Artur Schnabel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArtur Schnabel
ArturSchnabel.png
modifica
Biografia
Naixement17 abril 1882 modifica
Bielsko-Biała (Polònia) modifica
Mort15 agost 1951 modifica (69 anys)
Morschach (Suïssa) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena modifica
Activitat
OcupacióCompositor, pianista i pedagog musical modifica
OcupadorUniversitat de Michigan modifica
AlumnesVíctor Babin, Gottfrid Boon i Ferdinand Leitner modifica
InstrumentPiano modifica
Família
CònjugeTherese Schnabel modifica
FillsStefan Schnabel
Karl Ulrich Schnabel modifica

Spotify: 0mVpWDLWdc7t13qs29vnEv Musicbrainz: 3b3d28fa-caaf-46ed-a545-29558adf25ec Discogs: 859777 IMSLP: Category:Schnabel,_Artur Modifica els identificadors a Wikidata

Artur Schnabel (Lipnik, Bielitz, en aquell temps Polònia austríaca, 17 d'abril de 1882 - Morschach, Suïssa, 15 d'agost de 1951) fou un pianista i compositor nacionalitzat nord-americà.

Des de la infància mostra una capacitat musical inusual per al piano i als set anys inicià els estudis amb H. Schmitt. De 1891 a 1897, va ser alumne de Theodor Leschetizky, a Viena, on també estudià teoria musical. Després dels seus primers grans èxits com a pianista a Berlín, es casà amb la cantant Thérèse Behr, amb la qual féu nombroses gires de concerts, encara que també fundà un trio amb el qual tocà música de cambra.

L'any 1902 fundà un trio amb el violoncel·lista Anton Hekking i el pianista A. Wittenberg.

L'any 1920 es trobava a París donant lliçons de piano, tenint entre els seus alumnes, la pianista argentina Marisa Regules (1920-1973 i l'estatunidenc John Woods Duke.[1] Donà gires de concerts individuals als Estats Units el 1921 i 1922. El 1925, fou nomenat professor de la Musikhochschule de Berlín, on tingué entre altres alumnes a Ferdinand Leitner,[2] Lili Kraus[3] i, al moravià Rudolf Firkusny[4] i, a Carlo Zecchi,[5] Adrian Aeschbacher,[6] però el 1933 es veié obligat a abandonar el seu càrrec a causa del nou règim polític i abandonà el país.

Després va residir a Anglaterra, on publicà Reflexions on Music (1933). Poc temps després fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Manchester i el 1939 s'establí als Estats Units. Allí publicà Music and Line of Most Resistance (Princeton, 1942).

Després de la Segona Guerra Mundial, reprengué la seva carrera com a intèrpret i fou mestre de la pianista catalana Teresa Llacuna i l'anglès Clifford Curzon. El seu fill Karl Ulrich Schnabel (Berlín,1909-2001) fou també un pianista de notable renom.

Discografia seleccionada[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artur Schnabel
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 359. (ISBN 84-7291-227-2)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum II, pàg. 695. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, tom. nº. II, pàg. 670. (ISBN 84-7291-255-8)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 432. (ISBN 84-7291-227-2)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1591. (ISBN 84-7291-226-4)
  6. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 24 (ISBN 84-7291-226-4)