Arthur Saint-Léon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaArthur Saint-Léon

Fotografia d'Arthur Saint-Leon per B. Braquehais vers el 1865 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Charles-Victor-Arthur Michel Modifica el valor a Wikidata
7 setembre 1821 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 1870 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióballarí de ballet, coreògraf, mestre de dansa Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeFanny Cerrito Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1056119 TMDB.org: 1533719
IMSLP: Category:Saint-Léon,_Arthur Modifica el valor a Wikidata

Arthur Saint-Léon (París, 17 de setembre de 1821París, 2 de setembre de 1870) fou coreògraf i mestre del Ballet Imperial de Sant Petersburg de 1859 a 1869.[1]

Fill d'un director de ball en un teatre d'Estrasburg, estudià amb gran profit el violí i la dansa. Es presentà per primera vegada com a ballarí en un teatre de Múnic, i recollí molt aplaudiments en altres ciutats, principalment a Londres, on va contraure matrimoni amb la ballarina Fanny Cerrito, amb la qual es traslladà a París; el matrimoni fou contractat per actuar en el teatre de l'Òpera; allà es presentaren amb el <ballet> La fille de marbre, de la qual part coreogràfica era autor el mateix Saint-Léon. A aquestes obres li seguiren La vivandière (1848) i Le violon du diable (1849),[2] en què es presentà Saint-Léon com a coreograf, ballarí, violinista i compositor dels retalls musicals d'aquest espectacle.[3]

Després s'encarregà de dirigir els balls que s'executaren en el teatre Reial de Lisboa, i allà hi va romandre durant un cert temps, tornant després a presentar-se a l'Òpera de París amb els nous ballets, també de la seva composició, Stella ou les contrabandiers i Pâquerette. En el teatre Líric, de la capital francesa, representà les dues òperes-ballet, Les lutin de la vallée i Le danseur du roi, la música de la qual havia compost en part.

Es traslladà a Rússia on continuà recollint molts èxits; deu anys després retornà a París, presentant-se de nou en l'Òpera amb els balls Diavoline, Néméa ou L'amour vengé (1863), i, finalment amb Coppélia (1870), la tan celebrada producció de Léo Delibes.

Referències[modifica]

  1. Guest, Ivor «Arthur Saint-Léon». Encyclopædia Britannica [Consulta: 18 setembre 2017].
  2. Letellier, Robert Ignatius. Cesare Pugni: Esmeralda and Le Violon du diable. Cambridge Scholars Publishing, 14 de desembre de 2011, p. XII. ISBN 978-1-4438-3620-3 [Consulta: 18 setembre 2017]. 
  3. Naughtin, Matthew. Ballet Music: A Handbook. Rowman & Littlefield Publishers, 17 de juliol de 2014, p. 25–27. ISBN 978-0-8108-8660-5 [Consulta: 18 setembre 2017]. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur Saint-Léon