Artilleria de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militarArtilleria de Catalunya
Tipusunitat militar i organització armada Modifica el valor a Wikidata
Data de llevajuliol de 1713
Fundaciójuliol 1713 Modifica el valor a Wikidata
Dissoluciósetembre de 1714
BrancaArtilleria
Estructuraregiment
Midacinc companyies de seixanta artillers cadascuna
Quarter generalBarcelona
Comandants
ComandantJoan Baptista Basset
Guerres i batalles
Setge de Barcelona
Batalla del Convent dels Caputxins
Batalla de l'11 de setembre

L'Artilleria de Catalunya fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.

L'artilleria es va organitzar en juliol de 1713[1] com a unitat regimental sota el comandament del general valencià Joan Baptista Basset, que també comandà els enginyers.

La unitat disposava de 123 canons de bronze de 24 lliures, 64 de ferro de 24 lliures, 23 morters, 10 pedrers de bronze i 28 pedrers de ferro,[2] desplegats en cinc companyies de seixanta artillers cadascuna,[3] comandats per 6 capitans, 5 tinents, 11 conestables i 3 bombarders,[2] bàsicament desplegats a Barcelona, els artillers disposaven d'un important parc d'artilleria amb peces de bronze de bona qualitat[4] fabricada a la foneria del peu de les Rambles, mentre que moltes de les peces de ferro s'havien fabricat a la foneria de les Drassanes Reials de Barcelona.[2] Les companyies d'artilleria estaven nodrides, en bona part, per artillers i bombarders mallorquins, d'una altíssima reputació, guanyada en els enfrontaments contra els otomans,[5][4] i que empraven projectils de metralla.[1] Va defensar la ciutat durant el Setge de Barcelona.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Artilleria de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Sanpere i Miquel, 1905, p. 164.
  3. Clotet, Jaume. «Històries militars de la guerra de Successió». Sàpiens, 31-01-2014. [Consulta: 12 desembre 2018].
  4. 4,0 4,1 Hernàndez i Riart, 2014, p. 17.
  5. Hernàndez i Riart, 2007, p. 240.

Bibliografia[modifica]

  • Hernàndez, F. Xavier; Riart, Francesc. Els exèrcits de Catalunya (1713-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2007. ISBN 978-84-232-0713-8. 
  • Hernàndez, F. Xavier; Riart, Francesc «Los últimos austriacistas. El ejército de Cataluña, 1713-1714». Desperta Ferro, 2014, p. 14-19 [Consulta: 12 setembre 2015].
  • Sanpere i Miquel, Salvador. Fin de la nación catalana, 1905. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]