Vés al contingut

Arsenio Pastor Erico

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArsenio Erico
Biografia
Naixement30 de març de 1915
Asunción, Paraguai
Mort23 de juliol de 1977(1977-07-23) (als 62 anys)
Buenos Aires, Argentina
Altres nomsEl rey del goI
El saltarín rojo
El hombre de goma
El semidiós
El artillero
ResidènciaAsunción Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1930 Modifica el valor a Wikidata - 1949 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1930–1933 Nacional ? (?)
1933–1946 Independiente 325 (295)
1946–1947 Huracán 7 (0)
1947–1949 Nacional ? (?)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1933-1934 Paraguai Paraguai 56 (26)
Equips entrenats
1948 Flandria
1949 Nacional
1955 Sol de América
1956 Nacional
1957 Sol de América

Find a Grave: 9403498 Modifica els identificadors a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1930–1933 Club Nacional 14(17)
1933–1946 CA Independiente 325(295)
1946–1947 CA Huracán 7(0)
1947–1949 Club Nacional 26(21)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1933–1934   Paraguai 56(26)

Arsenio Pastor Erico (Asunción, 30 de març de 1915 - 23 de juliol de 1977[1]) fou un futbolista paraguaià dels anys 30 i 40.

Arsenio Erico jugant a Independiente.

És considerat el millor futbolista paraguaià de tots els temps.[2]

Començà la seva trajectòria al Club Nacional d'Asunción, on debutà a l'edat de 15 anys. Durant els inicis dels anys 30 participà amb una selecció de la Creu Roja en una gira per Argentina, amb la intenció de recollir fons per la Guerra del Chaco. Les seves bones actuacions feren que el Club Atlético Independiente es fixés en ell i l'incorporés a la seva disciplina. Debutà amb Independiente el 6 de maig de 1936. El 1937 realitzà una gran campanya marcant 47 gols.[1] El 1938 en marcà 43, guanyant el campionat, i el 1939 40.[1]

Ja veterà defensà els colors d'Huracán, acabant la seva carrera de nou a Nacional. També defensà els colors de la selecció de futbol del Paraguai.

Durant la seva vida professional va rebre nombrosos sobrenoms com el rey del goI, el saltarín rojo, el hombre de goma, el semidiós o el artillero.[1]

Arsenio Erico també visqué una breu etapa com a entrenador dirigint el Nacional i el Club Sol de América.

Grans llegendes del futbol com Alfredo Di Stéfano, el brasiler Leônidas da Silva i el paraguaià Delfín Benítez Cáceres han considerat Erico com un dels millors jugadors de la història.[3] El davanter argentí Francisco Varallo recordà Erico com un fenomen que excel·lia a marcar gols de cap pel seu gran salt.[4]

L'estadi del Club Nacional porta el seu nom, i seccions de l'estadi Defensores del Chaco al Paraguai i l'estadi Libertadores de América a Avellaneda també duen el nom d'Arsenio Erico.[5]

Palmarès

[modifica]
Campionats nacionals
Campionats internacionals
Distincions individuals

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Hemeroteca - MundoDeportivo.com». [Consulta: 20 desembre 2017].
  2. Arsenio Erico: Un jugador glorioso del fútbol paraguayo[Enllaç no actiu]
  3. «Arsenio Pastor Saltarín Rojo Erico Martínez». Albigol, 2007. [Consulta: 23 juliol 2008].
  4. «Arsenio Erico». Independiente Website, 2003. Arxivat de l'original el 24 de juliol 2008. [Consulta: 23 juliol 2008].
  5. La Platea "Arsenio Erico" en "Diabólicos"