Artau II de Pallars Sobirà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArtau II de Pallars Sobirà
Biografia
Naixement 1060
Mort 1115 (Gregorià) (54/55 anys)
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Comte
Fills Artau III de Pallars Sobirà
Pares Artau I de Pallars SobiràLlúcia de la Marca
Germans Ot d'Urgell
Modifica les dades a Wikidata

Artau II de Pallars Sobirà (c. 1065(?) - 1124) fou comte de Pallars Sobirà (1081-1124).

Vida política[modifica]

Començà a governar jove, i segurament sota la tutela de la seva mare Llúcia de la Marca. Va heretar un comtat en guerra i va batallar amb el seu parent el comte Ramon V de Pallars Jussà. Tot i no renunciar a recuperar les valls, castells i drets que li pertanyien, no podrà cometre els excessos del seu pare, que va morir excomunicat: fou necessari pactar amb el bisbat d’Urgell l'aixecament de la pena (1087). Ramon V i els nobles del comtat, sempre al costat on podien treure profit, haurien posat a Artau i als seus aliats els Vallferrera en greus problemes, tal com el pare d'Artau va fer amb Ramon. El seu germà Ot expandiria pel Pallars la Pau i Treva en aquest context.[1]

Els estratègics castells de Mur i Llimiana li foren donats a Artau en feu pel comte Ramon V de Pallars Jussà

.

Pel que sembla, però, el comte de Pallars Jussà no ho tingué fàcil. La guerra durava molt, els comtats es desgastaven, i la crida a la conquesta d'Al-Àndalus va despertar les ànsies dels comtes i nobles per a una solució definitiva.[1] La guerra civil del Pallars es va acabar definitivament a partir als anys 1094-1095, amb tot de pactes i convinences on el territori és equilibrat i es defineixen les respectives jurisdiccions. D'aquesta manera els comtats de Pallars Sobirà i Pallars Jussà se separen finalment de facto i de iure. Els comtes es prometen ajut i defensa mutus, i no construir fortaleses fora dels dominis respectius. Ramon, en agraïment per una gran donació de castells feta per Artau a les negociacions, li donà en feu els preats castells de Mur i Llimiana, fent-se Artau un dels seus homes.[2]

A mesura que van pacificant ses terres els comtes de Pallars marxen a la conquesta de l'espai islàmic: en haver quedat el comtat envoltat per territori dels nobles cristians partiren de la mà dels comtes de Barcelona. Així, Artau marxà a la reconquesta amb Berenguer Ramon I, tal com ho feu el seu pare amb Ramon Berenguer I.[2] El comte de Barcelona el va dotar amb el Castellet de Manresa (1094).

És molt possible que, amb la pau, Artau pogués invertir les riqueses de les campanyes en la construcció i renovació d'algunes de les esglésies del comtat al romànic, que comencen a sorgir en abundància en aquests moments per tot el Pallars Sobirà.[2]

Orígens familiars[modifica]

Fill del comte Artau I de Pallars Sobirà i la seva esposa la comtessa Llúcia de la Marca. Fou germà, per tant, de Sant Ot.

Núpcies i descendents[modifica]

Es casà abans de 1083 amb Aldonça Pérez de Tordesillas, filla de Martin Pérez de Tordesillas. D'aquest matrimoni nasqué:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bringué i Portella, Josep Maria. Història del Pallars : dels orígens als nostres dies (en català). Lleida: Pagès Editors, 2005. ISBN 8497792653. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Pladevall i Font, Antoni. Catalunya Romànica: Vol.XV El Pallars (en català). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 848519456X. 


Precedit per:
Artau I
Comte de Pallars Sobirà
10811124
Succeït per:
Artau III