Artur London

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArtur London
Biografia
Naixement1r febrer 1915 Modifica el valor a Wikidata
Ostrava Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 1986 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri d'Ivry de París, 45 48° 48′ 46″ N, 2° 22′ 01″ E / 48.8128°N,2.366865°E / 48.8128; 2.366865 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicTxecs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor,  Polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de Txecoslovàquia Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarBrigades Internacionals i Czechoslovak army in exile (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLise London Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
23 setembre 1939reclutament (París) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0518672 Find a Grave: 23604220 Modifica el valor a Wikidata

Artur London (Ostrava, llavors en l'Imperi Austrohongarès, 1 de febrer de 1915 - París, 8 de novembre de 1986) fou un escriptor i polític europeu. Va ingressar als 14 anys en les Joventuts Comunistes, va lluitar amb les Brigades Internacionals a Espanya i va ser membre de la Resistència francesa a partir de 1940. Deportat a Mauthausen el 1942.

El 1949 és nomenat vice-ministre d'Afers exteriors de Txecoslovàquia. És detingut el 1951 i serà un dels catorze acusats en el Procés de Praga de 1952. Atenent a l'antisemitisme manifestat per Stalin després de la Segona Guerra Mundial, el fet que London fos jueu no seria aliè a la seva persecució. El procés acabarà amb onze condemnes a mort a la forca i tres cadenes perpètues, entre les quals la d'Artur London, tot i que va ser rehabilitat el 1956. El 1963, London abandona Txecoslovàquia i s'instal·la a França, on publica Espagne..., una obra dedicada a la Guerra Civil, la qual cosa és per a ell una manera de rehabilitar als veterans de les Brigades Internacionals que havien estat empresonats o executats en els processos duts a terme a Praga, Budapest i Sofia. El 1968 publica L'Aveu (La confessió) que va inspirar una pel·lícula homònima de Costa Gavras el 1970, amb guió de Jorge Semprún. Va morir a Paris el 1986.[1][2]

La seva dona va ser Lise London, amb nom de soltera Lise Ricol, d'origen espanyol i cunyada del dirigent del Partit Comunista Francès Raymond Guyot.

Obres[modifica]

  • Les fonts de la confessió, publicat en català per Edicions de 1984.[3]
  • Es van aixecar abans de l'alba, escrit per Artur London a Praga, a la seva sortida de la presó, és la història de la Guerra Civil espanyola vista per un dels més de trenta mil voluntaris de més de trenta països que van formar les Brigades Internacionals, d'un dels himnes de les quals està extret el títol.

Referències[modifica]

  1. France24 in English entry
  2. «Veteran communist Lise London dies at age 96». El País , 08-04-2012 [Consulta: 21 abril 2012].
  3. «Les fonts de la confessió». Edicions de 1984. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 16 desembre 2016].