Arsenopirita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralArsenopirita
Arsenopyrite, Panasqueira Mine, Portugal.jpg
Arsenopirita, de Panasqueira, Portugal
Fórmula químicaFeAsS
Epònimarsènic i pirita Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.EB.20
Nickel-Strunz 9a ed.2.EB.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/D.22 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·líacicular, prismàtic, estriat, compacte, granular, columnar
Estructura cristal·linaa = 5.744 Å, b = 5.675 Å, c = 5.785 Å; β = 112.3°; Z = 4
Simetriamonoclínic 2/m prismàtic
Colorblanc estany, gris acer clar
Maclescomunes {100} i {001}, macles de contacte/penetració {101}
Exfoliació[110] distinta
Fracturasubconcoidal a aspra
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegra
Diafanitatopaca
Gravetat específica5,9 a 6,2
Densitat5,9 a 6,2
Propietats òptiquesanisotropisme - fort vermell-violeta
Pleocroismefeble, tenyint de color blanc o blavós, tènue groc vermellós
Fusibilitat
Solubilitatàcid nítric
Altres característiquesolor d'all quan es colpeja
Més informació
Estatus IMAaprovat, nom preferit i mineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

L'arsenopirita o mispíquel és un mineral de ferro i arsènic, que es pot incloure dins del grup dels sulfurs. La seva fórmula química és FeAsS, però la relació entre l'arsènic i el sofre pot variar lleugerament. Nomenada així en 1847 per Ernst Friedrich Glocker per la seva composició, una contracció del terme antiquat "pirita arsenical". És l'espècie principal del grup arsenopirita, al qual dóna nom.

Característiques[modifica]

Cristal·litza en el sistema monoclínic, amb cristalls sovint de forma prismàtica; a vegades s'observen macles en creu i en estrella. Té un aspecte molt semblant a la pirita, amb un color blanquinós platejat i una lluentor metàl·lica. És molt utilitzada per a l'obtenció d'arsènic. A l'escalfar-se, esdevé magnètica i emet vapors tòxics. Amb un contingut d'arsènic del 46% és juntament amb l'orpiment una de les menes principals d'arsènic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arsenopirita pertany a "02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc." juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoita, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, jolliffeita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaita, urvantsevita i rheniita.

L'arsenopirita pot contenir fins a aproximadament 9% en pes de Co; amb major contingut de Co, es tornarà glaucodotita. Existeixen dos possibles anàlegs de níquel encara sense nom: unnamed (Ni Arsenide Sulphide) i Unnamed (Ni,Fe,Co)AsS.[3][4] L'arsenopirita està estretament relacionada amb l'alloclasita, però no és un anàleg exacte a causa del seu ordre diferent de As-S i S-As.

Formació[modifica]

Es troba en filons hidrotermals, en filons de quars i d'estany. Quan els dipòsits d'arsenopirita queden exposats a la intempèrie, en general a causa de la mineria, s'oxiden lentament, convertint l'arsènic en òxids que són més solubles en aigua, el que porta al drenatge àcid de les mines. Acostuma a trobar-se juntament amb scheelita, pirrotita, pirita, or, calcopirita i cassiterita.

Localització[modifica]

L'arsenopirita és abundant i ha estat trobada en molts indrets arreu de tots els continents del món, exceptuant l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana només se n'ha trobat als següents indrets de Catalunya:[1]

Varietats[modifica]

Es coneix una varietat d'arsenopirita, la danaita, la qual conté cobalt i té com a fórmula (Fe0.90Co0.10)AsS - (Fe0.65Co0.35)AsS. Anomenada així en 1833 per Augustus A. Hayes en honor de James Freeman Dana, químic i mineralogista americà.[5]

Grup arsenopirita[modifica]

El grup arsenopirita està compost per cinc minerals:[6]

Espècie Fórmula
Arsenopirita FeAsS
Glaucodot (Co0.50Fe0.50)AsS
Gudmundita FeSbS
Osarsita OsAsS
Ruarsita RuAsS

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Arsenopyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2014].
  2. «Mispickel» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2014].
  3. «Unnamed (Ni Arsenide Sulphide)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2014].
  4. «Unnamed (Ni,Fe,Co)AsS» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2014].
  5. «Danaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2014].
  6. «Arsenopyrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2014].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsenopirita