Art cinètic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
The Twister Star o Whirligig, de Lyman Whitaker.
L'Esfera Caracas (1974), obra de Jesús Rafael Soto instal·lat al seu emplaçament actual a Caracas el 1996.
Wings to the Heavens (2008), de David Ascalon. Obra en alumini, a Memphis, Tennessee, EUA.

L'art cinètic és un corrent d'art en què les obres tenen moviment o semblen tenir-ho.[1]

És una tendència de les pintures i les escultures contemporànies creades per produir una impressió de moviment. L'art cinètic i l'art òptic són corrents artístiques basades en l'estètica del moviment. Està principalment representat en el camp de l'escultura on un dels recursos són els components mòbils de les obres.

Característiques[modifica]

  • L'art cinètic es basa en la recerca de moviment però en la majoria de les obres el moviment és real, no virtual.
  • Per realitzar l'obra l'artista es planteja i segueix una estructura rigorosament planificada.
  • La majoria de les obres cinètiques són tridimensionals, es desenganxen del plànol bidimensional.
  • Els recursos per crear moviment són gairebé infinits, tals com el vent, l'aigua, motors, llum, electromagnetisme.
  • Cerca la integració entre obra i espectador.

Tipus d'art cinètic[modifica]

Existeixen diferents tipus d'obres cinètiques d'acord amb la manera que produeixi sensació de moviment:

  • Els estables: Són aquelles obres els elements de les quals són fixos, disposats de tal manera que l'espectador hagi d'envoltar-los per percebre el moviment.
  • Els mòbils: Són obres que produeixen un moviment real a causa de diferents causes, canviant la seva estructura constantment.
  • Els penetrables: Generalment l'obra és un assemblatge en un espai real que requereix que l'espectador entri en ella per poder percebre-la a mesura que la recorre.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art cinètic