Art Pepper

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArt Pepper
Art Pepper.jpg
Art Pepper en plena actuació
Biografia
NaixementArthur Edward Pepper
1 de setembre de 1925 Gardena, Califòrnia
Gardena (Califòrnia)
Mort5 de juny, 1981,
Los Angeles, Califòrnia
34° 03′ 0″ N, 118° 15′ 0″ O / 34.05000°N,118.25000°O / 34.05000; -118.25000
Los Angeles (Califòrnia)
Lloc d'enterramentHollywood Forever Cemetery
Activitat
OcupacióSaxofonista
Activitat1946 –
GènereJazz
InstrumentSaxofon
DiscogràficaSavoy Records (en) Tradueix
Contemporary Records (en) Tradueix
Fantasy
Artistes relacionatsBenny Carter-Lee Young

IMDB: nm0672570 Musicbrainz: 266b9126-4a40-4b9b-b21e-422d72e64254 Songkick: 327104 Discogs: 251873 Allmusic: mn0000505047 Find a Grave: 8975
Modifica les dades a Wikidata

Art Pepper (Gardena, Califòrnia, 1 de setembre de 1925 - Los Angeles, Califòrnia, 5 de juny, 1981) fou un saxofonista de jazz estatunidenc.

Va créixer en el si d'una família de músics. Posseïa una singular disposició per la música i un talent innovador que, el 1943, abans de complir vint anys, el portà a integrar-se en l'orquestra de Benny Carter i Lee Young. El 1946 començà a treballar amb Stan Kenton, amb perfectes realitzacions de l'anomenat <jazz de la costa oest>, on no tardaria a destacar la seva excepcional tècnica, el seu estil, tan personal, capaç d'una lleugeresa mescla de sensualitat, impuls vital i capacitat d'improvisació.

Malgrat ser un profund admirador de Stravinski i Milhaud, sempre es confessà deixeble de Lee Konitz, el que es fa evident en molts dels seus enregistraments:

  • Harlem Holiday, (1947),
  • Red Pepper blues, (1957),
  • Whims of chambers, (1960).

Tanmateix, i malgrat de la fama, la seva vida en els últims anys seixanta es féu difícil, ja que per la seva addicció a les drogues, no li mancaren problemes amb la policia, els jutges, la presó i finalment l'hospital. Tot això, narrat amb detall i sinceritat en la seva autobiografia, Stright life, que s'edità poc temps abans del seu decés i amb el mateix títol d'un dels seus últims àlbums.

Vers l'any 1976 reapareix amb gran ímpetu en el grup de Buddy Rich com a solista, gravant discs, fent concerts, realitzant gires –com si res hagués passat— i dedicat per complet a la seva música. Amb ella creava una nova estètica que difondria per Europa, Amèrica i el Japó. El juliol de 1981 es presentà en el Festival de Niça, en la que hauria de ser la seva última aparició en públic.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art Pepper