Art major

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

En la poesia, els versos d'art major són aquells que tenen més de set o vuit síl·labes en la majoria de les llengües. És una de les divisions tradicionals de la mètrica pel que fa a la poesia.

Mètrica catalana[modifica]

En la mètrica catalana els versos d'Art major: són aquells que tenen de 9 a 12 síl·labes amb cesura o sense.

(La cesura és la pausa que divideix el vers en dues parts (iguals o desiguals) anomenades hemistiquis, coincidents amb pausa sintàctica o no. Pot admetre síl·labes addicionals que no afecten al recompte.)

Sense Cesura: accent a la 6a ;o bé a 4a i 8a (imita l’hendecasíl·lab italià)
Amb Cesura: 4+6 (el model més clàssic de la poesia antiga)
Amb Cesura: 5+5 (origen castellà)
En Mètrica Catalana és poc emprat però apareix en alguns casos del Romancer
No té Cesura, sense hemistiquis, això el diferencia de l’Alexandrí que sempre té cesura: 6+6.
  • (De més de 12 Síl·labes) La tradició sil·làbica catalana no presenta casos ni de tredacasíl·labs ni l’octonari, de setze. Així els versos més llargs que els Alexandrins són combinacions de dos versos i apareixen en versificacions anisosil·làbiques.

Bibliografia[modifica]

  • Julio Saavedra Molina: El verso de arte mayor. Santiago de Chile 1946
  • Martin J. Duffell: Modern metrical theory and the verso de arte mayor. London, 1999. ISBN 0-904188-41-8
  • Stephen Cushman, Clare Cavanagh, Jahan Ramazani, Paul Rouzer (ed.). "The Princeton Encyclopedia of Poetry and Poetics: Fourth Edition." Princeton, 2012.

Mètrica catalana[modifica]

  • Bargalló Valls, Josep (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
  • Oliva i Llinàs, Salvador (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
  • Parramon i Blasco, Jordi (2000): Diccionari de Poètica. Edicions 62. Col·lecció El Cangur Diccionaris, núm. 265. Barcelona.
  • Serra i Baldó, A i Llatas, Rossend (1986): Resum de Poètica Catalana. Mètrica i Versificació. Ed. Barcino. Col·lecció Popular, núm. 75. Barcelona.