Arsenolita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Linecons diamond.svgArsenolita
Arsenolite w- stibnite Arsenic oxide WHite Caps Mine Manhattan Nye County Nevada 2099.jpg
Fórmula química As2O3
Localitat tipus Sankt Andreasberg
Classificació
Categoria Minerals òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.CB.50 (Strunz)
Nickel-Strunz 9a ed. 4.CB.50
Nickel-Strunz 8a ed. IV/C.02
Dana 4.3.9.1
Propietats
Sistema cristal·lí Isomètric - Hexaoctàedric
Color Blau, blanc, groc clar, vermell
Exfoliació Perfecta segons {111}
Fractura Fractura concoïdal
Duresa 1,5 a l'escala de Mohs
Lluïssor Vitri - apagat
Ratlla Blanca
Diafanitat Transparent a translúcid
Densitat 3,7 g/cm3
Magnetisme No magnètic
Estatus IMA mineral heretat (G)
Modifica dades a Wikidata

L'arsenolita o arsenita és la forma mineral de l'òxid d'arsènic III (As2O3).[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arsenolita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de ciencias. Editorial Complutense, 2000, p. 77–. ISBN 978-84-89784-80-2 [Consulta: 15 maig 2013]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsenolita Modifica l'enllaç a Wikidata