Arthur Schopenhauer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArthur Schopenhauer
Arthur Schopenhauer by J Schäfer, 1859b.jpg
(1859) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1788 Modifica el valor a Wikidata
Gdańsk (Confederació de Polònia i Lituània) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 1860 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Frankfurt del Main (Ciutat Lliure de Frankfurt) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència respiratòria Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Principal (Frankfurt) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín (1811–)
Universitat de Göttingen (1809–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMetafísica, ètica, estètica, psicologia i història de la filosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat, musicòleg, escriptor, filòsof, traductor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeFilosofia del segle XIX Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Berlin
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
MovimentIrracionalisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentFlauta Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesHeinrich Floris Schopenhauer Modifica el valor a Wikidata  i Johanna Schopenhauer Modifica el valor a Wikidata
GermansAdèle Schopenhauer Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Arthur Schopenhauer Signature.svg Modifica el valor a Wikidata
iTunes: 151840987 Musicbrainz: 852f26a1-228b-4908-b787-5e1a4887610b Discogs: 1730606 Find a Grave: 12793 Modifica el valor a Wikidata

link=File:De-Arthur%20Schopenhauer.ogg Arthur Schopenhauer (Gdańsk, 22 de febrer de 1788 – Frankfurt del Main, 21 de setembre de 1860)[1] fou un filòsof alemany.

És conegut sobretot per la seva obra El món com a voluntat i representació de 1818 (ampliada el 1844), que caracteritza el fenomen com el producte d’una voluntat noumenal cega i insaciable.[2][3] Sobre la base de l'idealisme transcendental de Kant, Schopenhauer va desenvolupar un sistema ateu metafísic i ètic que rebutja les idees contemporànies de l'idealisme alemany.[4] Va ser un dels primers pensadors de la filosofia occidental a compartir i afirmar principis significatius de la filosofia índia, com l'ascetisme, la negació del jo i la noció del món com a aparença.[5] La seva obra ha estat descrita com una manifestació exemplar del pessimisme filosòfic.[6][7][8]

Tot i que la seva obra no va aconseguir captar una atenció substancial durant la seva vida, Schopenhauer va tenir un impacte pòstum en diverses disciplines, inclosa la filosofia, la literatura i la ciència. Els seus escrits sobre estètica, moralitat i psicologia han influït en molts pensadors i artistes. Entre els que han citat la seva influència hi ha filòsofs com Friedrich Nietzsche,[9] Ludwig Wittgenstein,[10] i Anthony Ludovici,[11] científics com Erwin Schrödinger i Albert Einstein,[12] psicoanalistes com Sigmund Freud[13] i Carl Jung, escriptors com Leo Tolstoi,[14] Herman Melville,[15] Thomas Mann, Hermann Hesse,[16] George Bernard Shaw, Machado de Assis,[17] Jorge Luis Borges, John Patric,[18] Marcel Proust,[19] Thomas Hardy,[20] Rainer Maria Rilke i Samuel Beckett [21] així com compositors com Richard Wagner, Johannes Brahms, Arnold Schoenberg [22] i Gustav Mahler.

Biografia[modifica]

Va néixer a Danzig (llavors part de la Confederació de Polònia i Lituània) el 22 de febrer de 1788. Després d'emigrar des de la seva ciutat natal a Hamburg quan encara era un nen i treballar allà com a comerciant, Schopenhauer estudià Medicina a la Universitat de Göttingen. Progressivament anà agafant una formació molt diversa i completa a diferents universitats alemanyes, però s'interessà més per Plató, Aristòtil, Spinoza i Kant aconsellat pel seu professor Gottlob Ernst Schulze. Als anys 20 del segle xix fins i tot va exercir breument com a professor de Filosofia a la Universitat de Berlín, en una època marcada pels seus enfrontaments amb Hegel. Coherentment amb la seva complexa personalitat, creà un nou tipus de filosofia contrària a la racionalista i idealista hegemònica en l'Occident cristià, com el seu odiat Hegel. Amb una mirada exiliada d'aquesta filosofia occidental,[23] aprofundeix en temes científics (afirma haver anticipat Darwin), del Romanticisme i del pensament oriental, configurant una filosofia pròpia (l'anomenà pessimista) que anticipa perspectives de la sospita i el nihilisme, en la línia del seu gran deixeble Nietzsche. Morí a Frankfurt del Main el 21 de setembre de 1860.

La seva obra i treball[modifica]

La seva obra més famosa fou El món com a voluntat i representació i és una obra clau del pessimisme occidental. L'obra fusionà les doctrines orientals que aprengué amb els coneixements que tenia de Plató i Kant, amb la qual cosa creà "el sistema Schopenhauer". Aquí veiem un exemple del seu llibre on critica la raó humana:

"Denn da der ganze Mensch nur die Erscheinung seines Willens ist; so kann nichts verkehrter sein, als, von der Reflexion ausgehend, etwas Anderes sein zu wollen, als man ist" (Ja que la persona en la seva totalitat és solament la manifestació de la seva voluntat, res pot resultar més absurd que, a partir de la reflexió, voler ser quelcom diferent del que hom és).

Encara que actualment la seva obra és molt valorada, durant la seva vida es vengueren molt pocs exemplars de les seves obres. La seva manera de pensar, pessimista, proposà la fugida del món mitjançant tres possibilitats:

  • Contemplació de l'art d'una forma desinteressada: l'esteticisme.
  • La pràctica de la compassió, ètica de Schopenhauer.
  • L'autonegació del jo, que seria semblant al nirvana oriental.

També caldria destacar que Schopenhauer fou el primer gran filòsof occidental que es posà en contacte amb els pensaments d'Orient i un dels primers de manifestar-se completament ateu.

Bibliografia[modifica]

  • Primària:
  • Secundària:
    • ALCOBERRO, Ramon i MAYOS, Gonçal (eds.) amb CABOT, Manuel, MOREY, Miguel, ROCA JUSMET, LLuís i SABORIT, Pere. Schopenhauer avui Barcelona: La Busca, 2011. ISBN 978-84-96987-89-0 (català)
    • GARDINER, Patrick: Schopenhauer. México, FCE, 1975. ISBN 968-16-5179-0 (castellà)
    • MACEIRAS FAFIÁN, Manuel: Schopenhauer y Kierkegaard: sentimiento y pasión. Madrid, Cincel, 1985. ISBN 84-7046-367-5 (castellà)
    • MAGEE, Bryan: The Philosophy of Schopenhauer. New York, Oxford University Press, 1997 (2nd.). ISBN 0-19-823722-7 (anglès)
    • MANN, Thomas: Schopenhauer, Nietzsche, Freud. Barcelona, Plaza & Janés, 1986. ISBN 84-01-45060-8 (castellà)
    • SAFRANSKI, Rüdiger: Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía. Madrid, Alianza, 1991. ISBN 84-206-2699-6 (castellà)
    • ZABEL, Eugen: “Arthur Schopenhauer und sein Pessimismis” Editorial Neue Literatur, 1874 (alemany)

Referències[modifica]

  1. ↑ Wells. Longman Pronunciation Dictionary. 3rd. Longman, 2008. ISBN 9781405881180. 
  2. ↑ Arthur Schopenhauer. Essays and Aphorisms. Penguin Classics, 2004, p. 23. ISBN 978-0-14-044227-4. 
  3. ↑ The Oxford Encyclopedic English Dictionary. 'Schopenhauer': Oxford University Press. 1991. p. 1298. ISBN 978-0-19-861248-3
  4. ↑ Dale Jacquette. Schopenhauer, Philosophy and the Arts. Cambridge University Press, 2007, p. 162. ISBN 978-0-521-04406-6. 
  5. ↑ Hergenhahn, B. R.. An Introduction to the History of Psychology. 6th. Cengage Learning, 2009, p. 216. ISBN 978-0-495-50621-8. 
  6. ↑ Arthur Schopenhauer. Essays and Aphorisms. Penguin Classics, 2004, p. 22–36. ISBN 978-0-14-044227-4. 
  7. ↑ Studies in Pessimism – audiobook from LibriVox.
  8. ↑ David A. Leeming. Encyclopedia of Psychology and Religion, Volume 2. Springer, 2009, p. 824. ISBN 978-0-387-71801-9. 
  9. ↑ Addressed in: Cate, Curtis. Friedrich Nietzsche. Chapter 7.
  10. ↑ Culture & Value, p. 24, 1933–34
  11. ↑ Kerr, R. B. «Anthony M. Ludovici The prophet of anti-feminism». www.anthonymludovici.com, 1932. [Consulta: 5 maig 2019].
  12. ↑ Albert Einstein a Mein Glaubensbekenntnis (August 1932), Ch. II.
  13. ↑ Magee, Bryan. The Philosophy of Schopenhauer. ISBN 9780198237228. 
  14. ↑ Maertz, Gregory Wiener Slavistisches Jahrbuch, 40, 1994, pàg. 53–62. ISSN: 0084-0041. JSTOR: 24748326.
  15. ↑ Melville, Herman. «Melville's Marginalia». Melville's Marginalia Online. [Consulta: 1r setembre 2020].
  16. ↑ Punsly, Kathryn (2012). "The Influence of Nietzsche and Schopenhauer on Hermann Hesse". CMC Senior Theses. Paper 347. https://scholarship.claremont.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1353&context=cmc_theses Retrieved on 19 March 2021.
  17. ↑ Wicks, Robert. Schopenhauer's The world as will and representation : a reader's guide. Londres: Continuum, 2011. ISBN 978-0-8264-3181-3. OCLC 721337622. 
  18. ↑ Patric, John. Simon Legree's book, 1933. OCLC 25375905. 
  19. ↑ Shapshay, Sandra, "Schopenhauer's Aesthetics", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Summer 2018 Edition), Edward N. Zalta (ed.),https://plato.stanford.edu/archives/sum2018/entries/schopenhauer-aesthetics Retrieved on 19 March 2021.
  20. ↑ Kelly, Mary Ann Gauthier (1980). "Thomas Hardy's Reading in Schopenhauer: "Tess of The d'Urbervilles"". ETD collection for University of Nebraska - Lincoln. AAI8101219. https://digitalcommons.unl.edu/dissertations/AAI8101219 Retrieved on 19 March 2021.
  21. ↑ Wicks, Robert. Zalta. The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2018. 
  22. ↑ «Schönberg's Library - Alphabetical List». www.schoenberg.at. [Consulta: 19 març 2021].
  23. ↑ "Schopenhauer: exiliat filosòfic i existencial d'Occident" Arxivat 2012-01-04 a Wayback Machine. de G. Mayos en Schopenhauer avui, Barcelona: La Busca, 2011, pp. 9-28.

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arthur_Schopenhauer&oldid=28889603»