Arsenolita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralArsenolita
Arsenolite w- stibnite Arsenic oxide WHite Caps Mine Manhattan Nye County Nevada 2099.jpg
Fórmula química As2O3
Localitat tipus St Andreasberg, Districte de Sant Andreasberg, Baixa Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria Minerals òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.CB.50
Nickel-Strunz 9a ed. 4.CB.50
Nickel-Strunz 8a ed. IV/C.02
Dana 4.3.9.1
Propietats
Sistema cristal·lí Isomètric - Hexaoctàedric
Color Blau, blanc, groc clar, vermell
Exfoliació Perfecta segons {111}
Fractura Fractura concoidal
Duresa 1,5 a l'escala de Mohs
Lluïssor Vitri - apagat
Color de la ratlla Blanca
Diafanitat Transparent a translúcid
Densitat 3,7 g/cm3
Magnetisme No magnètic
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

L'arsenolita o arsenita és la forma mineral de l'òxid d'arsènic(III) (As2O3).[2]Rep el seu nom degut a l'arsènic en la seva composició.[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Cristal·litza en el sistema cúbic, comunament en forma de diminuts octaedres, de vegades modificat pel dodecaedre, en agregats o costres, també pot tenir forma botroidal, estalactítica, d'aspecte terrestre o pulverulent.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arsenolita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

L'arsenolita és un producte d'oxidació d'altres sulfurs amb contingut d'arsènic en filons hidrotermals; també es pot en incendis o en la crema de filons de carbó. Va ser descoberta a Sant Andreasberg (Baixa Saxònia, Alemanya). També ha estat descrita a altres indrets d'Alemanya, Albània, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Bolívia, Bulgària, el Canadà, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Malàisia, el Marroc, Noruega,Nova Zelanda, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República de Macedònia, la República Txeca, Romania, Rússia, Sèrbia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Xile i la Xina. A Catalunya se n'ha trobat a la mina Atrevida, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà, Tarragona).[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: claudetita, realgar, orpiment i eritrita.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Arsenolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 juny 2017].
  2. Diccionario de ciencias. Editorial Complutense, 2000, p. 77–. ISBN 978-84-89784-80-2 [Consulta: 15 maig 2013]. 
  3. 3,0 3,1 «Arsenolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 20 maig 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsenolita Modifica l'enllaç a Wikidata