Arthur Långfors

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:53, 12 oct 2016 amb l'última edició de ReginaManresa (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArthur Långfors
Arthur-Langfors.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 gener 1881 Modifica el valor a Wikidata
Rauma (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 octubre 1959 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Hèlsinki Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióRomanista, diplomàtic i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Hèlsinki Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Arthur Isak Edvard Långfors (Rauma, Finlàndia, 12 de gener de 1881Hèlsinki, Finlàndia, 20 d'octubre de 1959) fou un romanista finlandès. Fou rector de la Universitat d'Hèlsinki i també diplomàtic.

Vida

Långfors va estudiar a la Universitat d'Hèlsinki i també feu estades a París, on estudià amb Gaston Paris, Paul Meyer (fou un dels seus darrers alumnes), i Joseph Bédier i també a Florència, on estudià amb Pio Rajna. El 1907 obtingué el títol de doctor per la Universitat d'Hèlsinki amb una edició d'una obra d'Huon de Cambrai. Des de 1908 fou professor de la Universitat d'Hèlsinki, dedicació que fou interrompuda (1918) per missions diplomàtiques a l'estranger que, tanmateix, el portaren a Madrid i a París, on mantingué contacte amb altres romanistes com Alfred Jeanroy, amb qui col·laborà en algunes publicacions. Es reincorporà a la Universitat d'Hèlsinki el 1925, on fou més tard degà i rector fins un any abans de la seva jubilació (1945-1950).

La seva recerca es centrà a l'edició de nombroses obres de la literatura francesa medieval, particularment lírica i fabliaux, (Huon le Roi, de Cambrai i també, més endavant de la seva vida, de Gautier de Coinci) i també d'alguns trobadors, com Guillem de Cabestany. Publicà també importants obres de repertori: Les incipit des poèmes français antérieurs au XVIe siècle (París 1917), recollint també buidatges de Paul Meyer, i el Recueil général des jeux-partis français (París 1926).

Långfors fou membre de l'Acadèmia Finesa de Ciències (1920), de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres de París (1947) i de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique (1952). Des de 1954 fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou també president de la Société des anciens textes français. Fou nomenat doctor honoris causa per les universitats de París, Oslo i Glasgow.

Obra

Com a editor de textos

  • (Editor de) Li regrés Nostre Dame, de Huon le Roi (tesi doctoral) Hèlsinki, 1907
  • (Editor, amb Werner Söderhjelm, de) La vie de saint Quentin, par Huon le Roi, de Cambrai, Hèlsinki, 1909
  • (Editor de) Le vair palefroi par Huon le Roi (amb l'edició de La male honte), París: Champion, 1912 (reedició 1983) (Classiques français du Moyen Âge)
  • (Editor de) Huon le Roi, de Cambrai: Œuvres, París, 1913 (reeditat 1925)
  • (Editor de) Le troubadour Guilhem de Cabestanh, París, 1914 (1924)
  • (Editor de) Le roman de Fauvel de Gervais du Bus, París 1914-1919 (reeditat Nova York 1968)
  • (Editor de) Jehan le tenturier, d'Arras, Le mariage des sept arts. París: Champion, 1923 (Classiques français du Moyen Âge)
  • (Editor de) Bestiaire d'amour, de Richard de Fournival, París, 1924
  • (Editor de) Miracles de Gautier de Coinci, extraits du manuscrit de l'Ermitage, Hèlsinki, 1937
  • (Editor de) Deux recueils de sottes chansons, Hèlsinki, 1945 (reedició Ginebra 1977)

Com a autor

  • Les incipit des poèmes français antérieurs au XVIe siècle, París, 1917 (reedicó Ginebra 1977)
  • (amb Alfred Jeanroy) Chansons satiriques et bachiques du XIIIe siècle, París, 1921 (reedició 1974)
  • (amb la col·laboració d'Alfred Jeanroy i L. Brandi) Recueil général des jeux-partis français, París, 1926
  • (amb Edward Järnström) Recueil de chansons pieuses du XIIIe siècle, Hèlsinki, 1927

Bibliografia

  • À Arthur Långfors à l'occasion de son 50e anniversaire, Neuphilologische Mitteilungen 32, 1931
  • Commentationes philologicae in honorem Arthur Långfors, Hèlsinki, 1942 (amb una bibliografia de l'autor)

Enllaços externs