Arto Paasilinna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaArto Paasilinna
Arto Paasilinna.jpg
Naixement 20 d'abril de 1942 (75 anys)
Kittilä
Ocupació escriptor, poeta, periodista i novel·lista
Obres notables The Year of the Hare
Gènere novel·la
Premis

Lloc web www.artopaasilinnanseura.fi/
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Arto Paasilinna (20 d'abril del 1942 a Kittilä, Lapònia, Finlàndia) és un dels escriptors finlandesos més coneguts. Ha treballat com a periodista en diversos mitjans i les seves obres, on es barreja la crítica social i l'humor, han estat traduïdes a divuit llengües diferents. Al català s'han traduït El moliner udolaire (la seva vuitena novel·la, també adaptada al cinema per Jaakko Pakkasvirta el 1982)[1] i El bosc de les guineus (la seva desena novel·la, també adaptada al cinema per a la pantalla petita per Jouko Suikkari el 1986).[2] A El moliner udolaire, l'autor fa un cant a la llibertat individual -en línia semblant a Jäniksen vuosi, 'L'any de la llebre', una de les seves primeres i més reeïxides novel·les- i defensa la diferència, l'especificitat de cada persona, alhora que reivindica una relació harmònica entre els éssers humans i la naturalesa. Els temes principals de l'autor són la defensa del medi ambient, la crítica a l'alienació social moderna, el paper dels finlandesos en la història i la descripció de personatges marginals, amb molt d'humor, fregant l'absurd.

Aquest rebuig de la vida urbana occidental es posa de manifest sovint per mitjà de l'allunyament, del viatge. El viatge és una constant en l’obra de Paasilinna des de les seves primeres novel·les com Jäniksen vuosi, l’edició finlandesa de la qual és de 1975 (la traducció italiana, L’anno della lepre, és de 1994 a Iperborea i la traducció castellana, El año del liebre, més recent, és de novembre de 2011 a Anagrama). En aquesta novel·la es narra les peripècies de Vatanen, un periodista, cansat de la seva feina i de la seva vida a la ciutat, que un dia anant per una carretera local atropella una petita llebre. Mirarà d’ajudar la bestiola i, a partir d’aquest fet, inicia un canvi radical en la seva vida: deixa la feina i les propietats, abandona la dona i emprèn un viatge, acompanyat del petit rosegador, cap al nord de Finlàndia, en contacte intens amb la natura dels boscos de la Carèlia.

Les novel·les de Paasilinna són molt divertides, però això no les fa intranscendents ni frívoles, encara que sovint tractin temes seriosos (en una de les seves novel·les, Hurmaava joukkoitsemurha, de la qual hi ha versió castellana, Delicioso suicidio en grupo, tracta sobre el suïcidi). La subjecció a la realitat i la contundent crítica de la societat finlandesa -com a emblema d'una societat occidental qualsevol- no deixen indiferent el lector.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Fins al 2009, quan l'autor va patir un ictus cerebral, havia escrit 35 novel·les i 12 obres de no ficció.

Novel·les[modifica | modifica el codi]

Algunes de les seves novel·les:

  • 1981 - Ulvova mylläri
    • en català: El moliner udolaire (Edicions 62, 2004), traducció d'Emma Claret Pyrhönen.
  • 1983 - Hirtettyjen kettujen metsä (El bosc de les guineus penjades)
    • en català: El bosc de les guineus (Edicions 62, 2005), traducció d'Emma Claret Pyrhönen.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Ulvova mylläri" a l'Internet Movie DataBase (IMDb). Consultat el 23 de novembre del 2013.
  2. "Hirtettyjen kettujen metsä" a l'Internet Movie DataBase (IMDb). Consultat el 23 de novembre del 2013.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]