Arxidiòcesi de Sevilla

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Arquebisbe de Sevilla)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de bisbat Arxidiòcesi de Sevilla[1]
Archidiocesis Hispalensis
Localització
País Espanya Espanya
Territori Andalusia Andalusia
Província eclesiàstica Sevilla
Diòcesis sufragànies
Subdivisions 6 vicaries[2]
Geografia
Àrea 14,036 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2010)
1.900.224
1,890,000 (99,5%%)
Parròquies 258
Altres dades
Ritus Catòlic romà
Establiment Segle IV
Catedral Catedral de Sevilla
Lideratge actual
Papa Francesc
Arquebisbe Juan José Asenjo Pelegrina
Bisbe Auxiliar Santiago Gómez Sierra
Bisbe emèrit Carlos Amigo Vallejo[3]
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

L'Arxidiòcesi de Sevilla (Archidiócesis de Sevilla en castellà i Archidiocesis Hispalensis en llatí) és una demarcació de l'Església Catòlica a Espanya, que cobreix actualment la província de Sevilla i té els bisbats sufraganis andalusos de Cadis (amb Ceuta), Asidonia-Jerez, Còrdova, però també els bisbats de Cànaries i San Cristóbal de la Laguna. El seu actual titular és Juan José Asenjo Pelegrina.

Límits i bisbats[modifica]

Situada al sud de la península, l'arquebisbat limita amb Badajoz al nord; Màlaga i Còrdova a l'est; Cadis al sud i a l'oest amb Portugal.

Els bisbats sufraganis són:

Antigament, també comprenia el bisbat de Badajoz.

Història[modifica]

L'antiga Hispalis romana va ser la capital de la Bètica, els orígens de la primitiva diòcesi es remunten a època apostòlica, durant el segle I dC i la predicació de sant Geronci, bisbe d'Itàlica, a la regió bètica. Més endavant està documentat Sabí com a bisbe de Sevilla, assistent del Concili d'Iliberis (287), també el 303 es cita el martiri de les germanes santes Justa i Rufina; altres bisbes antics són recollits al Codex Emilianensis, un manuscrit de l'any 1000 conservat al monestir de San Lorenzo de El Escorial. Amb la pau de l'Església garantida per l'emperador Constantí el Gran, el bisbe Evodi va reconstruir les esglésies destruïdes durant les persecucions, entre elles, suposadament, la primera catedral de Sevilla, l'església de San Vicente. Més tard, en temps del bisbe Semproni, Sevilla és considerada la seu metropolitana de la Bètica.[4]

L'arribada dels pobles bàrbars succeeix durant l'exercici de Glauci, el 428 i sent arquebisbe Marcià, Gunderic, rei dels vàndals va prendre els tresors de l'església de San Vicente. Tanmateix, l'església sevillana patiria altres atacs i el 441 el rei sueu Requila va desposseir del càrrec a Sabí II, que el va recuperar vint anys després. Dels arquebisbes posteriors, els més destacats van ser els sants Leandre de Sevilla, principal impulsor i artífex de la conversió al catolicisme del rei visigot Recared i del rei rebel, i després sant, Hermenegild, i Isidor de Sevilla, molt famós i clau en època medieval per la seva ingent obra literària religiosa i intel·lectual; ambdós van presidir dos concilis, Leandre el Tercer Concili de Toledo (589) i Isidor el Quart (633). Posteriorment, s'afirma que l'arquebisbe Oppas, va conspirar amb els nebots de Vítiza envers Roderic, contribuint a la traïció que duria a un major descens del poder visigot i al desastre de Guadalete.[4]

La successió de bisbes continua després de la conquesta musulmana de la península, sent escollit Nonnit a la mort d'Oppas. La religió catòlica va ser confinada a la parròquia de San Ildefonso, fins a la restauració de l'arquebisbat amb la conquesta de la ciutat per Ferran III de Castella el 23 de novembre de 1248, després d'un setge de 15 mesos. El bisbe Gutierre de Olea va purificar la gran mesquita i la va preparar per a dur-hi una celebració religiosa el 22 de desembre. El rei va dipositar a la nova catedral dues imatges: la Mare de Déu dels Reis i la Mare de Déu de la Seu. La majoria de les altres mesquites de la ciutat van ser convertides en esglésies, només tres van ser excloses i es van deixar per als jueus per utilitzar-les com a sinagogues.[4]

De la catedral de Sevilla, havia estat reconstruïda la primitiva mesquita de nou el 1171 per l'emir almohade, Abu-Yaqub Yússuf. La torre de la Giralda va ser obra d'Almansor. Sobre l'orientació litúrgic, quan es va fer la conversió, de la seva amplada es va prendre la longitud de la nova esglésies i es va dividir en dues parts, la inferior separada de la resta per una balustrada i un ratllat, que va formar la capella reial. La catedral es va quedar petita per a la ciutat i el capítol va decidir reconstruir-la el 1401, conservant només la Giralada i el Pati dels Tarongers. Les obres van començar el 1403 i van finalitzar el 1506.[4]

El palau arxiepiscopal és del segle XVII amb una portada en estil plateresc.[4]

Llista d'arquebisbes[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arxidiòcesi de Sevilla Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Cheney, David M. «Archdiocese of Seville». Catholic-hierarchy.org. [Consulta: 8 agost 2014].
  2. «Arciprestazgos y parroquias». Guia Diocesana. Arxidiòcesi de Sevilla. [Consulta: 8 agost 2014].
  3. «Arzobispo emérito». Guia diocesana. Arxidiòcesi de Sevilla. [Consulta: 8 agost 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Ruiz Amado, Ramon. «Archdiocese of Seville». A: Wikisource. Catholic Encyclopedia (en anglès), 1913 [Consulta: 8 agost 2014]. 

Coord.: 37° 23′ 09″ N, 5° 59′ 36″ O / 37.3858°N,5.99322°O / 37.3858; -5.99322