Arthur Schopenhauer
 Arthur Schopenhauer | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
22 de febrer de 1788 Danzig, actual Gdańsk |
| Mort |
21 de setembre de 1860 (als 72 anys) Frankfurt del Main  Alemanya |
| Causa de mort | Insuficiència respiratòria |
| Lloc d'enterrament | Cementiri Principal (Frankfurt) |
| Religió | Ateisme |
| Educació |
Universitat Humboldt de Berlín (1811–) Universitat de Göttingen (1809–) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Metafísica, ètica, estètica, psicologia i història de la filosofia |
| Ocupació | Professor d'universitat, filòsof, escriptor i musicòleg |
| Període | Segle XIX |
| Ocupador |
Universitat de Berlin Universitat Humboldt de Berlín |
| Moviment | Irracionalisme |
| Influències | Plató, John Locke, Baruch Spinoza, David Hume, Immanuel Kant i Johann Wolfgang von Goethe |
| Instrument | Flauta |
| Obra | |
| Obres destacables |
El món com a voluntat i representació (1819) Parerga and Paralipomena  (1851) |
| Família | |
| Pares | Heinrich Floris Schopenhauer, Johanna Schopenhauer |
| Germans | Adèle Schopenhauer |
 | |
|
| |
  | |
 | |
Arthur Schopenhauer [AFI: ˌˀaʁtʿʊʁ ˈʃoːpm̩ˌɦɑ͡ʊɐ] (Danzig, actual Gdańsk, 22 de febrer de 1788 — Frankfurt del Main, 21 de setembre de 1860) fou un filòsof alemany.
Biografia[modifica]
Va néixer a Danzig (llavors part de la Confederació de Polònia i Lituània) el 22 de febrer de 1788. Després d'emigrar des de la seva ciutat natal a Hamburg quan encara era un nen i treballar allà com a comerciant, Schopenhauer estudià Medicina a la Universitat de Göttingen. Progressivament anà agafant una formació molt diversa i completa a diferents universitats alemanyes, però s'interessà més per Plató, Aristòtil, Spinoza i Kant aconsellat pel seu professor Gottlob Ernst Schulze. Als anys 20 del segle xix fins i tot va exercir breument com a professor de Filosofia a la Universitat de Berlín, en una època marcada pels seus enfrontaments amb Hegel. Coherentment amb la seva complexa personalitat, creà un nou tipus de filosofia contrària a la racionalista i idealista hegemònica en l'Occident cristià, com el seu odiat Hegel. Amb una mirada exiliada d'aquesta filosofia occidental,[1] aprofundeix en temes científics (afirma haver anticipat Darwin), del Romanticisme i del pensament oriental, configurant una filosofia pròpia (l'anomenà pessimista) que anticipa perspectives de la sospita i el nihilisme, en la línia del seu gran deixeble Nietzsche. Morí a Frankfurt del Main el 21 de setembre de 1860.
La seva obra i treball[modifica]
La seva obra més famosa fou El món com a voluntat i representació i és una obra clau del pessimisme occidental. L'obra fusionà les doctrines orientals que aprengué amb els coneixements que tenia de Plató i Kant, amb la qual cosa creà "el sistema Schopenhauer". Aquí veiem un exemple del seu llibre on critica la raó humana:
"Denn da der ganze Mensch nur die Erscheinung seines Willens ist; so kann nichts verkehrter sein, als, von der Reflexion ausgehend, etwas Anderes sein zu wollen, als man ist" (Ja que la persona en la seva totalitat és solament la manifestació de la seva voluntat, res pot resultar més absurd que, a partir de la reflexió, voler ser quelcom diferent del que hom és).
Encara que actualment la seva obra és molt valorada, durant la seva vida es vengueren molt pocs exemplars de les seves obres. La seva manera de pensar, pessimista, proposà la fugida del món mitjançant tres possibilitats:
- Contemplació de l'art d'una forma desinteressada: l'esteticisme.
- La pràctica de la compassió, ètica de Schopenhauer.
- L'autonegació del jo, que seria semblant al nirvana oriental.
També caldria destacar que Schopenhauer fou el primer gran filòsof occidental que es posà en contacte amb els pensaments d'Orient i un dels primers de manifestar-se completament ateu.
Bibliografia[modifica]
- Primària:
- SCHOPENHAUER, Arthur: Sämtliche Werke. Mannheim, Brockhaus, 1988 (Jubiläumausgabe in 7 Bänden). ISBN 3-7653-0410-7
- — El mundo como voluntad y representación. Madrid, Trotta, 2003-2004 (2 tomos). ISBN 84-8164-726-8 / ISBN 84-8164-607-5
- — De la cuádruple raíz del principio de razón suficiente. Madrid, Gredos, 1981. ISBN 84-249-0100-2
- — Los dos problemas fudamentales de la ética. Madrid, Siglo XXI, 1993. ISBN 84-323-0800-5
- — Sobre la voluntad en la naturaleza. Madrid, Alianza, 1970. ISBN 84-206-1230-8
- Secundària:
- ALCOBERRO, Ramon i MAYOS, Gonçal (eds.) amb CABOT, Manuel, MOREY, Miguel, ROCA JUSMET, LLuís i SABORIT, Pere. Schopenhauer avui Barcelona: La Busca, 2011. ISBN 978-84-96987-89-0 (català)
- GARDINER, Patrick: Schopenhauer. México, FCE, 1975. ISBN 968-16-5179-0 (castellà)
- MACEIRAS FAFIÁN, Manuel: Schopenhauer y Kierkegaard: sentimiento y pasión. Madrid, Cincel, 1985. ISBN 84-7046-367-5 (castellà)
- MAGEE, Bryan: The Philosophy of Schopenhauer. New York, Oxford University Press, 1997 (2nd.). ISBN 0-19-823722-7 (anglès)
- MANN, Thomas: Schopenhauer, Nietzsche, Freud. Barcelona, Plaza & Janés, 1986. ISBN 84-01-45060-8 (castellà)
- SAFRANSKI, Rüdiger: Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía. Madrid, Alianza, 1991. ISBN 84-206-2699-6 (castellà)
- ZABEL, Eugen: “Arthur Schopenhauer und sein Pessimismis” Editorial Neue Literatur, 1874 (alemany)
Referències[modifica]
- ↑ "Schopenhauer: exiliat filosòfic i existencial d'Occident" de G. Mayos en Schopenhauer avui, Barcelona: La Busca, 2011, pp. 9-28.
Enllaços externs[modifica]
- Article de G. Mayos al llibre Schopenhauer avui, R. Alcoberro i G. Mayos (eds.) amb M. Cabot, M. Morey, Ll. Roca Jusmet i P. Saborit, Barcelona: La Busca, 2011.
- Schopenhauer-Archiv
- Schopenhauer-Gesellschaft e.V.
- Arthur Schopenhauer Web
- The Philosophy of Arthur Schopenhauer
- Schopenhauer y Freud
- ¿Préstamos inconfesables? Acerca de Freud y Schopenhauer
- Diccionario de filosofía contemporánea, s. v. 'Schopenhauer'
- Dossier Schopenhauer a cura de Ramon Alcoberro
- Sobre la Voluntad en la naturaleza (descarga)
- Fragment d'El món com a voluntat i representació.
- Schopenhauer a FiloXarxa
