Arquebisbat de Tunis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Tunis
Archidioecesis Tunetana
Cathédrale Saint-Vincent-de-Paul.jpg
La catedral de Tunis

Localització
Tunisia in its region.svg
 36° 48′ 01″ N, 10° 10′ 44″ E / 36.8003°N,10.1789°E / 36.8003; 10.1789
Tunísia Tunísia
Parròquies10
Població
Total10.886.500
• Densitat67,14 hab/km²
Religióromà
Geografia
Superfície162.155 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació10 de novembre de 1884
amb el nom de Cartago
CatedralSant Vicenç de Paül
Organització política
• ArquebisbeIlario Antoniazzi
Altres

Lloc webevechetunisie.org modifica

L'arquebisbat de Tunis (àrab: أبرشية تونس,francès: Archidiocèse de Tunis, llatí: Archidioecesis Tunetana) és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, immediatament subjecta a la Santa Seu. Al 2014 tenia 25.000 batejats sobre una població de 10.886.500 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Ilario Antoniazzi.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn tot el territori de Tunísia.

La seu episcopal és la ciutat de Tunis, on es troba la catedral de Sant Vicenç de Paül.

El territori s'estén sobre 162.155 km², i està dividit en 10 parròquies.

Història[modifica]

En l'època romana, la ciutat de Tunis era una seu episcopal de la província romana de l'Àfrica Proconsular. Dos bisbes es coneixen d'aquest període: Luciano, que va participar com a catòlic a la Conferència de Cartago del 411, que va veure reunits els bisbes catòlics i donatistes a l'Àfrica romana; i Sextiliano, que va representar a Primoso de Cartago al concili de Constantinoble el 553.

El 20 d'abril de 1624, amb el breu Dilecto filio[1] el papa Urbà VIII va establir la missió caputxina a Tunis; el superior de la missió tenia el títol de Procurador dels esclaus cristians. El primer superior de la missió va ser el Pare Angelo da Coniglione, ell mateix esclau. Els superiors dels Caputxins més tard, després de 1671, tenien el títol de prefecte i pro-vicari apostòlic. Fins al 1636, els missioners caputxins venien de la província de Sicília; més tard, i fins al 1842, van ser substituïts pels de la província de Ligúria.

El 12 de desembre de 1772, amb la breu Pro commissa del papa Climent XIV, la missió de Tunis es va encomanar als vicaris apostòlics d'Alger.

El 21 de març de 1843, amb el breu Ex debito del Papa Gregori XVI, es va erigir el vicariat apostòlic de Tunis.

A partir de 1881 va passar a anomenar-e el vicariato apostòlic de Tunísia.

El 10 de de novembre de 1884 a causa de la butlla Materna Ecclesiae caritas de Papa Lleó XIII el vicariat apostòlic va ser elevat al rang d'arxidiòcesi i va assumir el nom de l'arxidiòcesi de Cartago , que es va combinar amb el títol de Primat d'Àfrica.

El 9 de juliol de 1964 en virtut de la butlla Prudens Ecclesiae del Papa Pau VI, l'arxidiòcesi de Cartago va ser suprimida i, simultàniament, va ser restaurada com a seu titular. En lloc de la seu es va construir una prelatura territorial, amb el nom de Prelatura territorial de Tunísia, immediatament subjecta a la Santa Seu.

El 31 de maig de 1995, en virtut de la butlla Antiquorum istius, va tornar a ser una seu episcopal amb el nom de diòcesi de Tunis.

La diòcesi va ser visitada pel papa Joan Pau II el 14 d'abril de 1996.

El 22 de maig de 2010 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi amb la butlla Cum in Tunetana del Papa Benet XVI.

Cronologia episcopal[modifica]

Prefectes i pro-vicaris apostòlics[modifica]

  • Angelo da Coniglione o Corleone, O.F.M.Cap. † (20 d'abril de 1624 - 1630)
  • Luigi di Palermo, O.F.M.Cap. † (1630 - 1636)
  • Alessandro da Genova, O.F.M.Cap. † (30 de gener de 1636 - ?)
  • Jean le Vacher, C.M. † (1650 - 1671)
  • Carlo d'Ancona, O.F.M.Cap. † (1672 - ?)
  • Vincenzo da Frascati, O.F.M.Cap. † (1683 - ?)
  • ...
  • Luigi da Taggia, O.F.M.Cap. † (1836 - 1842)

Vicaris apostòlicis, bisbes i arquebisbes[modifica]

Mons. Fouad Twal (a l'esquerra) acull a Tunis mons. Lahham (a la detra), 30 d'octubre de 2005

Estadístiques[modifica]

A finals del 2014, la diòcesi tenia 25.000 batejats sobre una població de 10.886.000 persones, equivalent al 0,2% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1949 280.000 3.230.950 8,7 170 80 90 1.647 80 500 238
1959 70.000 3.800.000 1,8 179 88 91 391 115 547 78
1970 35.000 4.960.000 0,7 83 37 46 421 71 410 21
1977 18.000 5.870.000 0,3 61 26 35 295 1 52 250 24
1988 15.500 7.300.000 0,2 48 19 29 322 38 198 15
1999 22.000 9.200.000 0,2 35 13 22 628 33 168 13
2000 22.000 9.200.000 0,2 43 13 30 511 39 160 13
2001 22.000 9.500.000 0,2 33 12 21 666 28 165 12
2002 22.000 10.000.000 0,2 28 11 17 785 24 153 12
2003 20.000 9.673.600 0,2 28 11 17 714 22 139 12
2004 20.000 9.700.000 0,2 34 13 21 588 25 139 11
2007 20.100 10.030.000 0,2 35 15 20 574 28 126 10
2010 21.000 11.000.000 0,2 32 11 21 656 1 27 121 10
2014 25.000 10.886.500 0,2 32 10 22 781 26 105 10

Notes[modifica]

  1. Il testo del breve apostolico, tradotto in francese, in: Anselme des Arcs, op. cit., pp. 10-12.

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]