Arthur Benjamin

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaArthur Benjamin
Dades biogràfiques
Naixement 18 de setembre de 1893
Sydney
Mort 10 d'abril de 1960 (66 anys)
Londres
Alma mater Royal College of Music
Activitat professional
Ocupació Pianista, director d'orquestra, compositor, professor de música i compositor de bandes sonores
Ocupador Universitat de Londres
Gènere Òpera
Mestres Charles Villiers Stanford
Batalles/guerres Primera Guerra Mundial
Instrument Piano
Obra
Obres destacades Two Jamaican Pieces

IMDB: nm0071280
Modifica dades a Wikidata

Arthur Benjamin (Sydney, Austràlia, 18 de setembre de 1893 - Londres, Regne Unit, 9 d'abril de 1960) fou un compositor i pianista australià.

Estudià en el Royal College of Music de Londres, i tingué com a mestres de piano Standford i en Cliffe. Oficialment acabà els estudis el 1914. Tornat a Austràlia, després de la primera guerra mundial, fou nomenat professor de piano en el Conservatori de Sidney, càrrec que només ocupà fins al 1921, data en què va emprendre diverses gires artístiques pel seu país, Canadà i Índies Orientals.

S'especialitzà també en la direcció d'orquestra, arribant a ser titular de l'Orquestra Simfònica de la C.B.R., així com de l'Orquestra Simfònica de Vancouver (1938-45). Aquest últim període obre, en realitat, un parèntesi a la seva residència definitiva al Regne Unit, on es traslladà el 1926, en qualitat de professor del Royal College of Music. Un els seus alumnes en aquest establiment fou Britten i el gal·les Alun Hoddinott.

Entre les seves obres cal citar:

  • The Devil Take Her, òpera (1931).
  • Prima donna, òpera.
  • Tartuffe, òpera.
  • A tal of two cities, òpera.
  • Obertura per a una comèdia italiana, (1938).
  • Una Simfonia, (1938).
  • Dues peces jamaicanes, per a orquestra (un d'elles la cèlebre Jamaica rumba).
  • Diversos concerts per a orquestra, amb harmònic, flauta, oboè, viola i piano.
  • Diverses Suites, per a orquestra.
  • Tres Dance-scherzi, per a orquestra.
  • Rapsòdia, per aorquestra, sobre cançons negres.
  • Fantasia romàntica, per a violí, violoncel i piano (1938).
  • Masefield, tres cants per a baríton i orquestra.
  • Un Quintet, per a clarinet i corda.
  • Una Sonata, per a violí i piano.
  • Un Scherzo, per a clarinet i piano.
  • Quatre Impressions, per a mezzosoprano i quartet de corda.
  • Un cicle de lieder,, amb piano.
  • Fantasia Pastoral, per a quartet de corda (premi Carneggie, 1924.
  • peces per a piano, música per al cinema, etc.

Bibliografia[modifica]