Arsenal del Kremlin
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (ru) Арсенал Московского Кремля  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Arsenal i punt de referència | |||
| Part de | Kremlin de Moscou | |||
| Construcció | 1701 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tverskoi (Rússia) | |||
| ||||
| Lloc del patrimoni cultural federal a Rússia | ||||
L'Arsenal del Kremlin (en rus Арсенал), és al nord-oest del Kremlin de Moscou, entre les torres de la Trinitat i de Sant Nicolau i disposa d'un ampli pati interior. Actualment és un edifici administratiu on estan ubicats les casernes del Regiment del Kremlin i els serveis de la comandància del Kremlin.
L'arquitectura de l'Arsenal es distingeix pel seu caràcter monumental i la seva senzillesa. Es va començar a construir el 1702 per ordre de Pere I per fabricar i dipositar-hi tota mena d'armes i instal·lar un museu d'objectes militars capturats als invasors estrangers. Les obres, iniciades el 1702, van ser interrompudes el 1706, a causa de la Gran Guerra del Nord contra Suècia. Només es van reprendre en 1722. En l'incendi de 1737 va cremar part de l'Arsenal. Els treballs de restauració van durar molts anys, concloent aquests entre la dècada del 1783-1787. En 1812 les tropes napoleòniques van volar una part de l'Arsenal. En 1816-1828 l'arquitecte Osip Bové ho va reconstruir, donant-li l'aspecte que es conserva fins als nostres dies.
L'edifici de l'Arsenal consta de dues plantes, a les quals serveix de rematada una sòlida cornisa amb un fris de pedra blanca picada. La façana de la primera planta està encoixinada. En ella, amb bastant separació, hi ha finestres aparellades que penetren profundament en el mur de dos metres de gruix, subratllant la robustesa d'aquest. L'edifici té 20 metres d'altura. En l'estil de l'Arsenal es combinen els trets de l'arquitectura de l'època de Pere I amb les ornamentades formes del barroc de la dècada del 1830.
Des de 1960, al llarg de les parets de l'Arsenal s'alineen diversos canons fets per fonedors russos, així com els canons capturats per les tropes russes a l'exèrcit de Napoleó el 1812. D'aquests, 365 són francesos, 189 són austríacs, 123 són prussians,[1] 70 són italians, 40 són napolitans, 34 són bavaresos, i 22 són holandesos, 12 saxons, 8 espanyols, 5 polonesos, i un de Westfalia, Hanover, i Würtemberg.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Edwards, Henry Sutherland. The Russians at home: unpolitical sketches, showing what newspapers they read; what theatres they frequent; and how they eat, drink, and enjoy themselves; with other matter relating chiefly to literature and music, and to places of historical and religious interest in and about Moscow (en anglès). W.H. Allen and co., 1861, p.220.
- ↑ Davy, John. The collected works of Sir Humphry Davy (en castellà). Smith, Elder and co., 1875, p.882.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsenal del Kremlin |
- Pàgina web oficial del Kremlin de Moscou (rus) (anglès)
| Exterior | |
|---|---|
| Edificis administratius | |
| Esglésies | Catedral de la Dormició · Catedral de l'Anunciació · Catedral de l'Arcàngel · Església de Sant Joan de l'Escala i campanar d'Ivan el Gran · Església de la Deposició del Mantell · Palau del Patriarca i església dels Dotze Apòstols · Catedral Verkhospasski i les esglésies de Tèrem · Catedral de la Intercessió (o de Sant Basili el Benaurat) · Catedral de Kazan |
| Places i jardins | |
| Monuments | |
| Antics | |
