Arsenur

Arsenur
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	74,923241 Da
Estructura química
Fórmula química	As³⁻
SMILES canònic	Model 2D; [As-3]
Identificador InChI	Model 3D

Löllingita de Broken Hill, Yancowinna County, Nova Gal·les del Sud, Austràlia

Un arsenur és un compost químic binari d'arsènic amb un metall menys electronegatiu.^[1]

Els arsenurs són obtinguts generalment escalfant una mescla de llurs constituents, i es descomponen per l'acció dels àcids diluïts alliberant arsà (antigament arsina), ${\textstyle H_{3}As}$ . En el cas dels metalls alcalins i alcalinoterris l'aigua produeix ja la descomposició.

Estat natural[modifica]

En la naturalesa hom hi troba un bon nombre de minerals que són arsenurs, com ara la domeykita, ${\textstyle Cu_{3}As}$ ; la löllingita, ${\textstyle FeAs_{2}}$ ; la niquelina, ${\textstyle NiAs}$ ; la safflorita, ${\textstyle CoAs_{2}}$ o la sperrilita, ${\textstyle PtAs_{2}}$ .^[2]

Aplicacions[modifica]

Un elevat nombre de metalls formen arsenurs, amb fórmules ${\textstyle MAs_{n}}$ , on M és el metall i n pot valer 1, 2 o 3. Aquests composts tenen característiques semiconductores, essent el més conegut l'arsenur de gal·li, ${\textstyle GaAs}$ . L'arsenur d'alumini, ${\textstyle AlAs}$ , també és semiconductor i és un material avantatjós per fabricar aparells d'optoelectrònica com són els diodes emissors de llum.^[3]^[4] També es fa servir en la fabricació d'algunes cel·les solars.^[5]

Referències[modifica]

↑ «Arsenur». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Flora, S.J.S. Handbook of Arsenic Toxicology. Academic Press, 2014. ISBN 9780124199552.
↑ Minden, H. T. Some Optical Properties of Aluminum Arsenide. Applied Physics Letters. Vol. 17, Issue 9. pg. 358-360. 1970.
↑ Bult, R.P. (1977). U.S. Patent No. 4002505. Washington, DC: U.S. Patent and Trademark Office.
↑ Fraas, L.M. (1978). U.S. Patent No. 864, 300. Washington, DC: U.S. Patent and Trademark Office.

[1] «Arsenur». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Flora, S.J.S. Handbook of Arsenic Toxicology. Academic Press, 2014. ISBN 9780124199552.

[3] Minden, H. T. Some Optical Properties of Aluminum Arsenide. Applied Physics Letters. Vol. 17, Issue 9. pg. 358-360. 1970.

[multiple-4] Bult, R.P. (1977). U.S. Patent No. 4002505. Washington, DC: U.S. Patent and Trademark Office.

[5] Fraas, L.M. (1978). U.S. Patent No. 864, 300. Washington, DC: U.S. Patent and Trademark Office.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]