Arranjament morfosintàctic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

L'alineament morfosintàctic és un terme que s'empra per descriure la forma en què es marquen els arguments de verbs transitius i intransitius a les oracions d'algunes llengües. Des d'aquesta visió, la majoria de les llengües es poden classificar bé com a nominatiu-acusatives o bé com ergativo-absolutives (un tercer tipus és l'alineament actiu-inactiu i alineaments mixts dels tipus anteriors).

Un exemple de llengua nominatiu-acusativa és el francès, mentre que el basc és una llengua ergativa-absolutiva. Les següents dues oracions il·lustren l'alineament d'ambdues (vegeu imatge d'exemple):

(francès)
(1a) il est arrivé = '(ell) ha arribat'
(2a) il le voit = '(ell) ho veu'
(basc)
(1b) gizona etorri da = 'l'home ha arribat'
(2b) gizonak mutila ikusi du = 'l'home ha vist el noi'

Alineaments bàsics[modifica]

L'alineament morfosintàctic és un dels paràmetres tipològics més importants d'una llengua, ja que gairebé totes les altres àrees de la gramàtica es veuen afectades pel tipus d'alineament. L'alineament serveix per interpretar el paper temàtic de cadascun dels participants en una acció verbal (agent, pacient, tema, experimentador, etc.).

És d'acceptació general que existeixen tres tipus d'alineaments bàsics en les llengües del món. Per explicar els tres alineaments bàsics és comú introduir els següents tipus de participants:

  • Subjecte intransitiu actiu (Sa) o únic participant d'una prediació interpretable com a agent.
  • Subjecte intransitiu inactiu (So) o únic participant d'una prediació interpretable com a experimentador, experimentador o tema.
  • Subjecte transitiu actiu (A), en una oració transitiva, el que resulta interpretable com a agent.
  • Objecte directe inactiu (O), en una oració transitiva, el que resulta interpretable com a tema o pacient.

D'acord amb aquesta classificació dels participants, són freqüents els següents alineaments:

  • Nominatiu-acusatiu, és el tipus d'alineament en què Sa, So i A són tractats de la mateixa manera (nominatiu) i O és tractat diferentment (acusatiu). De les llengües amb cas morfològic explícit, entorn del 55% de les llengües tenen aquest tipus d'alineament.
  • Ergatiu-absolutiu, és el tipus d'alineament on Sa, So i O són tractats de la mateixa manera (absolutiu) i A és tractat diferent (ergatiu). De les llengües amb cas morfològic explícit, el 35% tenen aquest tipus d'alineament.
  • Actiu-inactiu, és el tipus d'alineament on Sa i A tenen el mateix tipus de tractament (actiu) i So i O tenen tractament inactiu. Aquest tipus d'alineament apareix entorn del 5% de les llengües amb cas explícit.
  • Tripartit, en el qual S, A i O reben una marca diferent cadascun d'ells, per la qual cosa existeixen tres marques en lloc de dos com en els tres sistemes anteriors. Aquest tipus d'alineament apareix entorn del 5% de les llengües amb cas explícit.

Aquest alineament pot ser expressat mitjançant procediments varis, com adposicions o partícules, afixos verbals, ordre dels constituents, entonació o una combinació d'aquests procediments.

Exemples[modifica]

Llengües nominatiu-acusatives[modifica]

El náhuatl és un exemple de llengua nominatiu-acusativa que té la possibilitat de marcar tant el verb com l'agent i com el pacient d'una acció, quan apareixen dos intervinents. Les formes intransitivas del verb itta 'veure' són:

1ª singular 2ª singular 3ª singular 1ª plural 2ª plural 3ª plural
forma intransitiva niitta'

veig'

tiitta'

veus'

Øitta

'veu'

tiittah'veiem'


amittah'véis'


Øittah'veuen'


L'alineament nominatiu-acusatiu de les llengües s'aprecia quan es comparen les formes anteriors amb les formes transitives amb dos participants: agent (blau) i pacient o tema (vermell):

1ª singular 2ª singular 3ª singular 1ª plural 2ª plural 3ª plural
1ª singular ninoitta

'em veig'

tinechitta

'em veus'

Ønechitta'em veu'


annechittah'em véis'


Ønechittah'em veuen'


2ª singular nimitzitta

 'et veig'

timoitta

'et veus'

Ømitzitta'et veu'


timitzittah'et veiem'


Ømitzittah'et veuen'


3ª singular nikiitta

'ho veig'

tikiitta'ho veus'


moitta 'es veu'Økiitta 'ho veu'


tikiittah'ho veiem'


ankiittah'el véis'


Økiittah'ho veuen'


1ª plural titechitta

'ens veus'

Øtechitta'ens veu'


titoittah'ens veiem


antechittah'ens véis'


Øtechittah'ens veuen'


2ª plural namechitta

'us veig'

Øamechitta'us veu'


tamechittah'us veiem'


ammoittah'us véis


Øamechittah'ens veuen'


3ª plural nikimitta

'els veig'

tikimitta

'els veus'

'Økimitta'els veu'




tikimittah'els veiem'


ankimittah'els véis'


moittah 'es veuen'Økimittah 'els veuen'



Els morfemes en verd indiquen que es tracta d'una forma reflexiva.

Llengües ergatiu-absolutives[modifica]

El basc és una llengua consistentment ergativa que marca el pacient i l'agent en la forma verbal conjugada (generalment, l'auxiliar *ukan 'haver-hi' o hissen 'ser'). La següent taula mostra la conjugació de present del verb ikusi mitjançant el verb auxiliar; totes les formes tenen la forma:

ikusten + AUXILIAR

En la següent taula s'han inclòs tant les formes formals o de respecte en la segona persona (fr.) com les informals de masculí (m. inf.) i femení (f. in.).

1ª singular 2ª singular 3ª singular 1ª plural 2ª plural 3ª plural
1ª singular ikusten nauk (m.in.')


ikusten naun (f.in.) ikusten nauzu (fr.)'em veus

'

ikusten nauØ'em veu'


ikusten nauzue'em véis


ikusten naute'em veuen


2ª singular ikusten haut (in.')


ikusten zaitut (fr.)'et veig


ikusten hauØ (in.)


ikusten zaituØ (fr.)'et veu'

ikusten haugu (in.')


ikusten zaitugu (fr.)'et veiem


ikusten haute (in.')


ikusten zaituzte (fr.)'et veuen

3ª singular ikusten dut'ho veig


ikusten duk (m.in.)ikusten dun (f.in.'


')

ikusten duzu (fr.)'ho veus

ikusten duØ'ho veu'


ikusten dugu'ho veiem


ikusten duzue'el véis


ikusten dute'ho veuen


1ª plural ikusten gaituk (m.in.)ikusten gaitun (f.in.'


')

ikusten gaituzu (fr.)'ens veus

ikusten gaituØ'ens veu'


ikusten gaituzue'ens véis


ikusten gaituzte'ens veuen


2ª plural ikusten zaituztet'us veig


ikusten zaituzteØ'us veu


ikusten zaituztegu'us veiem


ikusten zaituztete'us veuen


3ª plural ikusten ditut'els veig


ikusten dituk (m.in.)ikusten ditun (f.in.'


')

ikusten dituzu (fr.)'els veus

ikusten dituØ'els veu'


ikusten ditugu'els veiem


ikusten dituzue'els véis


ikusten dituzte'els veuen


El caràcter ergativo de la llengua apareix clar quan es compara l'anterior amb les formes intransitives amb un sol participant (en aquest cas l'auxiliar serà hissen):

1ª singular 2ª singular 3ª singular 1ª plural 2ª plural 3ª plural
forma intransitiva igo naiz'he pujat'


igo haiz (inf.)


igo zara (for.)'has pujat'

igo dóna'ha pujat'


igo gara'hem pujat'


igo zarete'heu pujat


igo dira'han pujat'


Llengües mixtes[modifica]

Un altre grup de llengües no són consistentment ergativas o consistentment acusatives, sinó que, depenen de certs factors (normalment una jerarquia de animacitat), usen un marcatge nominatiu-acusatiu en uns casos i ergatiu-absolutiu en uns altres. Aquest fenomen es coneix com ergativitat escindida. El mapuche central és un exemple d'aquest tipus de comportament[citarequerida].[cal citació] Les formes intransitivas del verb 'mirar' són:

1ª singular 2ª singular 3ª singular 1ª dual/plural 2ª dual/plural 3ª dual/plural
forma intransitiva lelin'vaig mirar


leliymi'vas mirar


leliy'va mirar


leliyu (d)leliiñ (pl)'mirem


'

leliymu (d)leliymün (pl)'vau mirar


'

leliy'van mirar


L'alineament mixt de les llengües s'aprecia en una de les formes transitives amb dos participants: agent (blau) i pacient o tema (vermell):

1ª singular 2ª singular 3ª singular 1ª dual 2ª dual 3ª dual 1ª plural 2ª plural 3ª plural
1ª singular leliwün'em vaig mirar


lelien'em vas mirar


lelieneo'em va mirar


lelimun'em vau mirar


lelieneo'em van mirar'


'

lelimun'em vau mirar


lelieneo'em van mirar'


'

2ª singular lelieyu'et vaig mirar


leliwimi'et vas mirar


*lelieymimeo*lelieymeo'et va mirar


'

leliwiñ'et mirem


*lelieymimeo*lelieymeo'et van mirar


'

leliwiñ'et mirem


*lelieymimeo*lelieymeo'et van mirar


'

3ª singular lelifin'ho vaig mirar


lelifimi'ho vas mirar


lelifiy (dir.')


lelieyeo(inv.)'ho va mirar

lelifiyu'ho mirem


lelifimu'ho vau mirar


lelifiy (dir.')


lelieyeo (inv.)'ho van mirar

lelifiiñ'ho mirem


lelifimün'ho vau mirar


lelifiy (dir.')


lelieyeo (inv.)'ho van mirar

1ª dual lelimuyu 'ens vas mirar lelieyumeo'ens va mirar


leliwiyu'ens mirem


lelimuyu'ens vau mirar


lelieyumeo'ens van mirar


lelimuyu'ens vau mirar


lelieyumeo'ens van mirar


2ª dual leliwiñ'us vaig mirar


lelieymumeo'us va mirar


leliwiñ'us mirem


leliwimu'us vau mirar


lelieymumeo'us van mirar


leliwiñ'us mirem


lelieymumeo'us van mirar


3ª dual lelifin'els vaig mirar


lelifimi'els vas mirar


lelifiy (dir.')


lelieyeo (inv.)'els va mirar

lelifiyu'els mirem


lelifimu'els vau mirar


lelifiy (dir.')


lelieyeo (inv.)'els van mirar

lelifiiñ'els mirem


lelifimün'els vau mirar


lelifiy (dir.')


lelieyeo (inv.)'els van mirar

1ª plural lelimuiñ 'ens vas mirar lelieiñmeo'ens va mirar


lelimuiñ'ens vau mirar


lelieiñmeo'ens van mirar


leliwiiñ'ens mirem


lelimuiñ'ens vau mirar


lelieiñmeo'ens van mirar


2ª plural leliwiñ'us vaig mirar


lelieymünmeo'us va mirar


leliwiñ'us mirem


lelieymünmeo'us van mirar


leliwiñ'us mirem


leliwimün'us vau mirar


lelieymünmeo'us van mirar


3ª plural lelifin'els vaig mirar


lelifimi'els vas mirar


lelifiy (dir.')


lelieyeo (inv.)'els va mirar

lelifiyu'els mirem


lelifimu'els vau mirar


lelifiy (dir.')


lelieyeo (inv.)'els van mirar

lelifiiñ'els mirem


lelifimün'els vau mirar


lelifiy (dir.')


lelieyeo (inv.)'els van mirar