Artocarpus heterophyllus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaArtocarpus heterophyllus
Artocarpus heterophyllus fruits at tree.jpg
Arbre amb fruits penjant del tronc
Dades generals
Font de jackfruit Tradueix
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaMoraceae
TribuArtocarpeae
GènereArtocarpus
EspècieArtocarpus heterophyllus
Lam.
Nomenclatura
Sinònims
Modifica dades a Wikidata
Secció de jaca, fruit madur

La jaca o Artocarpus heterophyllus[1] és una planta amb flor pertanyent a la família de les moràcies.

Descripció[modifica]

Aquesta espècie és un arbre molt gran nadiu del subcontinent indi, la Península de Malaca, Indonèsia i Melanèsia. Recerques arqueològiques han comprovat que al subcontinent ja es cultivava fa entre 3000 i 6000 anys. Al Brasil, on fou introduït fa 450 anys, es considera una espècie invasora.

L'arbre produeix jaques, fruits gegantins que eixen directament del tronc amarrats a aquest mitjançant un peduncle més o menys llarg. Són els fruits d'arbre més grossos de totes les espècies vegetals, podent arribar fins a 90 cm de llargada i 50 cm de diàmetre, pesant fins a 36 kg per unitat.[2]

L'escorça que cobreix el fruit és lleugerament punxosa de color verd groguenc i ocre. Té una consistència coriàcia. A l'interior es troben les llavors recobertes d'una polpa. Aquesta polpa és molt dolça quan el fruit és madur.

Etimologia[modifica]

El mot "jaca", el nom portuguès del fruit, prové del malayalam chakka (ചക്ക),[3] manera d'anomenar el fruit en la llengua de la zona de Cochin i la costa Malabar on els mariners portuguesos varen admirar per primera vegada aquests fruits gegantins al segle XV, amb dos-cents anys de retard respecte a la descripció que n'havien fet alguns viatgers i missioners medievals, com el frare Jordà de Catalunya (Jordanus Catalanus), que la descriu amb el nom de "chaqui" abans de 1330.[4] Molts segles més tard, el nom malabar (malàialam) chakka fou registrat per Hendrik van Rheede (1678–1703) a la seva obra en llatí Hortus Malabaricus vol. III.

A través del portuguès les paraules jaca i jaqueiro, el nom de l'arbre, utilitzades per primera vegada al llibre Colóquios dos simples e drogas da India del naturalista portuguès Garcia de Orta el 1563,[5] varen arribar a Europa, donant jacquier en francès, yaca en castellà, jackfruit en anglès i jackfrucht en alemany. Altres noms són palappazam (பலாப்பழம்) en tàmil, kaṭ-hal o kaṭa-hal (कटहल) en hindi, kanthal (কাঁঠাল) en bengalí, halasina haṇṇu en kannada, panasa paṇḍu (పనస పండ్లు) en telugu, khanun (ขนุน) en tailandès, (波羅蜜) en xinès i kos o hera-li en singalès.

Gastronomia[modifica]

El fruit és comestible tant verd com madur. Es mengen tant la polpa que envolta les llavors com les llavors mateixes.

Quan és verd, l'interior del fruit tallat a trossos serveix per a preparar curri o per fregir. En aquest estat la polpa no és dolça i el gust de les làmines de fruit verd fregit recorda el de les patates fregides. Les llavors es poden menjar torrades, bullides o en curri.

La polpa dolça es pot menjar directament o fregir amb oli de coco o mantega. Té un gust fortament dolç i una olor molt intensa. El seu gust recorda el de la banana madura i un xic l'ananàs.

Altres usos[modifica]

La fusta de l'arbre és dura i fàcil de treballar; és molt apreciada per a fer mobles. Té un color marró clar i groguenc similar al de la mel. També es fa servir per a fer escultures de fusta, car té poca tendència a esquerdar-se.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]