Artur Cuyàs i Armengol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArtur Cuyàs i Armengol
Arturo Cuyás Armengol.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1845 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1925 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perFundà i dirigí La Llumanera de Nova York
Activitat
OcupacióPeriodista i escriptor
Membre de

Artur Cuyàs i Armengol (Barcelona, 25 d'abril de 1845 [1]- Madrid 1925) fou un periodista i escriptor català.

Biografia[modifica]

Fill d'Antoni Cuyàs i Ribot comerciant de Barcelona i Flomena Armengol i Lastra natural de Bayamo a l'illa de Cuba, va néixer al carrer Rech, 5 de Barcelona.

Estudià a Barcelona, però marxà molt jove als Estats Units per a col·laborar en els negocis familiars.[2] Establert a Nova York, compaginà els negocis amb el periodisme i el 1864 era redactor de La Crónica de Nueva York, El Cronista i Las Novedades, corresponsal de La Época i El Imparcial, de Madrid, Diario de Barcelona, i Diario de la Marina i La Voz de Cuba, de l'Havana, alhora que col·laborava també a la Revista Ilustrada de México.

Es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i s'especialitzà en economia i en immigració als Estats Units. Defensà Maximilià I de Mèxic, que li concedí la condecoració de Nostra Senyora de Guadalupe. Fundà i dirigí la revista catalana La Llumanera de Nova York del 1874 al 1881, il·lustrada per Felip Cusachs, la més important dels catalans emigrats a Amèrica, des d'on defensà els interessos dels burgesos catalans a Cuba.[3] El 1876 contactà amb la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya per tal de distribuir la revista a Cuba. Fou un membre eminent de la comunitat espanyola als Estats Units, i també un dels fundadors del Cercle Colón Cervantes i president de la Junta Patriótica Española a Nova York.

Alguns cubans que lluitaven per la independència de l'illa el denunciaren com a agent espanyol en plena guerra entre els Estats Units i Espanya (1898), raó per la qual fou perseguit pel govern dels Estats Units. Aleshores va tornar a Espanya, on el govern li donà la condecoració d'Isabel la Catòlica. Viatjà a la Gran Bretanya, on conegué Robert Baden-Powell i s'interessà per l'escoltisme. El 1915 s'instal·là a Madrid, on dirigí la revista El Hogar Español i promogué el Moviment Escolta a Espanya. També fou nomenat comissari general dels Exploradores de España.[4]

Interessat per la cultura anglosaxona i la formació de la joventut, publicà un diccionari castellà-anglès i que ha tingut nombroses edicions i fou adoptat oficialment per les acadèmies militars i navals, les universitats estatunidenques i també a països com Cuba, Puerto Rico i Filipines. És considerat el primer lexicògraf que pensà a incloure la pronúncia figurada en els diccionaris.[5]

Obres[modifica]

  • The devil's auction (1868), peça de teatre
  • La llengua anglesa (1874) poema
  • Diccionario español-inglés e inglés-español (1876)
  • Estudio sobre la inmigración en los Estados Unidos (1881)
  • Catálogo de industrias norteamericanas (1887)
  • The Cuban question in its true light (1895)
  • Spanish rule, in Cuba (1896)
  • New constitutional laws for the island of Cuba (1897)
  • Desde México (1897)
  • Los Exploradores de España: ¿Qué son? ¿Qué hacen? (1912)
  • Hace falta un muchacho (1913)

Referències[modifica]

  1. «Registre de Naixements. Any 1845. Llibre 2. Registre núm.397.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 25-04-1845. [Consulta: 25 març 2020].
  2. Luis García Pascual, Entorno martiano, Casa Editorial Abril, 2003, ISBN 9592102775 p. 72.
  3. «Artur Cuyàs i Armengol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. María del Mar del Pozo Andrés, Currículum e Identidad Nacional: Regeneracionismos, Nacionalismos y Escuela Pública, 1890-1939, Biblioteca Nueva, 2000, ISBN 8470307932 p. 257.
  5. Regina Opisso «Arturo Cuyás. Catalan de Norteamerica». Destino : Año XXII, Núm. 1084, 17-05-1958, pàg. 7 a 10.

Bibliografia[modifica]

  • Enrique Genovés Guillem (1984), Cronología del Movimiento Scout, ISBN 8439811063