Arto Lindsay

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArto Lindsay
Arto lindsay 05N3601.jpg
Biografia
Naixement 28 maig 1953 (66 anys)
Richmond
Activitat
Ocupació Guitarrista, cantant, compositor, productor discogràfic i cantautor
Gènere artístic No wave
Instrument Guitarra i veu
Discogràfica ZE Records Tradueix

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0512185 Last fm: Arto+Lindsay Musicbrainz: 6c1904f2-dacf-4389-b828-d2cedc6f12b4 Songkick: 403207
Modifica les dades a Wikidata

Arto Lindsay (Richmond, 28 de maig de 1953) és un guitarrista, cantant i productor de discos nord-americà.[1]

Biografia[modifica]

Tot i que va néixer als Estats Units, Lindsay va viure la major part de la seva infància i joventut a Brasil amb els seus pares, missioners presbiterians.

Musicalment ha estat influenciat pel tropicalisme de Caetano Veloso i Gilberto Gil, així com pel jazz lliure i la música nord-americana experimental.[2]

En tornar als Estats Units a mitjans dels anys setanta va ser un dels principals exponents de la no wave amb ADN, el seu primer grup, integrat per Robin Lee Crutchfield als teclats i Ikue Mori a la bateria. La banda, amb sons cacofònics i molt experimentals, va aparèixer el 1978 al recopilatori No New York, produït per Brian Eno. Posteriorment, amb John Lurie, Evan Lurie, Steve Little i Tony Fier, va donar a llum als Lounge Lizards, grup seminal per al desenvolupament de l'anomenat jazz punk.[3]

Conegut per la seva suau veu i el seu estil de guitarra sorollosa i atonal, Lindsay ha fet enregistraments i col·laboracions amb alguns dels músics més importants de la Nova York d'avantguarda, entre ells Brian Eno, Bill Frisell, Laurie Anderson, David Byrne i John Zorn.

Als anys noranta va recuperar la seva passió per la bossa nova,[4] col·laborant amb molts músics brasilers i produint, entre d'altres, el disc de més èxit de Marisa Monte.[5]

Discografia[modifica]

Com a líder o co-lider[modifica]

  • Pretty Ugly amb Peter Scherer (1990)
  • Aggregates 1–26 (Knitting Factory, 1995)
  • Mundo Civilizado (Bar None, 1996)
  • O Corpo Sutil (The Subtle Body) (Bar None, 1996)
  • Noon Chill (Bar None, 1998)
  • Prize (Righteous Babe, 1999)
  • Ecomixes (Avex Trax, 2000)
  • Invoke (Righteous Babe, 2002)
  • Salt (Righteous Babe, 2004)
  • Scarcity amb Paal Nilssen-Love (2014)
  • Cuidado Madame (Northern Spy, 2017)

amb Ambitious Lovers

  • Envy (Editions EG/Virgin, 1984)
  • Greed (Virgin, 1988)
  • Lust (Elektra, 1991)

amb DNA

  • A Taste of DNA (1981)
  • John Gavanti: An Operetta (1981)
  • DNA (Last Live at CBGB's) (1995)

amb The Golden Palominos

  • The Golden Palominos (Celluloid, 1983)
  • Visions of Excess (Celluloid, 1985)

amb The Lounge Lizards

  • The Lounge Lizards (Editions EG, 1981)

Com a convidat[modifica]

amb Kip Hanrahan

  • 1982 Coup de Tête
  • 1982 Desire Develops an Edge
  • 1985 Vertical's Currency

amb Ryuichi Sakamoto

  • 1985 Esperanto
  • 1986 Ballet Mécanique
  • 1990 Beauty
  • 1991 Heartbeat
  • 1994 Soundbytes
  • 1997 Smoochy

amb John Zorn

  • 1983 Locus Solus
  • 1985 The Big Gundown
  • 1991 Cobra

amb altres

  • 1989 Rei Momo, David Byrne
  • 1988 Before We Were Born, Bill Frisell
  • 1989 Strange Angels, Laurie Anderson
  • 1990 Rootless Cosmopolitans, Marc Ribot
  • 1991 Circuladô, Caetano Veloso
  • 1993 Nome, Arnaldo Antunes
  • 1994 David Byrne, David Byrne
  • 1995 Very Neon Pet, Peter Scherer
  • 1997 Urlicht / Primal Light, Uri Caine
  • 1997 Sol Na Cara, Vinicius Cantuária
  • 1999 Tucuma, Vinicius Cantuária
  • 2003 Irresistible Impulse, James Chance
  • 2008 Maré, Adriana Calcanhotto
  • 2010 Love of Life Orchestra, Peter Gordon
  • 2013 Your Turn, Marc Ribot

Referències[modifica]