Art fatimita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Gerra de cristall de roca

L'art fatimita és la producció artística que hi ha haver al Califat Fatimita (909–1171), principalment al nord d'Àfrica i a Egipte. El Califat fatimita es va establir inicialment al Magrib, i tenia arrels en un moviment religiós ismaïlista xiïta del segle IX d'Iraq i l'Iran. El període fatimita va estar marcat per la prosperitat a moltes esferes de la societat, manifestada en la creació d'objectes opulents com cristalls de roca esculpits, pises daurades i peces de ceràmica, escultures de fusta i ivori, joies d'or, objectes metàl·lics i tèxtils, llibres i monedes. Les gerres de cristall de roca es consideren els objectes més rars de l'art islàmic.[1] Els feien artesans fatimites buidant un sol bloc de quars, i n'han sobreviscut pocs en l'actualitat.

Els objectes més valuosos s'acumulaven en palaus califals la nova capital fatimita, al-Qàhira. Durant la dècada dels 1060, després de diversos anys de sequera, en què l'exèrcit no va rebre el seu pagament, es van saquejar molts palaus, es van destruir moltes biblioteques i es van fondre objectes preciosos d'or; els pocs tresors restants es van dispersar pel món cristià medieval. Després d'aquest moment, les obres d'art fatimites es van seguir fent del mateix estil, però amb materials menys preciosos.[2]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]