Artinita
 Artinita | |
|---|---|
.JPG)  | |
| Fórmula química | Mg₂(CO₃)(OH)₂(H₂O)₃ |
| Epònim | Ettore Artini |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.DA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.DA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/D.01 |
| Dana | 16b.3.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls aciculars, fibres, crostes botrioides i agregats esfèrics |
| Estructura cristal·lina | a = 16.56 Å, b = 3.15 Å, c = 6.22 Å; β = 99.15°; Z = 1 |
| Grup puntual | monoclínic; Grup espacial: C 2/m |
| Color | blanc |
| Exfoliació | perfecta {100}; bona {001} |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 2,01 a 2,03 |
| Densitat | 2,03 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.488 - 1.489 nβ = 1.533 - 1.534 nγ = 1.556 - 1.557 |
| Birefringència | δ = 0,068 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Art |
| Referències | [1] |
L'artinita és un mineral de magnesi de la classe dels carbonats que va rebre el nom l'any 1902 en honor del mineralogista italià Ettore Artini (1866-1928). Un possible mineral dimorf de l'artinita seria l'encara sense nom UM1987-01-CO:HMgS.[2]
Característiques
[modifica]L'artinita és un carbonat hidratat de magnesi amb fórmula: Mg₂(CO₃)(OH)₂(H₂O)₃.[3] Forma cristalls prismàtics monoclínics sedosos de color blanc, també sovint en arranjaments radials o incrustacions. Té una duresa de Mohs de 2,5 i un pes específic de 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'artinita pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, giorgiosita, hidromagnesita, widgiemoolthalita, indigirita, clorartinita, otwayita, zaratita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroita, scarbroita, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatellita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaita, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita, stichtita i takovita.
Formació
[modifica]Es forma en venes hidrotermals de baixa temperatura i en les roques ultramàfiques serpentinitzades. Els minerals associats inclouen brucita, hidromagnesita, piroaurita, crisòtil, aragonita, calcita, dolomita i magnesita.
Referències
[modifica]
- ↑ «Artinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 febrer 2014].
- ↑ «UM1987-01-CO:HMgS» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 febrer 2014].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 4 juliol 2025].