Artur Schnabel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArtur Schnabel
ArturSchnabel.png
Artur Schnabel l'any 1916
Biografia
Naixement 17 d'abril de 1882
Lipnik-(Bielitz)
Mort 15 d'agost de 1951(1951-08-15) (als 69 anys)
Morschach, Suïssa
Nacionalitat Polònia Polònia es nacionalitzà Estats Units Estats Units
Formació Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Activitat
Ocupació Pianista, composició
Ocupador Universitat de Michigan
Estil romàntic
Alumnes Víctor Babin, Gottfrid Boon i Ferdinand Leitner
Instrument Piano
Família
Cònjuge Therese Schnabel
Fills Stefan Schnabel
Karl Ulrich Schnabel

Spotify: 0mVpWDLWdc7t13qs29vnEv Musicbrainz: 3b3d28fa-caaf-46ed-a545-29558adf25ec
Modifica les dades a Wikidata

Artur Schnabel (Lipnik, Bielitz, en aquell temps Polònia austríaca, 17 d'abril de 1882 - Morschach, Suïssa, 15 d'agost de 1951) fou un pianista i compositor nacionalitzat nord-americà.

Des de la infància mostra una capacitat musical inusual per al piano i als set anys inicià els estudis amb H. Schmitt. De 1891 a 1897, va ser alumne de Theodor Leschetizky, a Viena, on també estudià teoria musical. Després dels seus primers grans èxits com a pianista a Berlín, es casà amb la cantant Thérèse Behr, amb la qual féu nombroses gires de concerts, encara que també fundà un trio amb el qual tocà música de cambra.

L'any 1902 fundà un trio amb el violoncel·lista Anton Hekking i el pianista A. Wittenberg.

L'any 1920 es trobava a París donant lliçons de piano, tenint entre els seus alumnes, la pianista argentina Marisa Regules (1920-1973 i l'estatunidenc John Woods Duke.[1] Donà gires de concerts individuals als Estats Units el 1921 i 1922. El 1925, fou nomenat professor de la Musikhochschule de Berlín, on tingué entre altres alumnes a Ferdinand Leitner,[2] Lili Kraus[3] i, al moravià Rudolf Firkusny[4] i, a Carlo Zecchi,[5] Adrian Aeschbacher,[6] però el 1933 es veié obligat a abandonar el seu càrrec a causa del nou règim polític i abandonà el país.

Després va residir a Anglaterra, on publicà Reflexions on Music (1933). Poc temps després fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Manchester i el 1939 s'establí als Estats Units. Allí publicà Music and Line of Most Resistance (Princeton, 1942).

Després de la Segona Guerra Mundial, reprengué la seva carrera com a intèrpret i fou mestre de la pianista catalana Teresa Llacuna i l'anglès Clifford Curzon. El seu fill Karl Ulrich Schnabel (Berlín,1909-2001) fou també un pianista de notable renom.

Discografia seleccionada[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artur Schnabel Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 359. (ISBN 84-7291-227-2)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum II, pàg. 695. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, tom. nº. II, pàg. 670. (ISBN 84-7291-255-8)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 432. (ISBN 84-7291-227-2)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1591. (ISBN 84-7291-226-4)
  6. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 24 (ISBN 84-7291-226-4)