Arsenur

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicArsenur
Substància químicamonoatomic anion (en) Tradueix i trianion (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular74,923241 u Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
SMILES canònic
Model 2D
[As-3] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Löllingita de Broken Hill, Yancowinna County, Nova Gal·les del Sud, Austràlia

Un arsenur és un compost químic binari d'arsènic amb un metall menys electronegatiu.[1]

Els arsenurs són obtinguts generalment escalfant una mescla de llurs constituents, i es descomponen per l'acció dels àcids diluïts alliberant arsà (antigament arsina), . En el cas dels metalls alcalins i alcalinoterris l'aigua produeix ja la descomposició.

Estat natural[modifica]

En la naturalesa hom hi troba un bon nombre de minerals que són arsenurs, com ara la domeykita, ; la löllingita, ; la niquelina, ; la safflorita, o la sperrilita, .[2]

Aplicacions[modifica]

Un elevat nombre de metalls formen arsenurs, amb fórmules , on M és el metall i n pot valer 1, 2 o 3. Aquests composts tenen característiques semiconductores, essent el més conegut l'arsenur de gal·li, . L'arsenur d'alumini, , també és semiconductor i és un material avantatjós per fabricar aparells d'optoelectrònica com són els diodes emissors de llum.[3][4] També es fa servir en la fabricació d'algunes cel·les solars.[5]

Referències[modifica]

  1. «Arsenur». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Flora, S.J.S. Handbook of Arsenic Toxicology. Academic Press, 2014. ISBN 9780124199552. 
  3. Minden, H. T. Some Optical Properties of Aluminum Arsenide. Applied Physics Letters. Vol. 17, Issue 9. pg. 358-360. 1970.
  4. Bult, R.P. (1977). U.S. Patent No. 4002505. Washington, DC: U.S. Patent and Trademark Office.
  5. Fraas, L.M. (1978). U.S. Patent No. 864, 300. Washington, DC: U.S. Patent and Trademark Office.