Artèxtil

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Artèxtil
Artèxtil.JPG
Dades
Tipus edifici
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental
MunicipiSabadell
Artèxtil mapa.jpg
 41° 33′ 06″ N, 2° 06′ 53″ E / 41.551588888889°N,2.114725°E / 41.551588888889; 2.114725
Bé cultural d'interès local
Modifica les dades a Wikidata

Artèxtil és una antiga fàbrica ubicada a la Gran Via de Sabadell, catalogada com a Bé cultural d'interès local. És obra de l'arquitecte Santiago Cassulleras Forteza.[1] La nau de la fàbrica i el cos de planta baixa i dos pisos configuren un tot unitari tant d’elements d’ornamentació, com de materials o volums. La composició general de les façanes posa èmfasi en l’horitzontalitat dels edificis, amb trets de caràcter racionalista.[2] Era popularment coneguda com a a Cal Garcia o Cal Garcia-Planas.

Edifici[modifica]

El conjunt arquitectònic ocupa completament una illa del barri de la Cobertera de Sabadell, format per la fàbrica i les oficines, del qual sobresurt l'alta xemeneia de planta hexagonal. L'edifici destinat a oficines està situat en un dels angles de la parcel·la, formant un joc de volums prismàtics i cilíndrics de diferents alçades. És de gust racionalista amb finestres corregudes, amb angle i circulars, té la coberta plana i està recorreguda per un voladís que uneix els diferents cossos. La façana està estucada i té un sòcol de llambordes. L'edifici està reculat de l'alineació del carrer deixant un espai d'accés enjardinat.[3] La seva xemeneia és la més alta del pla de Sabadell, amb 48,17 m d'alçària.[4]

La fàbrica, de planta rectangular, s'organitzava formalment i funcionalment mitjançant franges paral·leles que divideixen l'edifici en dos quadrats.[5][6] Cada un d'aquests quadrats contenia una seqüència de tres franges amb una nau, una zona de serveis i un pati lineal. Un d'aquests patis funcionava com accés públic des del carrer. L'altre pati és interior i servia per a càrrega i descàrrega. També hi havia les instal·lacions, la bàscula i la xemeneia i, al seu voltant, es desenvolupava el procés de transformació de la llana. Alguns historiadors denoten influència de la Bauhaus, sobretot pel tractament dels volums purs, les finestres apaïsades, les marquesines d'entrada i el cos cilíndric que tanca l'escala principal, així com el característic color verd poma.[7] D'altres, com Josep Casamartina, prefereixen incloure-la dins del corrent racionalista.[1]

  • Façana: Les façanes laterals de la nau, de planta baixa, segueixen un ritme clar i homogeni, marcat per les finestres rectangulars que coincideixen amb cada dent de serra. A la façana al carrer de Vidal les finestres són cegues i el coronament de l’edifici és horitzontal, ocultant el perfil característic de la coberta. A la façana del carrer de Covadonga les finestres es lliguen entre elles amb un marc ceràmic continu, dintre del qual els paraments opacs es mostren amb fàbrica de maó ceràmic vist. El cos del despatx que dóna façana al carrer de Quevedo està format per dos volums maclats de planta baixa i dos pisos, amb finestres corregudes horitzontals en el volum principal. Un segon volum una mica més alt, amb un extrem de planta semicircular, compta amb tres franges verticals de finestres que en remarquen la verticalitat. La composició horitzontal de les obertures busca una imatge de finestra continua correguda. Els elements ornamentals estan realitzats amb filades de peces ceràmiques.[2]
  • Coberta: La coberta de la nau és en dents de serra, mentre que la coberta del cos del despatx és plana. L’estructura metàl·lica de la coberta de la nau està formada per encavallades invertides, que defineixen els pendents de les dents de serra, recolzades en bigues i en pilars compostos de perfils laminats. Destaquen els lluernaris que configuren franges contínues de vidre.[2]
  • Cos: En el cos de planta baixa i dos pisos els forjats es resolen amb voltes rebaixades de maó sobre perfils metàl·lics, marcant un ritme regular que es mostra en la disposició de les finestres. Hi ha un soterrani cobert amb volta rebaixada de maó ceràmic.[2]
  • Xemeneia: La xemeneia es compon d’un fust de planta octogonal i d’un coronament amb diversos ressalts també octogonals. La totalitat dels elements del fust i del coronament de la xemeneia són resolts amb fàbrica de maó ceràmic massís vist.[2]

Història[modifica]

Sabadell fou una potència tèxtil des de mitjans del segle XIX. La ciutat era coneguda com la Manchester catalana.[8] L’any 1936 Sabadell tenia 48.754 habitants, 10.982 dels quals eren treballadors i treballadores tèxtils.[9]

Vida activa[modifica]

Artèxtil fou una de les principals fàbriques llaneres de l'estat espanyol. Fou fundada el 1941 per Josep Garcia-Planas, en ple inici de la postguerra. L'arquitectura de l'època sembla voler trencar amb qualsevol relació d'estil amb la Segona República, però l'Artèxtil encara es projecta seguint els principis de l'arquitectura moderna. Arreu de l'estat només es troben exemples similars en algunes construccions del País Basc, com l'Edifici Tigre, (1942, Bilbao) de Pedro Ispizua o Manufacturas Olarán (1939, Beasain) de Florencio Morocoa.[10]

El promotor i propietari d'aquesta obra fou en Josep Garcia Planas, que encarregà el projecte a Santiago Casulleras. El projecte original data de 1940, tot i que la sol·licitud de llicència no es fa fins al gener de l'any següent i es concedeix el permís de construcció el 5 d'agost del 1941. El constructor de l'obra fou en Pere Arderiu.

Posteriorment, l'any 1945, un cop acabada la construcció del primer projecte, es demana al mateix arquitecte una ampliació de la fàbrica i l'any 1949 una segona ampliació, que consisteix, entre altres, en la construcció de naus destinades a magatzem. Era popularment coneguda com a a Cal Garcia o Cal Garcia-Planas i es dedicava a la producció del drap de llana i cobria tot el procés d'elaboració.

Fou una de les poques indústries sabadellenques que sobrevisqueren a la crisi produïda entre el 1973 i 1975. Antigament la casa dels propietaris, situada a l'altre cantó de la Gran Via (casa Arimon), comunicava amb la fàbrica mitjançant un passadís subterrani.[2]

La deslocalització cap a l'Àsia va fer tancar finalment la fàbrica el 2007. El 24 de gener de 2008 fou declarada bé cultural d'interès local.[3] Els hereus de la companyia van vendre l'edifici al Banc Sabadell per poder fer front als deutes acumulats. Posteriorment, el govern municipal del PSC, encapçalat per Manuel Bustos, va procedir a modificar el Pla General d’Ordenació Urbanística per permetre la construcció residencial, però diversos grups d'esquerres locals van oposar-s'hi, argumentant que el terreny industrial encara tenia potencial a la ciutat.[11]

Proposta de reurbanització[modifica]

Proposta de reurbanització de l'espai
Proposta de reurbanització de l'espai

Més endavant, el 2016, el Ple municipal va aprovar l'enderrocament parcial de la fàbrica, que va rebre el desembre de 2016 el vistiplau del Departament de Territori de la Generalitat. Es vol aprofitar part del terreny per fer algun equipament municipal, però no hi ha res concretat. Es preveu que sigui enderrocada per construir-hi edificis d'onze plantes per a ús residencial.[1] El projecte preveu transformar l'illa industrial en un pol d’equipaments públics, habitatge i noves zones verdes.

L’àmbit es divideix en dues àrees; una, on se situa l’antiga indústria, té façana a la Gran Via i als carrers de Romeu, Alfons Sala, Quevedo i Covadonga. El Pla preveu recuperar l’edificació protegida i qualificar-la com a equipament.

Al nord d’aquesta primera zona es concentraran les noves edificacions residencials, amb un sostre màxim de 12.388 m2 i un topall de 165 pisos. Els blocs que es construeixin als carrers de Romeu i Covadonga tindran planta baixa i dos pisos. En canvi, els de la Gran Via tindran planta baixa i entre 6 i 11 pisos, seguint el model implantat al llarg dels anys en aquest carrer. Igualment, es preveu que es creï un nou espai lliure de 1.859 m2 entre la Gran Via i el carrer de Covadonga, que donarà continuïtat als recorreguts de vianants previstos.[12]

La segona àrea d’aquest àmbit de planificació se situa al barri de Sant Oleguer, entre l’avinguda d'Egara, el passeig de Béjar i els carrers de Bradford i Buenos Aires. Acull unes pistes esportives i una piscina en desús, que originàriament estaven al servei de l’Artèxtil i que el Pla considera equipaments esportius comunitaris públics.[13]

Actualitat[modifica]

Durant la tardor de 2018 es van iniciar les obres de demolició de la zona no catalogada.[14] El setembre del mateix any l'Ajuntament va anunciar que adquiriria la zona d'oficines, obtenint així la titularitat de tot l'espai catalogat.[15]

Cultura popular[modifica]

L'Artèxtil és una de les fàbriques mencionades a Argelagues, una novel·la de la periodista i escriptora Gemma Ruiz.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Segura, Cristian «Crònica d’una mort col·lectiva» (en ca). EL PAÍS, 04-06-2017.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Pla especial de protecció dels béns arqueològics, mediambientals i arquitectònics de Sabadell». Ajuntament de Sabadell, 2016. [Consulta: 5 juny 2017].
  3. 3,0 3,1 «FÀBRICA ARTEXTIL SA». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 juny 2017].
  4. Prat, Cesc. Josep Calvet. Vallesos. Gent i Terra, Tardor-hivern 2015/2016, p. 18-19. ISBN 20141882. 
  5. «L’Artèxtil - Sabadell Informa!» (en ca-es). Sabadell Informa!, 16-12-2014.
  6. «Edificio industrial García Planas de Sabadell : arquitecto : Santiago Casulleras Forteza.». Cuadernos de arquitectura, 3, 1945, pàg. 34–37. ISSN: 2385-3263.
  7. Llobet i Ribeiro, Xavier «Fábrica Artèxtil» (en en-gb). Fundació DOCOMOMO Ibérico.
  8. Agulló, Emili «Quatre segles i mig d'història tèxtil» (en ca). El Punt Avui.
  9. Domínguez Alvarez, Virginia. «Treball femení a la indústria tèxtil llanera de Sabadell durant el segle XX». [Consulta: 6 juny 2017].
  10. «Industria y arquitectura moderna en España, 1925-1965 - Escultura». [Consulta: 6 juny 2017].
  11. «FÀBRICA ARTÈXTIL». [Consulta: 5 juny 2017].
  12. «L'antiga fàbrica Artèxtil de Sabadell, centre d'un nou pol d'habitatge, equipaments i zones verdes». Sala de premsa. Generalitat de Catalunya, 15-12-2017. [Consulta: 5 juny 2017].
  13. «La antigua Artèxtil de Sabadell se convertirá en pisos, equipamientos y zonas verdes». La Vanguardia.
  14. «Les màquines de demolició entren a l'Artèxtil - Diari de Sabadell». [Consulta: 16 setembre 2018].
  15. «L'Ajuntament comprarà 3.822 metres quadrats de l'Artèxtil protegit - Diari de Sabadell». [Consulta: 16 setembre 2018].

Enllaços externs[modifica]