Vés al contingut

Artemis II

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialArtemis II
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióvol espacial tripulat Modifica el valor a Wikidata
Operador   NASA Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió9 dies, 1 hora, 32 minuts i 15 segons Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Nau espacialOrion CM-003
FabricantLockheed Martin Space Systems Modifica el valor a Wikidata
Tripulació
Membres
Inici de la missió
Llançament espacial
Data1r abril 2026
Llocplataforma 39B, complex de llançament 39 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentSpace Launch System Block 1 Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Amaratge
Data11 abril 2026
LlocOceà Pacífic Nord Modifica el valor a Wikidata
Sobrevol de Lluna
Distància6,400 mi (10,300 km) (planned)[1]
Programa Artemis

L'Artemis II fou una missió del programa Artemis dirigida per la NASA. Constituí el primer llançament tripulat des del complex de llançament 39B del Centre Espacial John F. Kennedy des del STS-116 el 2006 i el segon vol que va fer ús del sistema de llançament espacial (SLS). Fou, també, la primera missió tripulada de la nau espacial Orion en què quatre astronautes van realitzar un sobrevol de la Lluna i van tornar a la Terra, convertint-se en la primera tripulació a viatjar més enllà de l'òrbita terrestre baixa des de la missió de l'Apollo 17 el 1972. Fou llançada l'1 d'abril de 2026 a les 22:35:00 UTC (temps universal coordinat), des del Centre Espacial John F. Kennedy, Cap Canaveral, a Florida[1][2][3] i va retornar a la Terra l'11 d'abril de 2026 a les 00:07:27 UTC, fent un amaratge suau a l'Oceà Pacífic, al sud-oest de la costa de San Diego, a Califòrnia.[4][5][6]

Història

[modifica]

Originalment designada com a Exploration Mission-2 (EM-2), la missió tenia previst recollir mostres d'un asteroide capturat en òrbita lunar per la missió robòtica de redirecció d'asteroides: Asteroid Redirect Mission.[7][8] Però la construcció del robot fou cancel·lada l'abril de 2017 i el nom de la missió fou canviat després de la seva introducció dins del programa Artemis.[9]

Posteriorment, es va proposar una missió de 8 dies amb una tripulació de quatre astronautes, enviats en una trajectòria de retorn lliure al voltant de la Lluna.[10]

Una altra proposta suggerida el 2017 va ser portar quatre astronautes a bord d'Orió en un viatge de 8 a 21 dies al voltant de la Lluna per lliurar el primer element de la Deep Space Gateway.[11]

El març de 2018, es va decidir llançar el primer mòdul Gateway en un vehicle de llançament comercial.[12]

Interpretació artística de la nau espacial Orion en òrbita lunar

D'aleshores ençà, la missió ha tingut diversos canvis de disseny i els endarreriments en la data prevista de llançament són una constant. No obstant, els plans d'enviar la missió avançaven i el 3 d'abril de 2023 es va anunciar els integrants de la tripulació.[13]

Amb tot, al desembre de 2024, l'Administrador Nelson va anunciar que el llançament de la primera missió tripulada del programa Artemis es posposava a l'abril de 2026, a causa dels mesos de recerca en matèria d'enginyeria relacionats amb el sistema de suport vital i l'escut tèrmic de la nau.[14][15]

La prova parcial de proves de combustible del 12 de febrer de 2026 va mostrar una reducció del flux d'hidrogen líquid, causant la substitució d'un filtre de l'equip de suport terrestre que se sospitava que ho provocava, i es va programar un segon assaig general el 19 de febrer abans del vol de prova.[16]

El 22 de febrer una fallada en el flux d'heli del coet SLS va endarrerir a l'abril el llançament.[17]

El 12 de març es va anunciar la possibilitat d'una finestra de llançament durant els dies 1-6 i 30 d'abril del 2026[18]. Finalment, la missió es va llançar l'1 d'abril del 2026 a les 22:35:00 UTC (temps universal coordinat), des del Centre Espacial John F. Kennedy, Cap Canaveral, a Florida[1][19][20] i va retornar a la Terra l'11 d'abril de 2026 a les 00:07:27 UTC, fent un amaratge suau a l'Oceà Pacífic, al sud-oest de la costa de San Diego, a Califòrnia.[21][5][22]

Tripulació

[modifica]
Retrat oficial de la tripulació de l'Artemis II, d'esquerra a dreta: els astronautes de la NASA Christina Koch, Victor Glover, Reid Wiseman, i l'astronauta de l'Agència Espacial Canadenca Jeremy Hansen.
Jenni Sidey-Gibbons, wearing her blue Canadian Space Agency uniform bearing the flag of Canada, smiles at the camera, her hands folded.
Jenni Sidey-Gibbons, fotografiada el 2017, és la substituta de Jeremy Hansen.

L'Artemis II va estar tripulat per quatre astronautes: el comandant Reid Wiseman, el pilot Victor J. Glover, l'especialista en càrrega útil Christina Koch i l'especialista de la missió Jeremy Hansen. Jenni Sidey-Gibbons s'hauria unit a la missió si Hansen no hagués pogut participar-hi.[23][24][25]

La tripulació de l'Artemis II fou la primera missió interracial, multinacional i en què va viatjar una dona a la Lluna, més enllà de l'òrbita terrestre baixa. Glover es va convertir en el primer afroamericà. Hansen i Sidey-Gibbons van ser designats per l'Agència Espacial Canadenca per cobrir la plaça que els corresponia d'acord amb el que s'estableix en un tractat de 2020 signat entre els Estats Units d'Amèrica i el Canadà. Per tant, per primera vegada, va haver-hi un astronauta no estatunidenc en una missió tripulada a la Lluna.[26] D'altra banda, Christina Koch es va convertir en la primera dona en viatjar a la Lluna.

Missió

[modifica]

El pla de la missió Artemis II fou enviar quatre astronautes a bord de la primera nau espacial Orion MPCV a la Lluna. Va fer ús de la variant Bloc 1 del sistema de llançament espacial (SLS) des del Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida.

La nau fou enviada a una òrbita terrestre baixa i mentre va orbitar la Terra, el mòdul de servei d'Orion va desplegar els panells solars, per posteriorment realitzar la maniobra d'elevació del perigeu elevant la trajectòria d'Orion, i una segona cremada del motor va empènyer Orion a una òrbita terrestre alta amb un període d'estada allí d'aproximadament 24 hores.

Després que Orion es va separar de la segona etapa del coet SLS, els astronautes van prendre el control de la càpsula per provar breument les capacitats de maniobra i els sistemes de suport vital de la nau espacial, així com una demostració de trobada a l'espai i operacions de proximitat que utilitzaren l'etapa de propulsió criogènica provisional (ICPS) com a objectiu. Posteriorment, quan Orion va tornar a arribar al perigeu, va disparar el seu motor principal per completar la maniobra en desplaçament per inèrcia que la va enviar en camí cap a la Lluna durant quatre dies.[1][27]

La càpsula d'Orion va passar a pocs milers de quilòmetres de la superfície de la Lluna. En l'últim tram, camí de retorn a la Terra, la càpsula Orion va abandonar el mòdul de servei, que no és necessari per a la fase final de la missió, i després de quatre dies va entrar a la gruixuda banda interior de l'atmosfera terrestre, on va desplegar els paracaigudes, per fer un amaratge suau a l'oceà Pacífic, al sud-oest de la costa de San Diego, a Califòrnia.[28][5][29]

Comunicacions òptiques

[modifica]

Artemis II va provar i demostrar les comunicacions òptiques cap a i des de la Terra mitjançant el sistema de comunicacions òptiques Orion Artemis II (O2O).[30] El dispositiu de prova va enviar dades a la Terra amb una velocitat d'enllaç descendent de fins a 260 megabits per segon.[30]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 Hambleton, Kathryn. «First Flight With Crew Important Step on Long-Term Return to Moon». NASA, 27-08-2018. Arxivat de l'original el 30 d'agost de 2018. [Consulta: 6 abril 2023].
  2. ↑ en, Por Víctor IngrassiaSeguir. «Lanzamiento de la misión Artemis II a la Luna, en vivo: despegó con éxito el cohete SLS» (en castellà), 01-04-2026. [Consulta: 1r abril 2026].
  3. ↑ «Lanzamiento de Artemis II en vivo: el regreso de los humanos a la órbita de la Luna en más de 50 años» (en castellà), 01-04-2026. [Consulta: 1r abril 2026].
  4. ↑ Dooren, Jennifer M. «NASA Welcomes Record-Setting Artemis II Moonfarers Back to Earth» (en inglés), 10-04-2026. [Consulta: 10 abril 2026].
  5. 1 2 3 NASA. «NASA’s Artemis II Rollout and Mission Overview News Conference (Jan. 16, 2026)» (en inglés), 16 enero 2026. [Consulta: 16 gener 2026].
  6. ↑ «Artemis II Flight Day 10: Live Re-Entry Updates» (en inglés), 10-04-2026. [Consulta: 10 abril 2026].
  7. ↑ Foust, Jeff «NASA Selects Boulder Option for Asteroid Redirect Mission». SpaceNews, 25-03-2015.
  8. ↑ Wall, Mike «Inside NASA's Plan to Catch an Asteroid (Bruce Willis Not Required)». Space.com, 10-04-2013.
  9. ↑ «NASA closing out Asteroid Redirect Mission». SpaceNews, 14-06-2017.
  10. ↑ Hambleton, Kathryn. «NASA's First Flight With Crew Will Mark Important Step on Journey to Mars». NASA, 04-08-2017. Arxivat de l'original el 28 de juliol de 2020. [Consulta: 8 desembre 2017]. Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  11. ↑ Gebhardt, Chris. «NASA finally sets goals, missions for SLS – eyes multi-step plan to Mars». NASASpaceflight.com, 06-04-2017. Arxivat de l'original el 21 d'agost de 2017. [Consulta: 3 maig 2017].
  12. ↑ «NASA FY 2019 Budget Overview». NASA. Arxivat de l'original el 4 de desembre de 2019. [Consulta: 12 novembre 2021]. «Supports launch of the Power and Propulsion Element on a commercial launch vehicle as the first component of the LOP - Gateway» Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  13. ↑ Foust, Jeff. «White House proposes $27.2 billion for NASA in 2024». SpaceNews, 09-03-2023. Arxivat de l'original el 7 d'octubre de 2023. [Consulta: 10 març 2023].
  14. ↑ Chang, Kenneth «NASA Missions to Return to the Moon Delayed Until 2026 and 2027». The New York Times, 05-12-2024.
  15. ↑ Donaldson, Abbey A. «NASA Shares Orion Heat Shield Findings, Updates Artemis Moon Missions». NASA, 05-12-2024. [Consulta: 5 desembre 2024].
  16. ↑ Lott, Sam. «NASA Eyes Next Wet Dress Rehearsal for Artemis II» (en anglès). NASA, 13-02-2026. [Consulta: 17 febrer 2026].
  17. ↑ Wattles, Jackie. «A new problem throws four astronauts’ impending moon journey into uncertainty» (en anglès). CNN, 24-02-2026. [Consulta: 24 febrer 2026].
  18. ↑ «NASA Now Targeting April 1 for Artemis II’s Launch Around The Moon» (en anglès americà). [Consulta: 5 abril 2026].
  19. ↑ en, Por Víctor IngrassiaSeguir. «Lanzamiento de la misión Artemis II a la Luna, en vivo: despegó con éxito el cohete SLS» (en castellà), 01-04-2026. [Consulta: 1r abril 2026].
  20. ↑ «Lanzamiento de Artemis II en vivo: el regreso de los humanos a la órbita de la Luna en más de 50 años» (en castellà), 01-04-2026. [Consulta: 1r abril 2026].
  21. ↑ Dooren, Jennifer M. «NASA Welcomes Record-Setting Artemis II Moonfarers Back to Earth» (en inglés), 10-04-2026. [Consulta: 10 abril 2026].
  22. ↑ «Artemis II Flight Day 10: Live Re-Entry Updates» (en inglés), 10-04-2026. [Consulta: 10 abril 2026].
  23. ↑
  24. ↑ CNW Group «Canadian Space Agency astronauts Jenni Gibbons and Joshua Kutryk to contribute to future missions, from the International Space Station to the Moon». Cision. CNW Group [Longueuil, Quebec], 22-11-2023.
  25. ↑ «Canadian astronauts receive new assignments». CityNews [Vancouver], 22-11-2023.
  26. ↑ «A Canadian astronaut will be on NASA's Artemis deep space lunar orbit as well the first non American to leave earth orbit». Global News, 16-12-2020.
  27. ↑ Sloss, Philip. «NASA studying practice rendezvous options for Artemis 2 Orion». NASASpaceFlight.com, 25-06-2020. Arxivat de l'original el 27 de juny de 2021. [Consulta: 27 juny 2021].
  28. ↑ Dooren, Jennifer M. «NASA Welcomes Record-Setting Artemis II Moonfarers Back to Earth» (en inglés), 10-04-2026. [Consulta: 10 abril 2026].
  29. ↑ «Artemis II Flight Day 10: Live Re-Entry Updates» (en inglés), 10-04-2026. [Consulta: 10 abril 2026].
  30. 1 2 Murphy, Kendall. «Lasers Light the Way for Artemis II Moon Mission». Exploration and Space Communications. NASA, 03-06-2021. Arxivat de l'original el 3 June 2021. [Consulta: 6 abril 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Artemis_II&oldid=37221159»