Artilleria autopropulsada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un M109 estatunidenc

L'artilleria autopropulsada (també anomenada artilleria mòbil) és una classe d'artilleria en la qual el propi vehicle és la plataforma de l'arma i en transporta la munició, tripulació i altres sistemes necessaris per al seu funcionament.[1] L'artilleria autopropulsada té integrat en el seu propi sistema de transport un xassís blindat de tracció per erugues o rodes. Això li dóna l'avantatge de poder ser a prop d'altres unitats blindades i, alhora, li dóna protecció davant de tancs contra unitats d'artilleria enemigues. L'artilleria autopropulsada usualment es fa servir per al bombardeig indirecte i pot estar armada amb morters, artilleria pesant o fins i tot artilleria de coets.

Història[modifica | modifica el codi]

El concepte d'artilleria autopropulsada blindada es va introduir en la Primera Guerra Mundial, quan l'Exèrcit Britànic va modificar alguns tancs model Mark I amb una peça d'artilleria. Aquesta artilleria mòbil es podia disparar des de dins del tanc o bé es podia desmuntar i fer servir com a artilleria normal.

Durant la Segona Guerra Mundial, gairebé tota l'artilleria encara era transportada per cavalls o altres vehicles, i, tot i que la Blitzkrieg alemanya es basava en ràpids desplaçaments de tropes i tancs, una gran part de l'artilleria era portada per bombarders com l'Stuka. Una de les primeres artilleries autopropulsades consistia en camions normals que no tenien protecció ni per als tripulants. Els alemanys van ser uns dels primers a experimentar amb artilleria blindada, i van inventar diversos vehicles, com l'SdKfz 124 Wespe i el Hummel. Els soviètics també van ser uns dels primers a aplicar aquest concepte, i van produir tancs com el SU-85 i l'SU-100; així mateix, van inventar una nova forma d'artilleria autopropulsada, l'artilleria de coets, amb el Katiuixa. Els nord-americans i els anglesos també van produir els seus tancs, com l'M7 Priest i el Sexton (25 pdr).

Artilleria moderna[modifica | modifica el codi]

Des de finals del s.XX els atacs de llarg abast i que requereixen precisió se solen dur a terme amb atac aeris o de míssils de creuer. Però l'artilleria segueix essent més efectiva per a donar suport immediat ja que té més disponibilitat, menor temps de reacció i uns costos per projectil molt més baixos. L'abast i precisió de l'artilleria de canó també està augmentat, gràcies al desenvolupament de tecnologies que automatitzen l'encarament del canó, la transmissió de dades de l'objectiu i, darrerament, el desenvolupament de munició per a canons o morters amb guiatge làser o per GPS/inercial.[1]

Alguns exemples d'artilleria autopropulsada que han entrat en servei recentment són basats en camions 6x6 o 8x8 (com el francès Caesar o el suec Archer). Mentre que d'altres continuen amb una plataforma blindada i amb propulsió amb erugues com l'M109 dels Estats Units i el Panzerhaubitze 2000 alemanys.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «CAESAR 8×8 i l’artilleria catalana». Defensa.Cat. [Consulta: 16 octubre 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artilleria autopropulsada Modifica l'enllaç a Wikidata