Arsenocrandal·lita

Arsenocrandal·lita
Fórmula química	CaAl₃(AsO₄)(AsO₃OH)(OH)₆
Epònim	crandal·lita i arsenat
Localitat tipus	Neubulach, Calw, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BL.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BL.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.36
Dana	42.7.4.1
Heys	20.4.6
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 7.08Å, c = 17.27Å
Grup puntual	3m (3 2/m) - hexagonal escalenohedral
Color	blanc, crema, verd blavós
Tenacitat	fràgil
Duresa	5,5
Lluïssor	subvítria, resinosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Propietats òptiques	uniaxial
Índex de refracció	n = 1.625
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980-060
Any d'aprovació	1981
Símbol	Acdl
Referències

L'arsenocrandal·lita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser anomenada així per Kurt Walenta l'any 1981 en al·lusió a la seva composició química, sent l'arsenat anàleg de la crandal·lita.

Característiques

L'arsenocrandal·lita és un arsenat d'alumini i calci de fórmula química CaAl₃(AsO₄)(AsO₃OH)(OH)₆. Pertany al grup de la dussertita, el qual pertany a la vegada al supergrup de l'alunita. És anàleg amb arsènic de la crandal·lita. Cristal·litza en el sistema trigonal formant agregats esferulítics de 0,1 mil·límetres, en crostes reniformes. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arsenocrandal·lita pertany a «08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 3:1» juntament amb els següents minerals: beudantita, corkita, hidalgoïta, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseïta, gallobeudantita, arsenogoyazita, arsenogorceixita, benauita, crandal·lita, dussertita, eylettersita, gorceixita, goyazita, kintoreïta, philipsbornita, plumbogummita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(Ce), arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(La), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiïta i pattersonita.

Formació i jaciments

És un mineral secundari que es troba a les escombreres de les mines. Sol trobar-se associada a altres minerals com: brochantita, calcofil·lita, parnauïta, farmacosiderita, bulachita, arseniosiderita, mansfieldita, tetraedrita-tennantita, atzurita, malaquita, barita, goethita, quars, arsenogoyazita, beudantita o olivenita. La seva localitat tipus es troba a Neubulach, a Calw (Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya).