Artur Baratta i de Valdivia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 abril 1860  Barcelona |
| Mort | 1947 (86/87 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, director d'orquestra, compositor |
| Gènere | Sarsuela i òpera |
Artur Baratta i de Valdivia (Barcelona, 12 d'abril de 1860 - Barcelona, 1947) fou un compositor i director d'orquestra català.[1] Era nebot de Faust Baratta i Rossi.
Biografia[modifica]
Va néixer al carrer Sant Mònica de Barcelona, fill d'Angelo Baratta, nascut a Carrara (Itàlia) i de Micaela de Valdivia,[2] nascuda a Priego de Córdoba.[3] Va ser batejat a la Catedral de Barcelona el 22 d'abril del mateix any.
Al llarg de la seva carrera, va compondre nombroses sarsueles, entre les quals La Santa Pagesa (comedieta lírica en un acte, tres quadres i apoteosi final, amb lletra de Josep Maria Tous i Maroto, Mallorca, 1930) i Na Bet-Maria, el poema simfònic Brisas del mar i una cançó de bressol per a veu i piano. En els fons musicals de Catalunya es conserven algunes obres del seu repertori compositiu.[4]
Premis i títols[modifica]
A més de diversos premis aconseguits en diferents certàmens musicals, el 1876 va rebre el premi d'honor durant la seva formació al conservatori de París, i posteriorment també rebrà el diploma d'honor al conservatori de Màlaga (1905). El 1915, li serà atorgat el títol de president d'honor de l'Associació de Professors de l'Orquestra de València. I durant la seva estada a Costa Rica, serà premiat pel seu poema simfònic Brisas del mar.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Artur Baratta i de Valdivia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ O de Baldivia, cognom que apareix al registre de naixement d'Artur Baratta i dels seus germans Aldolfa (n. 1852), Leopoldo (n. 1854) i Laura (n. 1857).
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, número de registre 1923 del llibre segon. Va quedar inscrit amb els noms de Maturo (no pas Arturo), Alfonso, Conrrado.
- ↑ Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007.
- ↑ Diccionario Labor de la música