal, prenent el nom de la diòcesi de Split i Makaska, sufragània de l'arxidiòcesi de Zadar. Amb la mateixa butlla també es van suprimir les diòcesis de Korcula, Ston, Novigrad, Trogir, Nona, Skradin, Rab i Osor.

El 27 de juliol de 1969, sota la butlla Qui vicariam del papa Pau VI, la diòcesi de Makaska es va unir amb la de Split amb una unió extinta; al mateix temps, Split va canviar el seu nom per Split-Makaska i va ser novament elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana amb les actuals diòcesis sufragànies.

Episcopologi

[modifica]
Seu de Solin
  • Sant Venanci † (250 - 257 mort)
Seu de Split
  • Giovanni I di Ravenna † (650 - vers 680)
Seu de Split i Makarska (posteriorment Split-Makarska)
  • Pavao Klement Miošić † (15 de març de 1830 - 10 d'octubre de 1837 mort)
  • Benigno Albertini † (23 de juny de 1838 - 24 d'agost de 1838 mort)
  • Giuseppe Godeassi † (27 d'abril de 1840 - 22 de juny de 1843 nomenat arquebisbe de Zadar)
  • Luigi Pini † (17 de juny de 1844 - 11 de gener de 1865 mort)
  • Marco Calogerà † (29 d'octubre de 1866 - 4 de desembre de 1888 mort)
  • Filip Frane Nakić † (30 de desembre de 1889 - 26 de desembre de 1910 mort)
  • Antun Gjivoje † (11 de juliol de 1911 - 27 de febrer de 1917 mort)
  • Juraj Carić † (8 de juny de 1918 - 17 de maig de 1921 mort)
  • Kvirin Klement Bonefačić † (6 de juny de 1923 - 9 de maig de 1954 jubilat)
    • Sede vacante (1954-1960)
  • Frane Franić † (24 de desembre de 1960 - 10 de setembre de 1988 jubilat)
  • Ante Jurić † (10 de setembre de 1988 - 21 de juny de 2000 jubilat)
  • Marin Barišić, dal 21 de juny de 2000

Demografia

[modifica]

A finals del 2017, l'arxidiòcesi tenia 446.000 batejats sobre una població de 475.000 persones, equivalent al 93,9% del total.

Any Població Sacerdots Diaques Religiosos Parròquies
Batejats Total % Total Clergat
secular		 Clergat
regular		 Batejats por
sacerdot		 Homes Dones
1950260.000236143931.101107350149
1970313.000365.00085,82841501341.102184517165
1980349.450432.86080,73201721481.092216514191
1990473.726495.35095,63341881461.418201526177
1999412.261472.08887,33602001601.145182534185
2000415.000475.00087,43571991581.162189535186
2001409.584473.88786,43662031631.119198531186
2002409.584473.88786,43692041651.109190517186
2003427.420473.88790,23691991701.158201505186
2004428.382464.32992,33531991541.213182497186
2010437.989468.80193,43802011791.152209460186
2014441.036456.02996,73501891611.260186481187
2017446.000475.00093,93592041551.242181374187

Notes

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquebisbat_de_Split-Makarska&oldid=37221120»