Arthur Schopenhauer

Arthur Schopenhauer

(1859)
Biografia
Naixement	22 febrer 1788 Gdańsk
Mort	21 setembre 1860 (72 anys) Frankfurt del Main
Causa de mort	Causes naturals  (Insuficiència respiratòria )
Sepultura	Cementiri Principal (Frankfurt)
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Universitat Humboldt de Berlín (1811–) Universitat de Göttingen (1809–)
Activitat
Camp de treball	Metafísica, ètica, estètica, psicologia i història de la filosofia
Ocupació	Professor d'universitat, filòsof, escriptor, musicòleg i traductor
Període	Filosofia del segle XIX
Ocupador	Universitat de Berlin Universitat Humboldt de Berlín
Moviment	Irracionalisme
Influències	Plató, John Locke, Baruch Spinoza, David Hume, Immanuel Kant i Johann Wolfgang von Goethe
Instrument	Flauta
Obra
Obres destacables (1819) El món com a voluntat i representació (1851) Parerga and Paralipomena (en)
Família
Pares	Heinrich Floris Schopenhauer  i Johanna Schopenhauer
Germans	Adèle Schopenhauer
Signatura

Arthur Schopenhauer [AFI: ˌˀaʁtʿʊʁ ˈʃoːpm̩ˌɦɑ͡ʊɐ] (Danzig, actual Gdańsk, 22 de febrer de 1788 — Frankfurt del Main, 21 de setembre de 1860) fou un filòsof alemany.

Biografia

Va néixer a Danzig (llavors part de la Confederació de Polònia i Lituània) el 22 de febrer de 1788. Després d'emigrar des de la seva ciutat natal a Hamburg quan encara era un nen i treballar allà com a comerciant, Schopenhauer estudià Medicina a la Universitat de Göttingen. Progressivament anà agafant una formació molt diversa i completa a diferents universitats alemanyes, però s'interessà més per Plató, Aristòtil, Spinoza i Kant aconsellat pel seu professor Gottlob Ernst Schulze. Als anys 20 del segle xix fins i tot va exercir breument com a professor de Filosofia a la Universitat de Berlín, en una època marcada pels seus enfrontaments amb Hegel. Coherentment amb la seva complexa personalitat, creà un nou tipus de filosofia contrària a la racionalista i idealista hegemònica en l'Occident cristià, com el seu odiat Hegel. Amb una mirada exiliada d'aquesta filosofia occidental, aprofundeix en temes científics (afirma haver anticipat Darwin), del Romanticisme i del pensament oriental, configurant una filosofia pròpia (l'anomenà pessimista) que anticipa perspectives de la sospita i el nihilisme, en la línia del seu gran deixeble Nietzsche. Morí a Frankfurt del Main el 21 de setembre de 1860.

La seva obra i treball

La seva obra més famosa fou El món com a voluntat i representació i és una obra clau del pessimisme occidental. L'obra fusionà les doctrines orientals que aprengué amb els coneixements que tenia de Plató i Kant, amb la qual cosa creà "el sistema Schopenhauer". Aquí veiem un exemple del seu llibre on critica la raó humana:

"Denn da der ganze Mensch nur die Erscheinung seines Willens ist; so kann nichts verkehrter sein, als, von der Reflexion ausgehend, etwas Anderes sein zu wollen, als man ist" (Ja que la persona en la seva totalitat és solament la manifestació de la seva voluntat, res pot resultar més absurd que, a partir de la reflexió, voler ser quelcom diferent del que hom és).

Encara que actualment la seva obra és molt valorada, durant la seva vida es vengueren molt pocs exemplars de les seves obres. La seva manera de pensar, pessimista, proposà la fugida del món mitjançant tres possibilitats:

• Contemplació de l'art d'una forma desinteressada: l'esteticisme.
• La pràctica de la compassió, ètica de Schopenhauer.
• L'autonegació del jo, que seria semblant al nirvana oriental.

També caldria destacar que Schopenhauer fou el primer gran filòsof occidental que es posà en contacte amb els pensaments d'Orient i un dels primers de manifestar-se completament ateu.

Bibliografia

• Primària:
  • SCHOPENHAUER, Arthur: Sämtliche Werke. Mannheim, Brockhaus, 1988 (Jubiläumausgabe in 7 Bänden). ISBN 3-7653-0410-7
  • — El mundo como voluntad y representación. Madrid, Trotta, 2003-2004 (2 tomos). ISBN 84-8164-726-8 / ISBN 84-8164-607-5
  • — De la cuádruple raíz del principio de razón suficiente. Madrid, Gredos, 1981. ISBN 84-249-0100-2
  • — Los dos problemas fudamentales de la ética. Madrid, Siglo XXI, 1993. ISBN 84-323-0800-5
  • — Sobre la voluntad en la naturaleza. Madrid, Alianza, 1970. ISBN 84-206-1230-8
• Secundària:
  • ALCOBERRO, Ramon i MAYOS, Gonçal (eds.) amb CABOT, Manuel, MOREY, Miguel, ROCA JUSMET, LLuís i SABORIT, Pere. Schopenhauer avui Barcelona: La Busca, 2011. ISBN 978-84-96987-89-0 (català)
  • GARDINER, Patrick: Schopenhauer. México, FCE, 1975. ISBN 968-16-5179-0 (castellà)
  • MACEIRAS FAFIÁN, Manuel: Schopenhauer y Kierkegaard: sentimiento y pasión. Madrid, Cincel, 1985. ISBN 84-7046-367-5 (castellà)
  • MAGEE, Bryan: The Philosophy of Schopenhauer. New York, Oxford University Press, 1997 (2nd.). ISBN 0-19-823722-7 (anglès)
  • MANN, Thomas: Schopenhauer, Nietzsche, Freud. Barcelona, Plaza & Janés, 1986. ISBN 84-01-45060-8 (castellà)
  • SAFRANSKI, Rüdiger: Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía. Madrid, Alianza, 1991. ISBN 84-206-2699-6 (castellà)
  • ZABEL, Eugen: “Arthur Schopenhauer und sein Pessimismis” Editorial Neue Literatur, 1874 (alemany)

Enllaços externs

• Article de G. Mayos al llibre Schopenhauer avui Arxivat 2012-01-04 a Wayback Machine., R. Alcoberro i G. Mayos (eds.) amb M. Cabot, M. Morey, Ll. Roca Jusmet i P. Saborit, Barcelona: La Busca, 2011.
• Schopenhauer-Archiv Arxivat 2004-12-05 a Wayback Machine.
• Schopenhauer-Gesellschaft e.V.
• Arthur Schopenhauer Web Arxivat 2005-04-04 a Wayback Machine.
• The Philosophy of Arthur Schopenhauer
• Schopenhauer y Freud
• ¿Préstamos inconfesables? Acerca de Freud y Schopenhauer Arxivat 2005-10-18 a Wayback Machine.
• Diccionario de filosofía contemporánea, s. v. 'Schopenhauer'
• Dossier Schopenhauer a cura de Ramon Alcoberro
• Sobre la Voluntad en la naturaleza (descarga) Arxivat 2006-01-19 a Wayback Machine.
• Fragment d'El món com a voluntat i representació.
• Schopenhauer a FiloXarxa