Art prehistòric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En la història de l'art, s'anomena art prehistòric tot l'art produït en la prehistòria, abans dels primers textos escrits. L'art prehistòric és un fenomen artístic d'abast geogràfic global i d'una immensa amplitud temporal. És per això que mentre algunes civilitzacions frueixen de l'escriptura d'altres de contemporànies no. Per altra banda cal valorar què entenem com objecte artístic; mentre cal no menystenir els objectes amb un valor tècnic, és a dir adequats per a la funció que s'han produït, fets amb art cal apreciar d'altres que a més a més poden disposar de valors estètics com la bellesa.

Períodes[modifica | modifica el codi]

Seguint criteris de desenvolupament tècnic hi ha tres etapes importants l'Edat de pedra, l'Edat de bronze i l'Edat de ferro. Caldria aclarir que aquesta divisió temporal es realitza al segle XIX per observar la realitat europea i que difícilment es pot fer una història universal de l'art amb aquell criteri.

Edat de Pedra[modifica | modifica el codi]

Paleolític[modifica | modifica el codi]

Article principal: Art paleolític

Durant el paleolític l'home aprèn a tallar la pedra.

Destaquen les pintures rupestres i l'escultura més antiga fins ara trobada és la Venus de Tan-Tan. A la cova de Blombos, situada a Sud-àfrica, s'hi han descobert pedres d'una antiguitat d'uns 70.000 anys decorades amb varietats vermelles complexes, que mostren que el primer Homo Sapiens era capaç d'abstracció i producció d'art.

Art mesolític (11.000 - 8.000 aC)[modifica | modifica el codi]

Ceràmica cardial de la cova de La Sarsa, al País Valencià

Passada l'última glaciació de Würm, el que destaca més és l'escassedat d'objectes conservats a excepció dels micròlits, petits utensilis. Les tres cultures destacades del mesolític europeu són les anomenades Azilià,Tardenosià i Maglemosià.

Durant aquest període es realitzen les pintures rupestres de l'art llevantí i les escultures de l'assentament de Lepenski Vir a Sèrbia. Entre el mesolític i el neolític cal esmentar el que és considerat el lloc de culte religiós més antic del món Göbekli Tepe a Turquia.

Art neolític (8.000 - 3.000 aC)[modifica | modifica el codi]

La vida sedentària gràcies a l'explotació agrícola permet un nova relació amb la natura. L'home aprèn a polir la pedra, s'universalitza la ceràmica, es milloren els habitatges i hi ha gran profusió de megàlits. En la darrera fase del Neolític, l'Eneolític es descobreix la possibilitat de modificar alguns metalls. Les cultures més destacades del Neolític són la cultura danubiana, la de Chassey, la de Lagozza o la dels sepulcres de fossa. Aquestes foren succeïdes en les acaballes del Neolític per les cultures de Vica-Tordos i la de Cucuteni-Tripolje.[1]

Destaca la ceràmica cardial que s'estén per la Mediterrània, la ceràmica de bandes del centre d'Europa i les pintures rupestres del Sahara. També cal esmentar l'assentament de Çatal Hüyük a Turquia lloc paradigmàtic d'aquest moment. A Sumèria apareixen els primers sistemes d'escriptura jeroglífica i a Egipte s'erigeixen mastabes precedents de les piràmides.

Podríem considerar que a finals d'aquest període comença la protohistòria doncs a Mesopotàmia cap al 3300 aC ja tenim constància de l'existència de l'escriptura i amb un segle de diferència també a Egipte el 3200 aC.

Edat de Bronze[modifica | modifica el codi]

(a Europa entre el 1800 aC i el 700 aC)

La introducció del bronze comportà l'augment de l'eficiència de les eines i l'increment de la productivitat, que conduí a un superàvit; aquest fou el primer pas per a la creació d'una classe d'artesans. A causa de l'augment del patrimoni de la societat, es començaven a crear articles de luxe, especialment armes decorades.

Entre les peces produïdes cal destacar cascs cerimonials de bronze, caps de destral i espases ornamentals, instruments elaborats com els lurs de Dinamarca, i altres objectes cerimonials sense propòsits pràctics. S'han trobat en moltes localitzacions exemples d'art rupestre mostrant escenes de la vida diària i rituals religiosos com ara a Bohuslän, Suècia i la Val Camonica al nord d'Itàlia.

La Cultura dels túmuls i la Cultura dels camps d'urnes dominen l'Europa central durant l'Edat de Bronze.

Edat de Ferro[modifica | modifica el codi]

(a Europa entre el 1200 aC i el 400 dC)

Escut Celtiber, segle V o IV aC , necròpolis de El Cuarto a Griegos (Terol, Aragó).

L'edat del ferro es caracteritza per la utilització del ferro com el metall, utilització importada d'orient a través de l'emigració de tribus indoeuropees, que a partir del 1.200 aC començaren a arribar a Europa Occidental. Sembla que no van creuar els Pirineus abans del 900 aC.

A Europa destaquen les cultures celtes de Hallstatt i de La Tène mentre que a la Mediterrània hi ha establertes diferents cultures que ja dominen l'escriptura a Mesopotàmia, l'antic Egipte o la civilització minoica de Creta.

Disciplines[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sureda, pàgina 79

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art prehistòric Modifica l'enllaç a Wikidata