Arquitectura antipersona
.jpg)
L'arquitectura antipersona o arquitectura hostil és una estratègia defensiva de disseny urbà. Té com a objectius la dissuasió de l'incivisme i la dispersió de diversos col·lectius de persones en l'ús dels espais públics de les ciutats.[1]
Polèmica[modifica]
Es tracta d'una tècnica polèmica i encunyada en la dècada de 2010, si bé amb orígens a diverses urbs dels Estats Units d'Amèrica i a Londres (Regne Unit) des de finals del segle xx.[2] Els seus defensors en la planificació urbana justifiquen que té la finalitat de mantenir l'ordre i la seguretat pública,[3] mentre que els seus detractors, organitzacions en defensa dels drets civils i bona part del consens acadèmic consideren que es tracta d'una militarització contemporània en la vigilància de les grans ciutats,[2] una vulneració punitiva dels drets essencials de persones en situació de vulnerabilitat –especialment pel que fa a les persones sense llar–[1][2][3][4][5] i una reducció de la diversitat cultural.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Padgett, Deborah.. Housing first : ending homelessness, transforming systems, and changing lives (en anglès). Oxford: Oxford University Press, p. 24-25. ISBN 978-0-19-998980-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Petty, James «The London Spikes Controversy: Homelessness, Urban Securitisation and the Question of ‘Hostile Architecture’» (en anglès). International Journal for Crime, Justice and Social Democracy, 5, 1, 01-03-2016, pàg. 67. DOI: 10.5204/ijcjsd.v5i1.286. ISSN: 2202-8005.
- ↑ 3,0 3,1 Hu, Winnie «‘Hostile Architecture’: How Public Spaces Keep the Public Out» (en anglès). New York Times, 08-11-2019 [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Licht, Karl Persson de Fine «Hostile urban architecture: A critical discussion of the seemingly offensive art of keeping people away» (en anglès). Etikk i praksis - Nordic Journal of Applied Ethics, 2, 14-11-2017, pàg. 27–44. DOI: 10.5324/eip.v11i2.2052. ISSN: 1890-4009.
- ↑ 324cat. «L'arquitectura hostil: així s'expulsa els pobres dels espais públics». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 20-01-2020. [Consulta: 7 juliol 2020].