Arsenoflorencita-(Ce)
 Arsenoflorencita-(Ce) | |
|---|---|
| Fórmula química | CeAl₃(AsO₄)₂(OH)₆ |
| Epònim | arsenoflorencite (en)  i ceri  |
| Localitat tipus | Kimba, Península d'Eyre, Austràlia Meridional, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BL.13 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BL.13 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.36 |
| Dana | 41.5.11.1 |
| Heys | 20.4.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7.029Å, c = 16.517Å |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenohedral |
| Color | incolor a blanc |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1.739 nε = 1.745 |
| Birefringència | δ = 0,006 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1985-053 |
| Any d'aprovació | 1935 |
| Símbol | Aflo-Ce |
| Referències | [1][2] |
L'arsenoflorencita-(Ce) és un mineral de la classe dels arsenats, que va ser aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1985. Va rebre el seu nom de Ernest H. Nickel i J. E. Temperly per ser l'arsenat anàleg de la florencita-(Ce).
Característiques[modifica]
L'arsenoflorencita-(Ce) és un arsenat d'alumini i ceri, de fórmula química CeAl₃(AsO₄)₂(OH)₆. Pertany al grup de la dussertita, el qual pertany a la vegada al supergrup de l'alunita. És anàleg amb arsènic de la Graulichita-(Ce). Cristal·litza en el sistema trigonal formant cristalls escalenohedrals. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arsenoflorencita-(Ce) pertany a «08.BL: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 3:1» juntament amb els següents minerals: beudantita, corkita, hidalgoita, hinsdalita, kemmlitzita, svanbergita, woodhouseita, gallobeudantita, arsenogoyazita, arsenogorceixita, arsenocrandal·lita, benauita, crandal·lita, dussertita, eylettersita, gorceixita, goyazita, kintoreita, philipsbornita, plumbogummita, segnitita, springcreekita, arsenoflorencita-(Nd), arsenoflorencita-(La), florencita-(Ce), florencita-(La), florencita-(Nd), waylandita, zaïrita, arsenowaylandita, graulichita-(Ce), florencita-(Sm), viitaniemiita i pattersonita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en forma de grans detrítics de concentrats de minerals pesants. Sol trobar-se associada a altres minerals com: alunita, quars o florencita-(Ce). Va ser descoberta a Kimba, a la Península d'Eyre (Austràlia Meridional, Austràlia).
Referències[modifica]
- ↑ «Arsenoflorencite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 octubre 2015].
- ↑ «Arsenoflorencite-(Ce)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 18 octubre 2015].