Arquitectura subterrània
L'arquitectura subterrània també coneguda per arquitectura enterrada, arquitectura excavada o arquitectura troglodítica és un subtipus de l'arquitectura solar bioclimàtica que aprofita una tecnologia per reduir la incertesa ambiental per a éssers humans en el subterrani (sota terra) més a prop a la superfície, on pretén construir un refugi acollidor i durador.
Aquesta arquitectura aprofita dels recursos naturals als voltants del lloc triat per a la construcció: el propi sòl consolidat tal com està. S'aprofita la inèrcia tèrmica del terreny per obtenir confort tèrmic interior en l'habitatge. Aquest tipus d'arquitectura està molt sovint relacionat amb la autoconstrucció. Un dels exemples més coneguts al món d'arquitectura subterrània antiga és el dels Sassi di Matera, a Itàlia. Altres exemples es troben a Espanya, especialment a Andalusia,[1] a Tunísia, en Capadòcia, a França, a Austràlia i a l'altiplà de Loess a la Xina.
Construcció[modifica]
Per a la construcció s'han de complir diversos requisits com un terreny adaptat que consisteix en argila, arenisques, margues, calcàries, conglomerats o roca sedimentària. En funció de les cultures i zones on es construeixen, la façana o façanes amb finestres i portes es poden orientar cap al sol al llarg del dia (al nord d'equador cap al sud i viceversa), o be apartant-se d'ell, com en el cas dels habitatges subterranis d'Orient Mitjà. Una xemeneia solar o un pati interior excavat a l'altre extrem de la porta faciliten una bona ventilació.[2]
Clima interior[modifica]
Si s'ha complert amb els requisits, el clima interior està molt prop del confort tèrmic: càlid a l'hivern i fresc a l'estiu. Les temperatures interiors ronden al voltant de la temperatura mitjana anual de l'aire de la zona, per exemple a Espanya entre 17 i 23 graus. La inèrcia tèrmica de les parets i sostre de terra fa que el màxim i mínim de la temperatura interior estigui alguns mesos retardada respecte la de l'exterior. Quantes més hores de sol anuals incideixen en la superfície, més elevada és la temperatura mitjana a l'interior.[3] Per dins no s'enfronta amb pics alts o baixos de temperatura, per la mateixa inèrcia tèrmica de la massa de terra. Les variacions anuals de la temperatura de la terra disminueixen amb més profunditat.
| Profunditat sota terra | variació de temperatura |
|---|---|
| 1 m | ± 5 graus |
| 2 m | ± 3,3 graus |
| 3 m | ± 2,2 graus |
| 4 m | ± 1 grau |
| 5 m | ± 1 grau |
Les dades s'han pres a Bordeus, on la temperatura mitjana anual de l'aire exterior és de 12,5 graus. Per sobre de 0,3 metre d'amplària de parets i sostres no es percep cap variació diària de la temperatura. Només a partir d'una molt gran profunditat puja la temperatura del terreny per les altes temperatures del nucli de la Terra. Però això no té cap efecte a les petites profunditats de l'arquitectura subterrània habitual que està situada en l'Escorça terrestre. El Gradient geotèrmic és de 0,03 graus/m.
La humitat relativa de l'aire interior és més alt i ronda nivells del 50 % que és més saludable que en habitacions amb calefacció i amb aire condicionat. La major humitat relativa s'explica per la humitat emmagatzemada a la terra, que està difós molt lentament per les parets i el sostre en forma de vapor d'aigua.
Aquests tipus de construcció tenia una gran varietat d'usos: sobretot com a habitatge, però també com a magatzem de gra, celler, lloc religiós o funerari. Avui també s'usa com a garatge per a cotxes, com a habitació d'assaig per a bandes musicals pel seu bon aïllament acústic o també com lloc per a festes. Aquest tipus de construcció té molt poc impacte mediambiental durant la seva construcció (excavació) i ús. Per les temperatures esmentades gairebé mai fa falta una calefacció ni equip d'aire condicionat. S'adapta molt bé al paisatge existent, de manera que gairebé no es nota la construcció en comparació a les cases construïdes damunt del terreny.
Imatges[modifica]
-
Cabanya subterrània a la regió de Búðahraun, Islàndia. -
Cases Cova a la vall de Loire a França. -
Casas Cova a Guadix (Espanya). -
Poblat troglodita a Kandovan (Iran). -
Hotel Sididriss, habitat berber troglodita en Matmata (Tunísia). -
Interior d'una cova en Matmata (Tunísia). -
Casa Cova a Rocheménier (França) -
Cova filadora a Crevillent (Alacant). -
Col·legi Wexford Tequisquiapan, Col·legi Subterrani a la ciutat de Querétaro en (Mèxic).
_Troo_Loir_et_Cher.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ «Cuevas viviendas en Europa». Arxivat de l'original el 12 de juny de 2010. [Consulta: 4 novembre 2009].
- ↑ «Análisis tipológico y arquitectónico». Arxivat de l'original el 2015-03-22. [Consulta: 7 octubre 2018].
- ↑ Mapa Solar : PortalEnergia.es
Bibliografia[modifica]
- Arquitectura subterránea: Loubes, Jean Paul: Arquitectura subterránea, aproximación a un hábitat natural, Editorial Gustavo Gili, Barcelona 1985, 128 pag
- NEILA, F.J.: La arquitectura subterránea. La acumulación de las energías renovables (II), Madrid: Cuadernos del Instituto Juan de Herrera de la ETSAM. n. 73.01
- Urdiales Viedma, Mª Eugenia: Cuevas Vivienda en Andalucía: de Infravivienda a Vivienda de Futuro
- URDIALES VIEDMA, M.E. Cuevas de Andalucía. Evolución, situación y análisis demográfico en la provincia de Granada. Granada: Consejería de Obras Públicas y Transportes, 1987.
- Juan Goytisolo: La chanca, Barcelona, Seix Barral, 1962
- Brümmer; Monika: Viviendas trogloditas accitanas, en Revista EcoHabitar No.2 /2004, pag 19-21.
- José Antonio Garcia Aznar, Joaquín Antonio López Davo, Juan Antonio Rubio Molina: Estudio histórico-constructivo y levantamiento gráfico de las diferentes topologías de vivienda troglodita en Crevillente Arxivat 2019-09-11 a Wayback Machine." Escuela Politécnica Superior de Alicante.
- Felix A. Rivas: (cuevas excavadas de habitación temporal entre Épila – Muel), diciembre de 2001. Diputación General de Aragón.
- ARQUITECTURA SUBTERRÁNEA, Cuevas de Andalucía. Conjuntos habitados. 1989. 2 vols. 24,04 euros, 20x 20 cm. 694 pgs., ISBN 84-87001-02-5 (O.C.). Detallado inventario de la vivienda subterránea en Andalucía, indicando la estructura física de los enclaves, matizando su integración y organización espacial, la diversidad y complejidad del espacio interior y su encuentro con el exterior.
- ASENJO SEDANO, Carlos. LAS CUEVAS. Un insólito hábitat de Andalucía Oriental. Ref. Q44ih 1 Muñoz Moya y Montraveta editores. Sevilla. 1990. 256 pp.
- Felix JOVÉ SANDOVAL, "La vivienda excavada en tierra. El Barrio del Castillo en Aguilar de Campos: Patrimonio y técnicas constructivas", Valladolid, 2006, Universidad de Valladolid, 279 páginas, ISBN 84-8448-394-0,